El sorprenent viatge del turisme

A ningú sorprèn que amb el terme "turisme" se'ns parli de viatges i de tot el referent a ells: des d'on fins a on, com desplaçar-se, on allotjar-se, què visitar ... Però, quan el que pretenem és concretar el viatge del turisme, sorprèn fins a la pròpia expressió, "el viatge del turisme", i no diguem, si el que ens interessa és saber on comença i on acaba aquest singular viatge. Quan acudim als estudis sobre aquesta matèria, trobem que alguns fixen el seu inici en al segle XIX; altres ens diuen que la Grècia clàssica ja es parlava d'oci; altres ens parlen de les peregrinacions religioses de l'Edat Mitjana i altres ens parlen que va ser a Roma, a l'Edat Moderna, quan apareixen els primers allotjaments amb la paraula "hotel". Si opinions té l'"inici", sobre el "cap a on va" provoca acalorades discussions, i no diguem sobre el "quan i on arribarà". Com a fenomen social, cultural i econòmic, és impossible establir el principi i el final "del viatge del turisme".

Com succeeix en altres àmbits, hem de recórrer als professionals perquè ens orientin, com s'està fent amb l'equip científic sobre el COVID 19, i no hem de deixar el timó en mans inexpertes. Per això, vaig a les instal·lacions de l'Escola Universitària Formatic Barcelona, adscrita a la Universitat de Girona on s'estudia i s'investiga, expandint el coneixement, perquè ens il·lustrin sobre el tema. Em rep el Dr. Josep Boyra, les dades del qual referencio al final de l'entrevista i, després d'una breu i amistosa conversa, vam iniciar sense més preàmbuls l'entrevista amb aquesta primera qüestió:

Dr. Josep Boyra Amposta. Fotografia: EUFB

Quins són al seu entendre els reptes als quals s'enfronta el turisme actualment?

El sector empresarial turístic s'ha d'adaptar a la revolució industrial 4.0 caracteritzada per l'auge de la intel·ligència artificial com a element central d'aquesta transformació. En efecte, l'acumulació creixent de grans quantitats de dades, big data, l'ús d'algoritmes per a processar-los, i la interconnexió massiva de sistemes i dispositius digitals tendeixen a organitzar els mitjans i processos de producció de béns i serveis de forma més eficient preservant, a priori, més i millor els recursos. Tot això ha de contribuir a assegurar un desenvolupament equilibrat del turisme que generi valor afegit a l'economia i així mateix a les poblacions locals.

Què pensa vostè del paper que han d'exercir els agents encarregats del desenvolupament turístic?

La innovació en la gestió és fonamental perquè el sector turístic pugui contribuir eficaçment al desenvolupament sostenible i a l'assoliment dels objectius de l'Agenda 2030. L'administració ha de coordinar els seus esforços per promoure la innovació a diferents escales entre els diferents agents públics i privats responsables del desenvolupament turístic. És igualment necessari continuar aprofundint en noves formes de col·laboració entre la universitat i el teixit productiu turístic per facilitar la consecució d'aquests objectius compartits. Per a això, l'aula ha d'esdevenir un espai que generi coneixement i al mateix temps proporcioni als estudiants una formació integral que els permeti adaptar-se a les necessitats d'un sector en franca transformació que requereix de professionals creatius capaços d'innovar.

Creu llavors que la formació és un vector fonamental per afrontar amb èxit el futur del turisme?

Sí, per descomptat. La revolució industrial 4.0 està repercutint en la nostra societat transformant profundament àrees específiques de la nostra vida com les vinculades a l'economia o a la formació. Per tant, els estudiants com a futurs professionals han d'adquirir les habilitats necessàries al llarg dels seus estudis per adaptar-se a un mercat on les noves oportunitats laborals van configurant un nou tipus de capital humà. La universitat ha de seguir compromesa amb la formació envers la societat, revisant els seus plans d'estudi i estrenyent la seva col·laboració amb els sectors productius. Els graduats universitaris en turisme han de ser capaços a més de, amb el seu sentit ètic de la professió, contribuir a un desenvolupament del turisme més sostenible.

Congrés Internacional: Creació i comercialització de productes turístics. (2014) Fotografia: EUFB

Quins factors considera vostè que són clau per a l'èxit del sector turístic?

