El sector de la Dependència està "trontollant" després dels gairebé 30.000 morts a les residències

 

El sector de la Dependència s'ha "trontollat" en l'últim any per la pandèmia de la Covid-19, amb gairebé 30.000 morts en residències i de milers de dependents en llista d'espera. Els gerents de Serveis Socials alerten del "retrocés", els sindicats demanen millorar les condicions laborals de les treballadores i les patronals de residències aposten per revisar el sistema de cures i miren al futur amb "optimisme" després de la vacunació.

Un home passeja en una residència - EP

"El que més ens preocupa és el retrocés que s'ha produït en l'any del Covid, per tres motius: per la pandèmia terrible, perquè no hi ha hagut increment pressupostari en dependència, ni un euro el 2020, i perquè els procediments són tan complexos que no han sabut adaptar-se a la situació ", ha resumit, en declaracions a Europa Press, el president de l'Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, José Manuel Ramírez, que aquest dilluns presentarà un informe amb xifres que, segons avança, són "duríssimes d'assimilar".

Des de les patronals de residències, coincideixen que ha estat un any "horrible" per les "milers i milers de morts" de majors però asseguren que aquestes "no seran en va" i aposten per una reforma del sistema de cures.

"Els milers i milers de morts que hem patit en aquest sector no seran en va, seran per a millorar la qualitat de vida en aquests últims anys i per millorar l'atenció de la dependència", ha afirmat la presidenta del Cercle Empresarial d'Atenció a les Persones (CEAPs), Cintia Pascual.

Per Pascual, fer un resum en pocs minuts del que ha estat aquest primer any de pandèmia és "realment difícil" perquè "bàsicament ha estat horrible". "Ens hem vist lluitant sense mitjans per salvar vides", ha recordat.

Ara, segons ha destacat, gràcies a la vacuna, l as residències són "tremendament segures, llocs immunitzats", encara que ha avisat que la població que ve de fora no ho està per la qual cosa han d'anar donant "petits passos per recuperar la normalitat ".

Per la seva banda, el president de la Federació Empresarial de la Dependència (FED), Ignacio Fernández-Cid, ha assenyalat que "el món sencer s'ha trontollat per un virus infernal" que ha afectat principalment a la gent gran.

"Es va culpar A les RESIDÈNCIES PERÒ SANITAT ENS VA DONAR L'ESQUENA"

A més, ha lamentat que "paradoxalment" es "va culpar" a les residències de l'alta letalitat en aquests centres. "Després s'ha demostrat que el problema va venir quan la Sanitat ens va donar l'esquena", ha afegit Fernández-Cid en declaracions a Europa Press.

Segons ha recordat, el Govern i les comunitats autònomes van considerar les residències, "indegudament, espais d'ús sanitari" quan són "socials". A més, subratlla que els "van impedir derivacions a hospitals", que no els "van proveir de material de protecció per als professionals ni de test per aïllar a les persones".

Tot i això, assenyala que conforme van passar els mesos, van tornar a tenir accés a la Sanitat pública en condicions normals, coordinació amb les administracions, EPI i finalment, les vacunes que han permès convertir aquests centres "en els espais més segurs del món".

La pandèmia, segons ha precisat, ha posat "cara i ulls" al sector de la dependència i els ha fet adonar-se que "hi ha moltes coses que canviar". "S'està produint un envelliment accelerat i els recursos que s'han de prestar a la gent gran dependents no s'han improvisar d'un any a un altre", ha afegit.

En aquesta mateixa línia, el secretari general de l'Associació Estatal de Serveis Residencials de la Tercera Edat (AESTE), Jesús Cubero, ha assegurat que ha estat un any "molt difícil" però no vol definir-lo com "negre" perquè "els grans es mereixen que es traslladi esperança "i, per això, ha afirmat que" ara toca reconvertir el sector, donar-li la volta ".

