De vacances per Espanya (II): Turisme d'interior, naturalesa en majúscules

El turisme a les zones d'interior o de les costes menys massificades d'Espanya és una solució ideal per a aquells amants de la natura, els grans espais verds, els paisatges espectaculars i les zones rurals. Petits pobles extraordinàriament conservats des de fa segles, parcs naturals, boscos, rutes increïbles ... Allà es pot trobar de tot, menys aglomeracions.

L'auge del turisme rural ha fet redescobrir moltes zones de país que passaven desapercebudes per a molta gent i aquí només es busca exposar una petita mostra d'aquestes meravelles que es poden descobrir pas a pas, sense pressa, vivint la natura en majúscules.

Vall de Tena (Osca)

En ple Pirineu, aquesta impressionant vall compta amb un balneari (Panticosa), estació d'esquí (Formigal), un parc faunístic (Lacuniacha) desenes de rutes senderistes cap als cims pirinenques i els famosos estanys blaus, pobles recuperats, com Lanuza, etc. A més, per als amants del risc, compta amb la tirolina doble més llarga d'Europa.

Bufones de Pría (Astúries)

Espectaculars vistes les que ofereix aquest penya-segat foradat pel qual, diu, el mar respira. Amb l'onatge, l'aigua s'interna al penya-segat i surt disparada qual guèiser per les xemeneies i s'eleva diversos metres per sobre dels visitants.

Parc Natural dels Alcornocales (Cadis)

Els seus 170.000 hectàrees componen la sureda més gran d'Espanya. Boscos humits, rius, zones seques, desenes d'espècies d'animals, des d'àguiles o voltors a cérvols i cabirols ... Ideal per al senderisme (Valdeinfierno o el Río de la Miel) o els recorreguts en bicicleta de muntanya.

Volcans de la Garrotxa i la Fageda d'en Jordà (Girona)

Volcans i fagedes. El parc volcànic compta amb més de quaranta cràters extingits, l'interior d'algun es pot visitar, inclosa l'ermita que es troba al centre del cràter d'un d'ells, i colades de lava impressionants. Molt a prop, un dels boscs de faigs més espectaculars que es pot trobar, amb desenes de rutes senyalitzades per descobrir el seu impressionant interior.

Pedraza (Segòvia)

L'entrada al poble obligada es fa travessant la porta de la muralla, el que anuncia les meravelles que s'amaguen al seu interior. Cases de sabor medieval, palauets que recorden els temps de glòria, gràcies al comerç de llana i teixits, que han quedat enrere. Però el visitant no pot deixar d'admirar les meravellosos carrers i edificis que des de fa segles es conserven gairebé intactes.

Comarca de la Saja Nansa (Cantàbria)

Dos rius que donen vida a una comarca en la qual destaca l'impressionant bosc d'enormes sequoies, de fins a 36 metres d'altura. Visitar els pobles amb encant, com Tudanca, Carmona, Pobla Vella de Sant Vicente de la Barquera i Bárcena Major, la cova del Soplao o recórrer els senders i les muntanyes de la zona permeten submergir-se el silenci i la tranquil·litat de la natura.

Desert de Tavernes (Almeria)

Encara que el seu paisatge recordi al de les pel·lícules de l'oest d'antany, es tracta d'un lloc amb uns racons extraordinaris des dels quals albirar desenes d'espècies d'aus que van a refugiar-se. A més, compta amb espècies vegetals endèmiques de la zona. És considerat com l'únic desert pròpiament dit de tot Europa.

Cedeira (La Corunya)

Petit poble costaner tancat per una badia i envoltat per alguns dels penya-segats més alts d'Europa, els d'Herbeira, amb més de 600 metres d'altura. Recórrer els seus carrers estrets i contemplar amb les cases de típiques galeries envidrades és una delícia.

Castellfollit de la Roca (Girona)

És impressionant observar com les cases d'aquest pintoresc poble estan pràcticament penjant d'un cingle de 50 metres d'altura, un quilòmetre de longitud, a l'extrem es troba una plaça des de la qual es contemplar les espectaculars vistes.

Lagunas de Ruidera (Albacete)

És considerada com una de les millors zones lacustres per acumulació de carbonat càlcic d'Europa. Un paradís de 15 llacunes turquesa cascades de totes les mides que les uneixen al llarg de 30 quilòmetres. A l'interior d'aquest parc natural es poden visitar també llocs com el castell de Pena-roja, les ruïnes del de Rochafrida o la cova de Montesinos.

Albarracín (Terol)

Tot el poble és un monument en què la tranquil·litat es respira a cada racó. Envoltada pel riu Guadalviar per tres parts i una impressionant muralla per la quarta, conserva una arquitectura medieval típica de la zona. Edificis com la catedral, el palau episcopal o el castell són de visita obligada.

Parc Natural de Redes (Astúries)

Els boscos de faigs, les praderies i els rius donen a aquest paratge un aspecte de somni. Atresora belleses tan extraordinàries i inesperades com el Tabayón del Mongallu, una cascada de 60 metres de caiguda, el llac Ubales, des del qual s'observen algunes de les més meravelloses vistes dels Pics d'Europa, la vega de Brañagallones o la cova Deboyu. I es poden fer infinites rutes, algunes tan espectaculars com la de l'Alba.

Grutes de Sant Josep (Castelló)

Situades al Parc Natural de la Serra d'Espadà, a la localitat de la Vall d'Uixó, compten amb el riu subterrani navegable més llarg d'Europa (2.750 metres). Les vistes interiors són meravelloses i es poden recórrer en petites barques i a peu, i fins i tot capbussar-se en les seves aigües cristal·lines.

La Alberca (Salamanca)

Tot el poble és un monument històric-artístic. Ha sabut conservar l'arquitectura tradicional de la zona i els seus carrers estrets i intricats condueixen a l'edat mitjana. En els seus racons es revelen secrets de l'art dels cristians, dels jueus i dels àrabs, barrejades de forma sorprenent. Va ser el primer poble espanyol declarat Conjunt Històric Artístic, el 1940.

Selva de Irati i Foz de Lumbier (Navarra)

El Pirineu navarrès protegeix un dels boscos de faig i avet més gran d'Europa. Un paradís per al senderista, amb recorreguts per a tots els nivells sense que per això es deixi de gaudir de la tranquil·litat i el silenci que envaeixen el lloc. S'ha de visitar la propera Foz de Lumbier, un impressionant congost format pel mateix riu Irati.

Naixement del Riu Mundo (Albacete)

Una curiositat geogràfica, una raresa de la natura. Un riu que sorgeix del no-res, per mitjà d'una sèrie de cascades, i que en l'època de pluges s'assembla a una rebentada, com s'anomena el fenomen. L'aigua s'acumula en una llacuna càrstica subterrània i quan arriba cert nivell surt a la superfície amb un cabal que impressiona.

Parc Natural del Llac de Sanabria (Zamora)

Passejades interminables per paisatges boscosos, prats, rius, rierols o coves. Una bellesa presidida pel llac natural més gran de la península en què la varietat de flora i fauna i les llacunes i canons d'origen glacial li proporciona una diversitat paisatgística increïble.

Monestir de Piedra (Saragossa)

Monestir cistercenc fundat el 1194, els seus voltants resulten màgics. Es conserven les ruïnes del primitiu monestir. Però, o més destacat és el seu entorn natural, un bosc en el qual sobresurten les cascades, com la de la Cua de Cavall, de 90 metres d'altura i que es pot recórrer per l'interior, o la coneguda com La Capritxosa. El parc també compta amb diverses grutes, i l'anomenat Llac Mirall.