Alemanya importa pràcticament tot el gas que consumeix i, ja que la meitat prové de Rússia, les facilitats que permetrà el gasoducte Nord Stream 2 a través del mar Bàltic són esperades a Berlín amb anhel. No obstant això, aquesta creixent relació de conveniència provoca el recel de Polònia i els països bàltics, els quals assenyalen la dependència de Rússia com una seriosa amenaça a la seguretat energètica de la Unió Europea. Ucraïna, per la seva banda, apunta el gran perjudici econòmic que li suposarà el nou gasoducte.
Combinant motius geopolítics i econòmics, la veu opositora més potent ve dels Estats Units, ja que l'increment de les seves exportacions de gas natural liquat a la Unió Europea és una prioritat. Tot i la caiguda de la demanda i els preus, l'interès de potencials clients augura una perspectiva positiva a llarg termini per al GNL nord-americà, l'avantatge rau en el seu transport.
Al mateix temps, Estats Units amenaça de disminuir la seva presència militar a Alemanya i augmentar-la a Europa Oriental. Amb aquesta decisió unilateral es marcaria el terreny als germans i s'acorralaria més als russos: compressió militar com pressió econòmica i impressió política. No obstant això, el paper d'estrany punt de suport geopolític seguirà vigent per a Alemanya; les bel·licoses aspiracions globals i el seu resultat en forma de doble satèl·lit han incubat aquesta irreemplaçable potència regional pacífica d'avui.
Alemanya, si es amarra a l'estela salomònica de la seva història recent, continuarà escalfant amb el gas rus i podria anar temperant amb la frescor del GNL nord-americà, tot i que aquest últim és més car. El somni de la seguretat independent de l'energia no és purament realitzable: per recórrer Mitteleuropa, Alemanya dóna suport a un braç a l'est i l'altre a l'oest, però, atès que l'enorme càrrega de la història es torna desconfiança circumdant que fa trontollar, ha de mesurar amb cura suau pas que dóna; sense botes no hi ha necessàriament embotiment.
En aquest incòmode actor que va quedar a mig camí entre fragmentació i imperi se segueix acomodant una vella rivalitat entre gasoductes i metaners. Si les restes del món bipolar s'han dissolt en una modernitat líquida, la denominació de la competència actual encaixa amb una de les seves armes: la Guerra Freda continua liquant.
Escriu el teu comentari