És important recordar que les empreses de distribució de serveis i productes turístics són la clau per a una gestió eficient i competitiva de les destinacions. Per això és necessari dotar a la nostra indústria d'empreses i professionals que es dediquin a l'anàlisi de dades i a la presa de decisions a partir de la integració de criteris mediambientals i de sostenibilitat. El sector turístic, així com altres indústries relacionades com la salut, l'alimentació, l'educació ambiental o la tecnologia necessiten ser comercialitzades per la pròpia indústria turística enfortint el rendiment econòmic de les empreses locals i contribuint a la redistribució dels beneficis en favor de les mateixes i del conjunt del teixit productiu a escala local. De la capacitat de l'ús sistemàtic d'aplicacions informàtiques i del correcte maneig i processament de les dades en la gestió turística depèn l'èxit del sector.

Com creu vostè que afectarà la crisi sanitària al turisme en els propers anys?

El turisme ha contribuït enormement a l'augment dels nivells de vida de la població i a la millora del transport i de les comunicacions. El desenvolupament turístic és, ha estat i serà, un component fonamental de dinamització econòmica de molts territoris. En aquest context l'impacte de la pandèmia i els seus efectes sobre el turisme al llarg de l'any 2020 han estat molt negatius. Cal esperar que a partir del 2021 es vagin relaxant les restriccions progressivament i amb això torni la confiança als consumidors. Al meu entendre es tracta d'un fenomen conjuntural. Els desplaçaments turístics internacionals es recuperaran registrant taxes de creixement fins i tot majors als vistos fins ara. Cal no oblidar que l'accés a l'oci i al turisme es poden interpretar com un signe d'identitat característic de les societats avançades sent l'experiència de la pràctica turística un dels valors socials més estès i generalitzat en l'actualitat.

A quins altres riscos considera vostè que pot estar exposat el turisme?

Hi ha un cert consens entre els actors i experts en turisme que assenyalen un esgotament del model turístic convencional a causa de les alteracions ambientals derivades del nostre desenvolupament. Es donen, cada vegada amb més freqüència i intensitat, una sèrie d'impactes associats a l'escalfament global, també conegut com a canvi climàtic, que van en detriment de la pròpia activitat i salut humanes. Així, per exemple, destinacions costaneres i insulars es veuen afectats per la pèrdua de biodiversitat i / o per l'augment del nivell de la mar provocat pel desglaç dels casquets polars. Aquest fenomen posa en perill la continuïtat de moltes activitats econòmiques i, en particular, el desenvolupament turístic a causa, entre altres causes, a la gradual pèrdua d'atractiu de la destinació. Així mateix, l'increment progressiu de la temperatura té, cada vegada més, un impacte negatiu sobre els espais de muntanya dotats d'infraestructures turístiques com són les estacions d'esports d'hivern que veuen perillar la rendibilitat i viabilitat del seu negoci a mig i llarg termini.

El fenomen de l'escalfament global és per descomptat una amenaça per al conjunt de la població mundial que requereix i obliga a la comunitat internacional a adoptar un model de desenvolupament més eficient que preservi, més i millor, els recursos de què disposem. Existeixen al seu parer un altre tipus d'amenaces a les que el turisme ha de fer front?

El turisme de masses ha comportat una creixent estandardització que tendeix a uniformitzar l'oferta fent-la menys atractiva. És per això molt convenient que la destinació turística s'organitzi de tal manera que aconsegueixi generar el màxim valor afegit mitjançant una estratègia ben definida de diferenciació i posicionament del seu producte. La cura del paisatge i l'equilibri, en general, entre desenvolupament i explotació dels recursos territorials són components clau per assolir la competitivitat de la destinació a llarg termini. D'altra banda, la qualitat dels serveis turístics depèn en gran mesura de les fortes inversions a què han de fer front els empresaris, de forma cada vegada més recurrent, dirigides a revertir els processos accelerats d'obsolescència de la seva oferta derivats, fonamentalment, de les constants actualitzacions tecnològiques. Les condicions laborals dels empleats, sovint excessivament precàries, constitueixen també una greu limitació que li correspon resoldre al sector.

Com creu vostè llavors que es poden millorar les condicions de l'ocupació en el sector turístic?

Cal posar l'èmfasi en la formació en turisme a curt, mitjà i llarg termini. Han de ser les noves generacions de graduats les que han de configurar un nou entorn professional caracteritzat per l'especialització i la captació de talent que deixi enrere l'intrusisme i la manca de preparació per a exercir les funcions pròpies i concretes dels diferents subsectors que conformen el turisme i que requereixen d'habilitats i competències molt específiques. Amb un entorn turístic més professionalitzat i competitiu serà possible la innovació i el desenvolupament de productes i serveis, amb més valor afegit, capaços de generar noves fonts de riquesa que contribueixin a millorar les actuals condicions laborals dels empleats en el sector. Cal no oblidar que el turisme, que al poc temps es va convertir de masses, va irrompre de manera espontània durant la segona meitat de segle passat i que els estudis en turisme a nivell de grau universitari existeixen tan sols des dels inicis de l'actual.

