Gaia terra, verd que t'estimo verd

 

If God is good then God be cruel

Take back the world you I'veu granted to fools

Salvatge the land that is best without man and all his Grief

(Si Déu és bo, [llavors que] sigui dolent,

I recuperi el món que va concedir als engalipadors

salvant a la millor terra sense el patiment de l'home).

Gino Vannelli, Summers of my life, 1976

Els efectes de la pandèmia no aconsellen pensar en una tornada a com era el món fa poc més d'un any. L'última evolució no lineal que vivim bé podria causar un canvi contingent de tendència en el que acríticament assumim amb 'progrés humà'. Sembla que ens entestem a negar l'evidència de la immisericorde destrucció de la nostra estimada Gaia.

Resulta que la Terra no és tan estimada pel capitalisme salvatge i destructiu (creatiu, se'ns diu, de noves oportunitats) del nostre entorn i recursos naturals. No deixa de ser una il·lustració que parla per si mateixa la de Jim Ratcliffe, un multimilionari britànic a qui la fractura hidràulica i altres aplicacions químiques li han reportat uns guanys que han elevat la seva fortuna personal fins als 21 mil milions de lliures esterlines. La seva empresa petroquímica Ineos (ara patrocinadora del popular equip ciclista professional, potser en una estratègia de 'rentat d'imatge') és capdavantera en les activitats del fracking, i en els últims anys ha incrementat exponencialment el seu valor mercantil. Ratcliffe posseïa el 2018 el 60% d'Ineos, la qual donava feina a més de 18 mil treballadors, i formava part de l'exclusiu club dels 1000 milionaris britànic les fortunes sumen 724 mil milions de lliures, quantitat equivalent --només a efectes comparatius per a una millor comprensió dels nostres lectors-- a set vegades el cost anual de les pensions a Espanya.

Com se sap, el fracking és una tècnica no convencional d'explotació d'hidrocarburs, principalment gas natural, que es troben 'atrapats' al subsòl entre capes de pissarra. Amb aquesta finalitat sol injectar a una enorme pressió aigua, sorra i diversos productes químics a través de pous d'esquist per fracturar la roca mare en la qual hi ha els hidrocarburs allotjats, a uns dos quilòmetres de profunditat, i poder així extreure'ls. No cal dir que els seus efectes poden ser (ho són) deleteris per al medi ambient, i els seus perjudicis també econòmics poden afectar considerablement als habitatges radicades a les rodalies dels llocs d'extracció.

Al Regne Unit, i en el conjunt del món capitalista anglo-nord-americà, els superrics han abraçat la causa del Brexit i esperen que el Wall Street nord-americà i la City londinenca mantinguin la seva posició de lideratge financer mundial. En aquest model de globalització, la UE és un convidat incòmode pel seu legítim i democràtic obstinació regulador i fiscalitzador. L'Estat de Benestar i el Model Social són consubstancials al manteniment a Europa d'uns valors civilitzatoris d'existència humana amb dignitat. Naturalment seria inapropiat asseverar que el benestar econòmic no sigui un aspecte fonamental de la governance, però hauria de canviar-se el mateix concepte d'economia buscant la seva comunió amb el d'ecologia.

Així, doncs, benvingut sigui el desbloque del Fons de Recuperació promogut per la UE, que permetrà una forta injecció de diners per recuperar el 'temps perdut' a causa de la pandèmia. Emperò, i com bé recordava Xavier Vidal-Folch citant Paul Krugman, la panacea de la màquina fotocopiadora de fer diners hauria de tenir com a límit del seu bon ús el no transferir insensatament seu reemborsament a les generacions futures. És a dir, facilitar les coses per als vius d'avui sense impossibilitar una vida decent a les generacions futures de terrícoles. No tornem, per tant, a l'acarnissament mediambiental i invertim amb els diners del deute projectes d'inversió per a una Europa verda i respectuosa amb Gaia.

El Nou Pacte Verd ha estat formulat en mode simple per alguns proponents com gianis varufakis (Varoufuck segons l'han rebatejat els gossos de presa del capitalisme neoliberal). Deixem que el 'excés' de liquiditat que es possibilita mitjançant el Fons de Recuperació, al costat de les mesures adoptades pel Banc Central Europeu que acaba d'anunciar 500.000 milions de diners i que s'allarga fins a març de 2022 (garantint així un volum total de 1,85 bilions d'euros), permeti la implementació del Green New Deal. Aquest afavoriria que els ciutadans tinguessin dret d'accés en els seus països de residència a béns bàsics com, per exemple, l'alimentació, les infraestructures, el transport o l'energia. En paral·lel, es preservaria el dret a la feina assalariat i es facilitarien les rendes bàsiques de ciutadania, procurant la provisió digna d'habitatges, educació i sanitat de qualitat en un entorn sostenible i amable amb el medi ambient.

El manteniment de les passades inversions, així com d'altres despeses corrents essencials en el model social europeu i el nostre Estat de Benestar --educació, sanitat o dependència, posem per cas--, no haurien de finançar-sistemàticament mitjançant el deute públic i augmentant la despesa corrent. Tan erroni és afavorir polítiques de 'austericidio' per ajustar a les braves els plans de consolidació fiscal, com pensar que podem viure només amb el desemborsament ordinari de diners destinats a inversions; i que costarà tant (si poden) restituir a les futures generacions. Moralment ja sigui sap la 'narració causal' que assevera allò que "d'aquí a cent anys tots calbs". Per què preocupar ara si, a la fi i al el cap, els habitants depredadors de Gaia ja no hi serem aquí per seguir lacerant-la sense compassió?

Narració cínica i perversa.