Gairebe mig segle de paràl·lisi: el poble saharaui resisteix davant la passivitat de la comunitat internacional

 

Fa just una setmana el poble saharaui va celebrar el 45 aniversari de la República Àrab Saharaui Democràtica (RASD), una festivitat que constata que "la causa saharaui existeix", segons relata Abidim Buchraya a CatalunyaPress, el representant del Front Polisari i dels saharauis a Catalunya. Pot semblar obvi, però la veritat és que la comunitat internacional ha invisibilitzat i ignorat per complet la seva realitat. La Cort Internacional de Justícia de les Nacions Unides va establir per unanimitat el 1975 que el Sàhara Occidental, quan va ser colonitzat per Espanya, no era un territori sense poble. En aquest sentit, ni el Marroc ni Mauritània tenen drets de sobirania i la seva administració, en tot cas, correspon al poble que l'ha habitat sempre: la comunitat saharaui. L'ONU també es va comprometre a realitzar un referèndum el mateix any.

Imatge cedida per El Confidencial Sahrauí

No obstant això, la resolució de l'ONU va venir acompanyada d'un pacte entre bambolines on es va decidir quin seria el futur d'aquesta zona. El 1975, el Marroc va organitzar la Marxa Verda amb la intenció d'envair el Sàhara Occidental ocupat per Espanya. Ho van aconseguir, i es va acabar signant L'Acord de el Tripartit a Madrid entre Espanya, el Marroc i Mauritània, per repartir-se el terreny que, segons les Nacions Unides i la pròpia història, mai va ser seu. El 1976 Espanya va abandonar definitivament el Sàhara i va informar a l'ONU sobre la fi de la seva presència al territori.

"El Marroc, des del primer minut que envaeix el territori militarment, ha intentat que els saharauis claudiquem, però el poble saharaui ha aconseguit resistir davant aquesta il·legal ocupació per part del Marroc amb la complicitat d'Espanya", denuncia Buchraya a CatalunyaPress. I molts es preguntaran: Per què Espanya ha permès això? La resposta és molt senzilla: el Marroc és un gran soci comercial i estratègic, i reconèixer els drets dels saharauis podria provocar la ira de Rabat. I ja se sap, mentre perillin els diners, els drets solen quedar soterrats.

Tal com denuncia Buchraya, el procés de descolonització "no es porta a terme, malauradament, per raons tècniques, sinó perquè hi ha una obstrucció per part del Marroc a aquest pla de pau, portem molts anys amb els cascos blaus sobre el terreny", alerta Buchraya.

Abidim Buchraya 

El poble saharaui va fundar el 1973 el Front Polisari "amb la finalitat de negociar un temps de transició amb Franco que culminés el procés de descolonització", explica Buchraya. No obstant això, els esdeveniments posteriors van convertir a aquest Front en la resistència saharaui. Amb aquest exèrcit han aconseguit no desaparèixer de mapa i avui en dia, després de tres mesos de xocs armats amb el Marroc i, en estat de guerra novament, són l'únic ressort actiu que queda defensant als saharauis. "No som un poble que ens agrada la guerra, estem compromesos amb la comunitat internacional, però per segona vegada ens tornen a imposar una guerra, ens tornen a imposar una situació que no volem", lamenta el delegat saharaui a Catalunya.

VIOLACIONS DRETS HUMANS

"El Marroc és un país invasor i està aplicant la política típica que s'apliquen tots els invasors", assegura Abidim Buchraya a CatalunyaPress. Les violacions de drets humans per part de l'exèrcit marroquí a les zones ocupades del Sàhara Occidental apareixen constantment a la premsa. El 20 de febrer mitjans locals reportaven una brutal pallissa per part de tres marroquins a un jove saharaui de 20 anys, Baixar Gdan, a l'Aaiún ocupat . El motiu, segons els periodistes locals, va ser el racisme i l'odi cap als saharauis.

Jove agredit a Aaiun - Imatges cedides pel Confidencial Saharaui

També crida l'atenció el cas de Sultana Haia, una activista saharaui que actualment es troba en arrest domiciliari sense ordre judicial des del passat 19 de novembre, rebent visites diàries de la policia marroquina per, segons relata Marea TV, acovardir-la i fins a en tres ocasions, pegar-li pallisses.

Sultana Haia - Imatges cedides pel Confidencial Saharaui

Li preguntem a Bucharaya si aquestes situacions són habituals i la seva resposta és rotunda: "Sí, totalment. Els saharauis que s'han quedat en els territoris ocupats perquè no han pogut sortir pateixen diàriament, i ja des de fa 45 anys, desaparicions, detencions arbitràries i una violació constant dels drets humans ", relata el líder saharaui.

RECURSOS NATURALS

El representant saharaui a Catalunya assenyala una altra clau que explica l'interès del Marroc per la zona: "Estem patint l'espoli dels recursos naturals de país". El Sàhara Occidental és un territori dessitjat per tenir jaciments de petroli i gas, a més de mines de circoni i grans bancs de peixos per la pesca. També posseeix ingents quantitats de sorra que serveixen per fabricar, entre d'altres productes, el ciment.

En els últims mesos s'ha produït un gir dels esdeveniments: Donald Trump, abans d'abandonar la presidència dels Estats Units, va reconèixer el Sàhara Occidental com a territori marroquí. Aquesta situació va fer creure a Rabat que els països europeus seguirien les ordres de Washington, però no va ser així, i s'han negat a donar la sobirania del territori al Marroc al·legant que respecten les resolucions de Nacions Unides. Per a Espanya, el no haver donat suport a Trump i el Marroc en aquesta decisió va tenir un efecte clar: es va suspendre la cimera bilateral entre els dos països.

Marroc, sens dubte, és un gran aliat comercial per a Europa. Però el Vell Continent cada vegada comença a estar més cansat dels excessos del seu veí de sud i, sobretot, que els segueixi posant entre l'espasa i la paret: Els països europeus, si respecten la llei internacional, no poden concedir-li la sobirania del territori al Marroc, perquè estarien violant resolucions internacionals. Per contra, portar-li la contrària a Rabat surt car, i és que poden arribar-se a perdre milions d'euros a l'enfadar un aliat econòmic. Només el futur dirà si pesen més els diners o la llei.