La DGT i l'ACT de la Generalitat de Catalunya van atorgar guardó a la EUFB per: Millor projecte de coneixement i investigació aplicat al sector turístic. (2014). Fotografia: EUFB.

Quina opinió li mereixen els plans d'estudis en turisme que ofereixen actualment les universitats?

Existeixen molt bones facultats i centres adscrits que ofereixen titulacions en turisme amb elevats índexs de ocupabilitat la qual cosa és element molt positiu per al sector. Cal, però, millorar la relació universitat-empresa que resulta essencial per avançar i progressar socialment i econòmicament. La formació pràctica dels estudiants és fonamental per estimular la seva capacitat de generar noves idees com a futurs professionals i millorar així el teixit empresarial. Així mateix, els plans d'estudi han d'incorporar i promoure entre l'alumnat, encara més si és possible, les dinàmiques emprenedores, les experiències interculturals i el treball col·laboratiu. Els consells assessors de les diferents titulacions són igualment convenients i necessaris per assegurar l'adaptació i millora contínua dels projectes formatius contribuint així, en tot moment, al fet que el perfil del graduat sigui el més idoni per afrontar amb èxit la seva carrera professional.

Quins són al seu parer altres àrees a enfortir en l'àmbit de la formació superior en turisme?

La innovació docent, mitjançant plans de formació contínua de personal docent i investigador (PDI), l'atenció personalitzada i sistemàtica a l'estudiant a través de plans integrals de tutories al llarg de totes les etapes dels estudis, la generalització de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en la docència i la investigació així com la promoció d'un entorn multilingüe gràcies a acords internacionals que afavoreixin la mobilitat i adaptabilitat dels estudiants davant experiències acadèmiques i pràctiques a l'estranger són alguns dels components estratègics que la formació superior en turisme ha de reforçar. La investigació és una àrea igualment a enfortir per millorar les competències dels estudiants, en termes de capacitat d'innovació i de resolució de problemes, que permeti una millora substancial del sector turístic a mitjà i llarg termini.

Què recomanaria vostè finalment al sector turístic?

Ens caracteritzem per ser una destinació eminentment receptor basat, malgrat els progressos registrats, més en la quantitat que en la qualitat. És fonamental adoptar una visió més àmplia del negoci turístic i desenvolupar la nostra pròpia indústria, en termes no només de destinació receptor sinó, com un conglomerat d'empreses líders en la gestió de la intermediació dels serveis turístics i el transport de passatgers a escala global i , en particular, en la distribució i comercialització dels diferents productes turístics a nivell internacional. D'aquesta manera, el sector arribarà majors quotes de rendibilitat que revertiran positivament en el conjunt de la nostra societat i territori.

BIOGRAFIA DE JOSEP BOYRA

Josep Boyra Amposta és sotsdirector de l'Escola Universitària Formatic Barcelona, EUFB, adscrita a la Universitat de Girona i responsable del Grup de Recerca per a l'Anàlisi i la Planificació del Turisme (GREPAT-EUFB). És Doctor acreditat en geografia amb menció de doctor europeu. La seva tesi doctoral: Turisme i Medi Ambient a la regió de l'Àtica. Una anàlisi espacial a diferents escales (Universitat de Barcelona, 2005) investiga sobre les relacions d'interdependència que hi ha entre el desenvolupament i dinamisme del turisme i les característiques de l'entorn en el qual aquest es desenvolupa. A l'octubre de 2014, la Direcció General de Turisme i l'Agència Catalana de Turisme de la Generalitat de Catalunya van atorgar a la EUFB una menció especial, en la categoria de Millor projecte de coneixement i investigació aplicat al sector turístic, per la seva investigació en 3 volums sobre la comarca del Pallars Sobirà com a destinació turística d'interior i de muntanya. Cal destacar igualment la celebració del 8è Congrés Internacional de Turisme que organitza anualment la EUFB, i que en aquesta nova edició porta per títol PERSPECTIVES DE RECUPERACIÓ DE L'ECONOMIA TURÍSTICA - Necessitats de formació per a una gestió turística adaptativa i innovadora, i que se celebrarà a la Casa Marfà, seu de la EUFB al Passeig de Gràcia 66 de Barcelona, els dies 5 i 6 de juliol de 2021, en el marc de les activitats de recerca i transferència de coneixement que desenvolupa regularment aquesta Escola Universitària.

8è Congrés Internacional de Turisme. Perspectives de la recuperació de l'economia turística. 5 i 6 de juliol de 2021. Fotografia: EUFB