Rebaixes a l'ensenyament d'Espanya

En un text recent formulava i responia a aquestes dues preguntes: "Què s'ensenya i que s'aprèn a les escoles, i què caldria ensenyar i aprendre?". En ell concloïa que, a l'escola espanyola, no s'ensenyen ni s'adquireixen les competències instrumentals, -bàsiques i fonamentals- que permetin que els alumnes puguin, d'una banda, aprendre per si mateixos i ser autònoms, sense dependre contínuament d'aquests pigall anomenats professors; en segon lloc, recórrer adequadament l'itinerari acadèmic; i, finalment, preparar-se per a la vida. Ara bé, el present i el futur de la qualitat de l'ensenyament a Espanya van a degradar encara més amb el Reial decret llei 31/2020, de 29 de setembre, pel qual s'adopten mesures urgents en l'àmbit de l'ensenyament no universitari mentre duri la pandèmia de la Covid 19. Avui, com anunciava en l'article esmentat, vam presentar i analitzem succintament les mesures-rebaixes de l'RD-llei.

Les rebaixes d'RD-llei 31/2020

Primera rebaixa: segons l'article 2 de l'RD-llei, en la contractació de professors interins per fer front a la pandèmia de la Covid 19 -un cop esgotades les llistes de candidats amb la formació preceptivament s'eximeix als candidats que acreditin la formació pedagògica i didàctica mitjançant el corresponent màster habilitant o títol equivalent. Sense entrar en una valoració de l'contingut d'aquest màster o títol, aquesta eximent permet confiar l'ensenyament a professors sense la formació requerida. Aquests professors interins són posseïdors, formal i teòricament, de "savoirs" (sabers sobre la matèria, que van a ensenyar: matemàtiques o anglès o ciències naturals 0 ...), però no de "savoir-faire" (com ensenyar-la?) Ni de "savoir-être" (¿com gestionar la dinàmica del grup classe?). I aquests dos últims sabers són tan importants com els primers.

Segona rebaixa: en l'article 4, es flexibilitza també, podándolos, el "currículum escolar" i les "programacions didàctiques" oficials, a l'tenir només un caràcter orientatiu per als centres i els professors. Aquest precepte permet, per tant, que cada centre faci de la seva capa una casaca, posant en entredit i en perill tant l'homogeneïtat com la qualitat i l'equitat en l'ensenyament espanyol.

Tercera rebaixa: l'article 5, d'una banda, modifica els "criteris d'avaluació" per a cada matèria i curs: en les avaluacions, s'haurà de posar l'accent en els "aprenentatges més rellevants i imprescindibles", és a dir aquells que permetin la continuïtat en el procés educatiu i aquells que permetin als alumnes aprendre per si mateixos i en equip. I, de l'altra, també es flexibilitzen els "criteris de promoció" de curs o de cicle: l'equip docent de cada centre podrà modificar-los per decidir qui passa de curs o de cicle i qui ha de repetir curs, tot i que la repetició ha de ser alguna cosa molt, molt, molt, ... "excepcional". Ara bé, les assignatures suspeses no han de ser ni l'única ni la més important causa de les avaluacions, de la promoció i de la repetició de curs.

Quarta rebaixa: l'article 6 explicita els criteris per atorgar els títols de "Graduat d'ESO" i de "Batxillerat. Tant l'un com l'altre no dependran de les matèries no superades (ie suspeses). Donar o no donar el títol corresponent serà també una decisió col·legiada, en la qual no s'ha de tenir en compte el nombre de suspesos sinó l'adquisició dels objectius generals, el desenvolupament de les competències fonamentals i la maduresa acadèmica dels alumnes de l'ESO i de l'Batxillerat perquè puguin continuar amb els seus estudis. Aquests resultats és una cosa que no s'aconseguia abans de la pandèmia. I amb la pandèmia, ni en somnis.

