Coses que potser no sabies de la nostra estrella, el Sol

Unsplash

Hi ha molts estudis sobre la formació de la nostra estrella i com a conseqüència la formació del sistema solar, però un recent a partir de dades de la missió Gaia revela que la nostra estrella es va poder haver format pel pas proper d'una galàxia nana que orbita contínuament la nostra galàxia , la galàxia Sagitari, que és una galàxia satèl·lit de la Via làctia. És molt petita per això està en el rang de galàxia nana, de fet té un diàmetre d'uns 10.000 anys llum, es troba actualment a 70.000 anys llum de la Terra i es mou contínuament en una òrbita polar sobre el disc galàctic a uns 50 000 anys llum de centre de la nostra galàxia. El proper xoc ocorrerà en uns 100 milions d'anys i finalment es fusionarà amb la Via Làctia.

Aquesta petita galàxia realitza passos diaris pel disc de la nostra galàxia, la va modelant i remenant i agitant el gas i la pols galàctic, en un d'aquests passos va poder haver sembrat la zona on està actualment el Sol i haver estat el detonant per a la creació d'estrelles i per tant de sistemes planetaris.

Hem de remuntar-nos a fa aproximadament 4600 milions d'anys quan a partir d'un núvol molecular de gas i pols es va començar a formar el que avui coneixem com el Sistema Solar. El detonant que va fer que el núvol molecular col·lapsés donant origen al nostre Sistema Solar era fins ara un misteri, tot i haver hipòtesi que potser l'explosió d'una supernova propera hauria enviat una ona expansiva de gasos calents que es va topar amb el núvol provocant el seu col·lapse. Seria una explicació del col·lapse que va ser necessari per a la formació de sistema Solar, però aquest nou descobriment de la possible acció de la galàxia nana Sagitari és bastant possible.

Quan la matèria es comprimeix apareixen processos energètics enormes, parts de la nebulosa comencen agregar-se i l'acció de la gravetat va formant l'estrella, aquests processos concentren una enorme quantitat de calor, quan s'arriba a la xifra màgica dels 10 milions de graus es desencadenen processos nuclears (fusió nuclear) que fan que l'estrella s'encengui. Amb la fusió nuclear, el Sol converteix l'hidrogen en heli, i la massa restant del procés es converteix en energia. Hi ha un equilibri entre la pressió de l'interior de l'estrella i la gravetat de la mateixa que evita que es col·lapsi.

Per tant la nostra estrella és una enorme bola de gas composta per un 75% d'hidrogen i un 25% d'heli. Allibera plasma, que forma el vent solar (heliosfera). La Terra està protegida per un camp magnètic que repel·leix aquest vent solar, però es cola pels pols magnètics terrestres, formant les aurores polars. És un estel groc de tipus G (nana groga) que es troba en la seqüència principal (90% de la seva vida). Després s'anirà enrogint i engrandint (gegant vermella), fins que esclati i formi una nebulosa planetària, quedant com una estrella nana blanca.

El Sol observat en diferents longituds d'ona per la sonda SOHO, imatges de NASA.

Cicle de vida del Sol, l'escala està en milers de milions d'anys. Actualment el Sol té 4600 milions d'anys. Sobre els 8 mil milions de anys anirà escalfant fins a esdevenir una gegant vermella, quan tingui l'edat de 11 mil milions d'anys esclatarà i quedarà en el centre una nana blanca.

CURIOSITATS SOBRE EL SOL

- El Sol està compost d'hidrogen (70%) i heli (28%).

- El Sol és 109 vegades més ample que la Terra i 330.000 vegades més massiu.

- L'àrea de la superfície del Sol és 11,990 vegades més gran que la de la Terra.

- La distància mitjana entre la Terra i el Sol és una Unitat Astronòmica (AU)

- En el Sol hi cabrien al voltant de 960.000. Si s'aixafa a l'interior sense malgastar espai, al voltant de 1.300.000 cabrien dins.

- El Sol és una esfera gairebé perfecta. Hi ha una diferència de 10 quilòmetres entre el diàmetre polar i equatorial del Sol. Això significa que és el més semblant a una esfera perfecta que s'ha observat en la naturalesa.

- Quan el Sol hagi cremat tot el seu hidrogen, continuarà cremant heli durant 130 milions d'anys més. Durant aquest temps, s'expandirà fins al punt d'embolicar a Mercuri, Venus i la Terra. En aquesta etapa s'haurà convertit en una geganta vermella.

- El Sol algun dia serà de la mida de la Terra. Després de la seva fase de gegant vermella, el Sol colapsará. Mantindrà la seva enorme massa amb el volum aproximat del nostre planeta. Quan això passi, s'haurà convertit en una nana blanca.

- La temperatura dins el Sol pot arribar als 15 milions de graus centígrads. L'energia es genera en el nucli del Sol, per fusió nuclear, quan l'hidrogen es converteix en heli. Els objectes calents s'expandeixen, el Sol explotaria si no fos per la seva enorme força gravitacional. La temperatura a la superfície del Sol s'acosta als 5.600 graus centígrads.

- La llum del Sol triga vuit minuts a arribar a la Terra. El Sol està a una distància mitjana de 150 milions de quilòmetres de la Terra. La llum viatja a 300.000 quilòmetres per segon. Dividir un per l'altre ens dóna un temps aproximat de 500 segons (vuit minuts i 20 segons).

- Tot i que aquesta energia arriba a la Terra en uns minuts, ja hi haurà trigat milions d'anys a viatjar des del nucli del Sol fins a la seva superfície.

- El Sol viatja a 220 quilòmetres per segon. La nostra estrella està a uns 26.000 anys llum de centre galàctic. El Sol triga entre 225 i 250 milions d'anys a completar una òrbita del centre de la Via Làctia.

- La distància del Sol a la Terra canvia al llarg de l'any. Això es deu al fet que la Terra viatja en una òrbita el·líptica al voltant del Sol. La distància entre els dos cossos varia de 147 a 152 milions de quilòmetres.

- El Sol és de mitjana edat. Amb al voltant de 4.600 milions d'anys, el Sol ja ha consumit aproximadament la meitat de la seva reserva d'hidrogen. Li queda suficient per seguir cremant hidrogen durant aproximadament 5 mil milions de anys. El Sol és actualment un tipus d'estrella coneguda com nana groga.

- El Sol té un camp magnètic enorme. L'energia magnètica alliberada pel Sol durant les tempestes magnètiques provoca erupcions solars. Veiem aquests com taques solars. En les taques solars, les línies magnètiques es retorcen i giren, com ho faria un tornado a la Terra.

- El sol genera vent solar. El vent és un corrent de partícules carregades. Aquest viatja a aproximadament 450 quilòmetres per segon a través del sistema solar. El vent solar ocorre quan el camp magnètic del Sol s'estén cap a l'espai.