Els poetes sahrauís canten la vida al desert i la lluita del seu poble per la llibertat

 

Un viatge apressat a Madrid per intervenir en un programa de televisió produït per la UNED dóna peu al retrobament amb bons amics que porten sempre notícies grates. En aquest cas són Juan Carlos Gimeno, professor titular de la UAM i antropòleg i Badia Mahmud Awah, escriptor i investigador. Coautors tots dos en l'edició d'una antologia poètica sobre el Sàhara Occidental en la qual també han col·laborat Mohamed Ali Leman, Juan Ignacio Robles Picón, Mohammad Salem Abdelfatah i Vivian Solana Bru. El volum es titula "Poetes i poesia del Sàhara Occidental. Antologia de la poesia nacional sahrauí "(última línia)

Pocs gèneres literaris són tan capaços d'expressar els més recòndits sentiments de l'ànima humana com la poesia. Tota gran literatura, per exemple, la mateixa espanyola, té a les seves poetes als seus més caracteritzats cultivadors. Però la nostra, com la de la generalitat dels països, està destinada, com passa amb les obres dels altres gèneres, a ser publicada i, per tant, llegida, el que no exclou la seva recitació puntual. Amb la poesia sahrauí passa exactament el contrari. Com es diu en la introducció es tracta d'una poesia "destinada a ser recitada públicament, que no es registrava per escrit i que encara avui, quan s'escriu, és per facilitar la seva memorització, no la seva lectura" i que es "cantava en el nomadisme, els viatges realitzats per a la reproducció de la vida, rememorava els llocs de pastures, aigua i cultius... cantava els combats entre les tribus i la valentia dels combatents de cadascuna d'elles... l'amor a la terra, no d'una manera abstracta, sense al·ludint a llocs concrets...".

Aquest volum constitueix la primera antologia en espanyol de poesia oral sahrauí i recull obra de Mohamed Salem uld Abdelahe, "Badi", que és considerat el degà dels poetes sahrauís, així com Mohamed Mulud uld Budi uld El Hach "Beibuh", "poeta de la pàtria i el poble ", Ljadra mint Mabruk uld DAAF, la" poetessa del fusell ", Alal uld Daf uld Did, Sidi Brahim uld Salama uld Eydud, Bachir uld Ali uld Abderrahman," poeta de la revolució i del nacionalisme ", Ahmed uld Mahmud uld Omar, Hosein uld Mulud uld Mohamed Salem, Mustafa uld al Bar uld Abdedayem, Hasin uld Brahim uld Mohamed, Hamdi uld Alal uld Daf "Zaim", Bunana uld Abdelhay uld Ahmed uld Buseif i Jadiyetu mint Aleiyat uld Suelam, considerada la "poetessa de la intifada".

Hi ha poesia de l'època precolonial i colonial, de l'etapa en què es va produir l'emergència del nacionalisme sahrauí i després la pròpia de la revolució, la creació de la RASD i la lluita amb l'ocupació marroquina. Una bona mostra de la creació literària sahrauí que acredita, com apunta Boaventura de Sousa Santos, que "els poetes són els guardians de la saviesa que es sedimenta en els accidents de vides tan plenes d'incerteses com de voluntat col·lectiva per vèncer les dificultats. Són els educadors populars per excel·lència ".