I cinquena rebaixa: finalment, l'article 7 permet que, a partir d'aquest curs (2020-2021) i amb una vigència indefinida, es suprimeixin les avaluacions habituals i preceptives a la fin de l'Ensenyament Primari i de l'ESO. Aquesta supressió té tots els aspectes de ser simplement una mesura per disfressar i amagar, per una banda, els resultats desastrosos de la improvisada ensenyament-aprenentatge "online" de l'tercer trimestre del curs 2019-2020 i del present any escolar; i, de l'altra, les llacunes o dèficits formatius que els alumnes van a arrossegar curs rere curs, en els propers anys, un cop vençuda la pandèmia. Davant aquest mirar a una altra banda, per no veure ni conèixer la trista i decebedora realitat, no és ociós citar aquesta bajanada segons la qual el que no s'avalua no es pot millorar.

A cavall donat, no li miris el dentat

Des de la Logse i abans de l'adopció de les mesures preses en el tercer trimestre del curs 2019-2020 i amb el precitat decret, els ensenyaments i els aprenentatges no universitaris eren ja, segons els informes PISA i de l'OCDE, molt deficients i, per tant, molt millorables. Per això, podem imaginar i preveure, sense gaire esforç i sense forçar la realitat, que les rebaixes -relatives a la formació de professorat, als continguts de l'ensenyament-aprenentatge, a les exigències en l'avaluació i per a l'obtenció dels títols de "Graduat d'ESO" i de "Batxillerat", ia l'eliminació de l'avaluació global de l'ensenyament primari i secundària- explicitades "ut supra", van a degradar encara més la ja malmesa, ranquejant i desmanegada ensenyament espanyol. I, per això, es pot afirmar que el sistema educatiu espanyol proporciona i proporcionarà un "ensenyament de rebaixes o rebaixada".

Amb aquestes rebaixes, els nostres infants, adolescents i joves no tindran un cap, com hauria dit Michel de Montaigne, ni ben plena ni ben organitzada. I, a més, no podran adquirir les competències lingüístiques, que els permetin deixar de ser gallines de corral (analfabets, que és el que som tots a l'néixer) i ser àguiles reals (alfabets, ie ciutadans armats lingüística i culturalment).

Per això, cinc comunitats autònomes (Andalusia, Castella i Lleó, País Basc, Madrid i Múrcia) van anunciar la seva disconformitat amb aquestes rebaixes d'el Ministeri d'Educació. No obstant això, no tots els implicats en la tasca docent (professors, sindicats i, sobretot, pares i alumnes) han aixecat la veu contra les mesures castradores i esterilitzadores de l'RD-llei de la ministra Isabel Celáa. Tot sembla indicar que els actors docents s'han guiat pel clàssic refrany segons el qual a cavall regalat no li miris la dent. En el cas que analitzem, es tracta d'un regal enverinat i amb penitència: es milloraran les estadístiques, amagant i blanquejant les xifres de l'fracàs escolar de l'ensenyament espanyola, però es hipotecarà l'itinerari acadèmic de moltíssims estudiants i el seu futur laboral, econòmic i social.

Amb aquestes rebaixes, es fa un flac favor, en primer lloc, als alumnes, als quals se'ls tallaran les ales, al no poder desenvolupar totes les seves potencialitats. En efecte, a l'rebaixar el nivell d'exigència, permetent l'aprovat general i la distribució de títols a la carta, les rebaixes esmentades són un atac contra la cultura de l'esforç, la meritocràcia i l'excel·lència. I, com a correlat, converteixen els alumnes en persones ignorants i manipulables, propiciant la creació d'una massa social dòcil i acrítica, incapaç d'analitzar i valorar. En segon lloc, també desprestigien el cos docent, a l'rebaixar als professors el nivell d'exigència tant formativa com a docent. I, finalment, deixen al sistema educatiu espanyol amb les seues vergonyes a l'aire, a l'dinamitar la qualitat, l'equitat i la igualtat d'oportunitats. I això consolidarà el lloc de l'educació espanyola en el furgó de cua dels sistemes educatius dels països del nostre entorn, al temps que hipotecaran la vida econòmica, cultural, científica, ... d'Espanya, relegant-en el rànquing de les principals potències econòmiques de l'món.

L'ensenyament i l'educació són tan importants i vitals, individual i col·lectivament, que no es poden deixar, com hauria dit José Saramago, en mans de la casta política. Com en moltes altres coses, el problema radica que estan precisament a les mans i aquestes contaminen i prostitueixen tot el que toquen. Per això, avui més que mai, cal un pacte nacional per l'educació, pensant només en el present i el futur dels alumnes i d'Espanya.