La Llei d'infància serà aprovada demà pel Congrés i retardarà la prescripció dels abusos a menors

El Ple de Congrés aprovarà aquest dijous el projecte de llei orgànica de protecció a la infància i l'adolescència davant la violència, que ampliarà el termini de prescripció dels abusos sexuals a menors, de manera que no començarà a comptar fins que la víctima no compleixi 35 anys, en comptes dels actuals 18 anys.

La cambra baixa ha de ratificar o no les esmenes introduïdes pel Senat, entre les quals destaca la prohibició dels nus integrals i exploracions genitals per a la determinació de l'edat dels menors migrants.

Menors escortados per la Guàrdia Civil - Arxiu - Europa Press

A més, ha inclòs la prohibició de l'ús de la contenció mecànica en els centres de menors, encara que finalment no es va arribar a acord per suspendre els desnonaments de famílies amb menors i tampoc s'inclou la prohibició de l'entrada dels nens i nenes a espectacles taurins.

Així, una vegada que la norma es publiqui al BOE i entri en vigor, "quan no es pugui establir la majoria d'edat d'una persona, serà considerada menor d'edat a l'efecte del que preveu aquesta Llei, en tant es determina seva edat" i "no podran realitzar-se en cap cas nus integrals, exploracions genitals o altres proves mèdiques especialment invasives".

Autorització expressa per difondre la imatge d'un menor mort

A més, la cambra alta també va incorporar l'obligació de requerir l'"autorització expressa dels progenitors" per difondre la imatge d'un menor mort, amb l'objectiu d'evitar casos com el de Gabriel Cruz, assassinat per l'exparella del seu pare. La mare de la petita va denunciar l'ús "cruel" de la imatge del seu fill després d'haver mort.

Així mateix, es va acordar que, en els casos en què un menor de 14 anys o persona amb discapacitat necessitada d'especial protecció hagi d'intervenir com a testimoni en un procediment judicial, es practiqui la prova preconstituïda (gravació del testimoni per evitar la revictimització del menor), i que l'autoritat judicial pugui acordar qu l'audiència del menor es practiqui a través d'"equips psicosocials que donaran suport a tribunal de manera interdisciplinària".

Igualment, es crearà un Consell Estatal de Participació de la Infància i de l'Adolescència, de manera que es garanteixi l'exercici efectiu del dret de participació dels nens i nenes en la formulació de plans, programes i polítiques nacionals que els afecten.

A més, la norma elimina la Síndrome d'Alienació Parental (SAP), obliga a utilitzar la prova preconstituïda fins als 14 anys per no revictimizar, i incorpora el deure de tots els ciutadans de denunciar qualsevol indici de violència a la infància. Aquestes mesures, juntament amb e l retard de la prescripció dels abusos a menors, es van incorporar al seu pas pel Congrés, en el qual es van incloure 200 de les 600 esmenes parcials presentades al text de l'Executiu.

Entre les novetats que ja introduïa el text presentat pel Govern al juny de 2020, i que va ser batejat pel llavors exvicepresident Pablo Iglesias com 'Llei Rhodes' --pel pianista del mateix cognom, que va patir abusos en la seva infància--, destaca la privació de la pàtria potestat per condemnats per homicidi o maltractament.

Igualment, la llei incorpora el deure de tots els ciutadans de comunicar qualsevol indici de violència sobre menors; crea una nova figura, la de l' 'coordinador de benestar i protecció' que haurà d'estar en totes les escoles; estableix l'obligació per als centres de menors tutelats de fixar per prevenir els casos d'abusos, i aborda el problema de l'assetjament escolar, així com la violència contra col·lectius vulnerables i aquella comesa a través d'Internet.