"El que ens ha fet veure la pandèmia és que estem davant d'un col·lectiu molt vulnerable. Ara ens toca dissenyar amb el Govern quin és el model d'assistència que volem per al futur", ha explicat Cubero.

El secretari general de AESTE ha subratllat a més que els grans s'han convertit "en els veritables herois d'aquesta pandèmia". "Després d'un any de lluita contra aquesta pandèmia, i amb la relativa tranquil·litat que tots els nostres majors estan immunitzats gràcies a la vacuna podem afirmar que les persones grans han estat, un cop més, un exemple de sacrifici i de seny", ha destacat .

D'altra banda, Cubero ha afegit que la pandèmia ha posat de manifest la necessitat de "revisar el sistema de cures", de "finançar-se adequadament" i "buscar la major eficiència possible en la prestació dels serveis", alternativa que, al seu judici, passa per "buscar la col·laboració publicoprivada".

RÀTIOS DE PERSONAL INSUFICIENTS I BAIXOS SALARIS

Per la seva banda, el secretari general de la Federació de Sanitat i Sectors Sociosanitaris de CCOO (FSS-CCOO), Antonio Cabrera, considera que la pandèmia "ha vingut a posar sobre la taula les mancances amb les que comptava el sector: ràtios de personal insuficients que no permeten donar una bona atenció a les persones dependents, i que suposen altíssimes càrregues de treball per a les cuidadores, o absència de personal d'infermeria, perquè moltes d'elles van marxar a la sanitat pública ".

A més, ha recordat que van iniciar la pandèmia "sense mitjans de protecció individual, d'aquí l'alt nivell de contagis" i tot això "va portar a una situació caòtica", cosa de la qual, segons assegura, van advertir per escrit a l'aleshores ministre de Sanitat , Salvador Illa. També ha denunciat l ' "absència absoluta de col·laboració entre l'espai sanitari i sociosanitari" durant la pandèmia.

Cabrera necessita que el sector de la dependència, abans del Covid, "ja estava embolicat en mobilitzacions, per la ruptura de la taula de negociació de conveni, per la negativa empresarial a situar el salari mínim de conveni a 14.000 euros anuals, i per no millorar les condicions laborals amb el personal ", en un 90% dones.

De cara a la signatura del pla de xoc de la Dependència el proper 18 de març, FSS-CCOO considera que "ve a reconèixer una cosa evident: la necessitat immediata de millorar les condicions laborals i retributives del personal que treballa en el sector". Si bé, demana que tingui el suficient "suport pressupostari" i afegeix que l'acord ha de suposar "eliminar de forma immediata les llistes d'espera elevades que tenen actualment el sector".

En aquest sentit, la responsable del sector de dependència d'UGT, Gràcia Álvarez, espera que les patronals es senten a negociar per "millorar les condicions laborals, i també salarials" de les treballadores del sector de la Dependència.

La pandèmia, segons ha precisat, ha suposat un "cop molt dur" per a les persones en situació de dependència, sobretot les que viuen en residències, ja que milers d'elles han mort "en soledat, sense els seus éssers estimats".

Davant d'aquest aïllament, Álvarez ha destacat l'esforç de les treballadores dels centres residencials per a "pal·liar" d'alguna manera aquesta solitud de la gent gran i ha posat de manifest la càrrega emocional que ha suposat per a totes elles el que han vist, que els deixarà una "empremta indeleble".

Álvarez ha demanat la "professionalització" del sector que, segons recorda, està altament feminitzat i en el qual les treballadores es veuen molt exposades a patir lesions musculoesquelètiques.

Segons ha recordat, des de la UGT no van signar l'últim conveni perquè atribuïa a les gerocultors tasques de neteja, cosa que els impediria una bona atenció a la gent gran. Ara, celebren que el Pla de Xoc reconegui la dignitat d'aquestes treballadores, però demanen que es materialitzi en unes millors condicions laborals.