La llei trans obre la polèmica entre Unides Podem i PSOE i enfronta als col·lectius trans i feminista

 

La polèmica està servida. Després de setmanes de tensions, i coincidint amb l'inici de l'Orgull LGTBI + -que aquest any se celebrarà telemàticament-, el Ministeri d'Igualtat començarà un període de consultes per elaborar la llei contra la discriminació LGTBI i la llei trans. Així, durant els propers dies el Ministeri obrirà una consulta pública prèvia per rebre propostes i, quan s'acabi el terme, presentarà l'avantprojecte al Consell de Ministres.

La llei trans ha estat en el punt de mira de molts col·lectius a Espanya. Entre ells el col·lectiu trans, que considera que el PSOE i una part del feminisme volen acabar amb els seus drets. I és que la llei proposada per Irene Montero advoca per l'autodeterminació de gènere, que implica que una persona no necessiti hormonar-se durant dos anys ni tenir un informe psicològic per modificar el seu nom i sexe en els documents oficials, però aquest punt ha provocat un alubió de crítiques per part del PSOE i algunes dones feministes.

En les últimes setmanes, un sector del feminisme -al qual ara el col·lectiu trans anomena "feministes radicals" o "radfem"- es va oposar obertament a l'autodeterminació de gènere i el PSOE va difondre un document intern que rebutja l'entitat jurídica de l'autodeterminació de gènere perquè considera que "els sentiments, pressions o manifestacions de la voluntat d'una persona" respecte a si se sent home o dona no han de tenir "automàticament efectes jurídics plens". Tot seguit, el col·lectiu LGTBI es va manifestar en contra de l'argument el PSOE, que va qualificar de "transfòbic" perquè nega l'existència de les persones trans.

FEMINISME I TEORIA QUEER

El document del PSOE reivindica que el subjecte polític del feminisme són les dones i rebutja l'autodeterminació sexual i la teoria queer perquè "desdibuixa a les dones com a subjecte polític i jurídic, posant en risc els drets, les polítiques públiques d'igualtat entre dones i homes i els èxits de el moviment feminista". De la mateixa manera, durant els darrers anys hi ha hagut posicions dins el feminisme que qüestionen el dret de les persones trans a l'autodeterminació de gènere perquè consideren que pot "esborrar a les dones" o provocar canvis legals de la Llei Integral contra la Violència de Gènere que afectarien negativament els drets pels quals han lluitat les dones.

Des d'aquests sectors del feminisme també consideren que altres normes com la Llei de Protecció de la Infància -que afirma que els nens "tenen dret a que la seva orientació sexual i identitat de gènere, sentida i expressada, sigui respectada en tots els entorns de la vida"- tenen biaix de gènere i atempten contra les dones.

El text del PSOE ha estat durament criticat per sectors del col·lectiu LGTBI +, així com per Unides Podem i persones del propi PSOE com Carla Antonelli, diputada trans de l'Assemblea de Madrid, que considera que el document i la ideologia que es desprèn d'ell " atempta contra la dignitat de les persones trans". A més, organitzacions com Amnistia Internacional han demanat en moltes ocasions als estats que reconeguin l'autodeterminació de gènere.

Les persones trans i queer van qualificar el document de "trànsfob" i "ple de prejudicis i rumors". Mar Cambrollé, presidenta de la Federació Plataforma Trans va fer una crida "a les activistes a no participar en els esdeveniments organitzats pel PSOE en el mes de la diversitat mentre no hi hagi un distanciament explícit del contingut transfòbic d'aquest pamflet". Des d'aquest col·lectiu consideren que el PSOE i les "feministes radicals" o "radfem" "utilitzen el fonament teòric de la biopolítica que ha estat l'eina que ha emmascarat l'opressió de les persones blanques sobre les negres, dels homes sobre les dones i ara de les persones cis sobre les persones trans i no binàries". A més, les persones trans asseguren que també elles són feministes i expliquen que no volen "acabar amb el subjecte dona, sinó engrandir-lo en la seva diversitat" i comparen la polèmica actual amb que "el dret a l'avortament, al divorci i al matrimoni entre persones de el mateix sexe no ha destruït la família ni han restat drets a ningú".

La legislatura passada el partit de Pablo Iglesias ja va presentar una llei trans i una altra LGTBI en què es reconeix el dret a l'autodeterminació de gènere. Ara, sembla que, tot i la negació del PSOE, el Ministeri d'Igualtat està decidit a aprovar la llei trans. El dimecres, Irene Montero va assegurar que el Govern està compromès amb els "drets" de les dones trans i, a més, aquest any el cartell   de la campanya LGTB+ homenatja Marsha P. Jonhson, una dona trans i racialitzada que va participar en la revolta de Stonewall, l'origen a l'Orgull fa mig segle.