Comença al juny un judici històric que podria canviar la jurisprudència sobre l'alienació parental

 

El 7 de juny començarà el judici contra el Servei de Menors de la Diputació de Biscaia per arrabassar per la força la filla de Irune Costanero pel ja prohibit Síndrome d'Alienació Parental (SAP). L'Audiència provincial ha reservat tres dies, el 7, 8 i 9 de juny per a aquest històric procés que pot marcar jurisprudència per aplicar mesures prohibides contra una dona pel fals Síndrome d'Alienació Parental.

Mare i fill caminant - Arxiu Europa Press

Quatre anys després que aquesta mare perdés la seva filla de llavors cinc anys per decisió del servei de menor de la seva província, es celebra aquest judici després de la imputació per aquests fets contra el Diputat foral d'Acció Social, Sergio Murillo, i els responsables del servei del menor de la institució foral, Maria Antònia Giner Cucarella,  Cap de Recepció i Valoració de el Servei d'Infància de la Diputació Foral de Biscaia; Consuelo Alonso Vergara, Cap de Servei d'Infància de la Diputació Foral de Biscaia; i Maika Urutxurtu, treballadora social de Servei d'Infància de la Diputació Foral de Biscaia.

La Síndrome d'Alienació Parental comporta suposadament un conjunt de símptomes que es produeix en els fills quan un progenitor, mitjançant diferents estratègies, juga amb la consciència dels nens per tal d'impedir, obstaculitzar o destruir els seus vincles amb l'altre progenitor. Encara que aquest procés es reconeix com una dinàmica comuna entre algunes famílies divorciades, l'existència d'aquesta síndrome no ha estat acceptada per la OMS ni per les organitzacions internacionals més importants.

Com tampoc ho ha estat per Consuelo García de Cid Guerra --escritora, investigadora i presidenta de 'desterrades Filles d'Eva', que explica que el cas d'Irune no és un cas aïllat: "Hi ha moltes Irunes. S'estan enduent a nens i nenes dels propis domicilis, amb puntada policial a la porta, i en moltes ocasions sense ordre judicial", afirma l'escriptora. Segons ella, aquest sistema d'actes contranaturals de separar mares de fills s'ha creat amb l'absoluta ignorància de l'opinió pública, el que fa que les mares afectades s'enfrontin a un veritable monstre: "no només s'enfronten al sistema en si, sinó també a la frase recurrent que molta gent pensa quan es planteja que una atrocitat així pugui estar passant 'per alguna cosa serà, alguna cosa haurà fet'".

García de Cid Guerra es va veure personalment afectada per denunciar aquesta pràctica en el senat espanyol el 2017 i per escriure el llibre 'El desgavell dels serveis socials': "em van denunciar per la via penal i he estat tres anys judicialitzada fins a sortir absolta", explica l'escriptora. I afegeix: "Ni jo mateixa em podia creure el que m'estava passant per dir la veritat".

El paper dels serveis socials és fonamental.

L'autora afirma que els serveis socials "sostenen que aquest paper de 'roba-nens' és un mite que s'ha estès al llarg dels anys", però això no pot estar més lluny de la veritat. "En els informes psicosocials que duen a terme, els resultats no tenen res a veure amb qui és la persona realment", afirma García del Cid Guerra. "S'acusa les mares de no saber triar les seves parelles, se les qüestiona per la longitud de la seva cabellera, per si els fills que té són o no del mateix pare, de com té la casa, de què estudia ...". Però això poques vegades l'hi pregunten als pares. Quan es tracta d'investigar a les mares, la frontera entre allò privat i allò íntim s'esvaeix.

Encara que García del Cid Guerra no posa en dubte que això de vegades també els passa als pares, la Síndrome d'Alienació Parental actua fonamentalment contra les dones, ja que aplica als jutjats per la inclinació de pensament de determinats jutges contra la dona ".

Aquest és també el cas de Sílvia Aquil·les, una mare catalana que va veure com el sistema judicial arrencava a la seva filla dels seus braços. Malgrat que la nena, menor de set anys, va explicar en una sessió amb una psicòloga de la Unitat Funcional d'Abusos a Menors (UFAM) que no té pare perquè li ha fet moltes coses dolentes com "empènyer, enganxar, tocar-me la vulva i aixafar-me el cap ", la jutgessa va decidir enviar-la a un centre de menors fins que accepti viure amb el seu pare.

El judici contra el Servei de Menors de la Diputació de Biscaia pot suposar un abans i un després per a les moltes mares que, com l'Irune i la Sílvia, s'han vist separades dels seus fills. Les penes per aquests delictes van des dels 5 anys, 8 mesos i 2 dies de presó fins als 15 anys d'inhabilitació. A més, la Diputació de Biscaia, per aquesta querella, s'ha vist obligada a dipositar al jutjat de forma solidària 600.000€.