Poesia visual de Joan Brossa en el teatre que porta el seu nom

 

L'edifici de l'antiga seca o fàbrica de moneda de la Corona d'Aragó, assetjat al carrer Flassaders és, des de fa alguns anys, la seu de l'Escenari Joan Brossa, un local teatral amb dos espais que desenvolupa una intensa variada programació amb la qual intenta respondre a l'esperit del prestigiós poeta, artista plàstic i creador d'imatges el nom ostenta el local. I res més lògic que en aquesta programació tingui ocasionalment cabuda l'obra del propi Brossa que va ser així mateix autor teatral. Però els components de la jove companyia Pinya Bausch no han volgut recórrer per a això a la utilització dels seus textos dramàtics, sinó que han optat per una altra iniciativa molt més original, inèdita i, si se'ns esgota, divertida: experimentar a partir de la seva obra literària convertint alguns dels seus famosos "poemes visuals" en accions dramàtiques. El resultat és el muntatge titulat "Brossa és Brossa" que es representa a la sala Palau i Fabre d'aquest Escenari.

Brossa és Brossa (Teatre Brossa)

Marta Asamar, Celia Castellà i Noelia Fajardo, alumnes totes elles de l'Institut de Teatre, han escollit set poemes de Joan Brossa procedents de "El saltamartí", "Poema entre el zero i la terra", i "Passat festes" i els han convertit en una desena d'accions de poesia visual en què tenen cabuda la paraula, el gest i la música, aquesta última a càrrec del pianista i violoncel·lista David Flores. Han utilitzat amb extraordinària perícia i imaginació dels recursos propis de la tecnologia contemporània com molt possiblement li hauria agradat fer-ho a la mateixa Brossa. D'aquesta manera, no només té importància la il·luminació, sinó la utilització de càmeres de butxaca i tota mena d'efectes visuals, com els propis de teatre d'ombres, que tan cars li eren al poeta. Aquestes eines permeten que el públic observi en algunes ocasions les dues facetes d'un mateix personatge i que es suscitin enginyoses manipulacions amb resultats sorprenents. Si es em permet destacar un en concret, ressenyaria el titulat "Concert de corda" per la seva senzillesa i per la perfecta imbricació entre la música i els efectes òptics. Tot això amb un esperit de cabaret literari en el qual subjau, més enllà de mer entreteniment, un missatge fàcilment intel·ligible que advoca pels principis bàsics de l'ecologia i del respecte a l'entorn i proposa el reciclatge i l'aprofitament racional dels residus que produeix la nostra societat.

Brossa és Brossa (Teatre Brossa)