L'anomenada "Llei trans" ha dividit al moviment feminista en "pros" i "contres"

Algunes associacions i plataformes del col·lectiu LGTBI i feministes s'han mostrat feliços amb l'arribada de la llei trans; altres consideren que és un perill per a les dones.

|
20210518135329

 

El Govern va aprovar aquest dimarts 29 de juny, al Consell de Ministres, l'avantprojecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones Trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI. Això és una cosa que el col·lectiu porta demanant molt de temps, però quan per fi ha arribat ha generat opinions dispars entre plataformes i associacions.


Des que s'aprovi la llei, hi haurà com a norma l'autodeterminació a través d'un procés de doble verificació que no pot durar més de quatre mesos. És a dir, la persona haurà d'acudir al Registre Civil per canviar de sexe. Allà se li donarà tota la informació necessària i se li proporcionarà un document que haurà d'omplir. En un termini de màxim quatre mesos la persona serà cridada de nou al Registre Civil i llavors es farà oficial el canvi. No caldrà passar reconeixements mèdics, serà suficient amb l'autodeterminació de la persona.


Bandera LGTBI a la façana de Les Corts

@EP



ELS ARGUMENTS DE QUI ESTAN A FAVOR D'AQUESTA LLEI


Cristina Simón, del Moviment Democràtic de Dones, es mostra a favor d'aquesta nova llei. Assegura que "era un deute pendent a Espanya", sobretot en aquest moment "d'avanç de les dretes i del discurs d'odi de l'extrema dreta". Per això, explica a Catalunya Press que està feliç perquè creu que "amb aquesta llei les persones trans deixaran de ser considerades malaltes, les persones gais i lesbianes podran formar les seves famílies en igualtat i es prohibiran les teràpies de conversió".


Sota el seu punt de vista, aquesta és "una llei que empara a les persones tal com són", una cosa positiva perquè els que pertanyen al col·lectiu LGTBI "no han de convèncer a ningú sobre qui són". Cristina diu que "aquesta llei trenca amb la por de ser qui volem ser. No són capritxos, no són desitjos i il·lusions. Ara són drets", exclama.


Per Cristina Simón es tracta d'un acord que "respon a la demanda dels col·lectius LGTBI", a més de ser feminista. Feminista, afirma, perquè "el feminisme és un moviment que no pot deixar fora a les dones trans i els seus drets". Però, a més, considera que és "un acord importantíssim perquè arriba després de molts mesos de negociació, de manera que respon a la pluralitat que hi ha al Govern.


L'ALIANÇA 'CONTRA EL BORRADO DE MUJERES' CRITICA ALGUNES PARTS DE LA LLEI TRANS


No obstant això, hi ha qui en lloc d'aplaudir aquesta entesa del Govern central critica algunes parts. Des de la aliança 'Contra el Borrado de Mujeres' consideren que "El PSOE, contràriament als seus propis pronunciaments de partit, ha cedit com al govern central tant a la coacció de grups que amenaçaven de prohibir la seva presència en el dia de l'Orgull, com a les pressions del seu soci de govern. El govern, apressat per les pressions del seu soci minoritari, ha recorregut a un subterfugi de picaplets -persona que aplica el dret sense rigor i desenfadadament-".


Argumenten que "en l'avantprojecte es fa desaparèixer el terme "identitat de gènere" per ser substituït pel d' "identitat sexual", tal com ho tergiversa una de les associacions que han participat en la redacció del text. Aquestes associacions entenen per "identitat sexual": "el sexe psicològic subconscient sentit com a propi per cada persona i que la defineix com a home o dona". Una definició absolutament allunyada del que en l'àmbit científic s'entén per identitat sexual. La lliure autodeterminació del sexe genera inseguretat jurídica i sanitària a les persones transsexuals. El govern que fa escassament un mes afirmava que el principal escull era la lliure autodeterminació del sexe legal, ara, però, li dóna llum verda, permetent el canvi de sexe legal sense cap tipus d'acreditació o verificació qualificada de transsexualitat".


L'Aliança contra el Esborrat de Dones protesten davant el Congrés contra la Llei Trans

Protesta de l'aliança contra l'Esborrat de Dones - @EP


Aquesta aliança afirma que l'avantprojecte de llei que va aprovar aquest dimarts el Govern no està pensat per a les persones transsexuals sinó per a tots aquells que volen canviar de sexe. Que no hagin de passar per un tribunal mèdic, diuen, provoca la manca de garantia jurídica i sanitària. Per tant, consideren que pot generar problemes i perills.


En aquesta línia al·leguen que amb aquesta llei "es permet que homes autoidentificats com a dones accedeixin a l'esport femení (Art. 25), a les quotes paritàries de representació, a les ajudes previstes per a dones, i fins i tot que homes condemnats per agressions sexuals puguin canviar el seu sexe legal i accedir a les presons de dones".


D'altra banda, també critiquen que "l'avantprojecte de llei no preserva l'interès superior del menor" sinó que "promou la teràpia de conversió dels menors gais i lesbianes, al fer-los creure que el seu rebuig als mandats estereotipats de gènere tenen el seu origen en haver nascut en un cos equivocat". Per aquesta raó, argumenten que "se'ls fa pensar que han de modificar el seu cos a través d'hormones i cirurgies. És una forma d'adoctrinament que ja ha mostrat els seus efectes perniciosos al Regne Unit o Suècia, per citar només alguns exemples".



LES 7 RAONS DE CONFLUÈNCIA MOVIMENT FEMINISTA PER A ESTAR EN CONTRA

Les feministes es rebellen contra la llei Trans d'Irene Montero, a la qual acusen de no haver fet una altra cosa que retrocedir en els drets que tant els ha costat conquistar. "És una llei que traeix a les dones, que viola tots els nostres drets, que suposa una reculada de dècades, per no dir de segles, i que, a més, no inclou veritablement cap dret per a les persones transsexuals més enllà de la lliure autodeterminació de gènere", denúncia Sonia Gómez, portaveu de la Confluència Moviment Feminista.

Gómez assegura que la ministra "està obsessionada amb la llei Trans" i, no obstant això, "no ha fet res per la igualtat de les dones, que se suposa la seva major comesa dins del Ministeri". En un dur allegat, les feministes lamenten que Irene Montero es limiti a "manar tuits amb afecte i moltes abraçades a les dones assassinades", sense haver fet "res" per a millor les seves condicions: "Tant que volíem un Ministeri d'Igualtat i l'única cosa que ha fet és anar en contra dels nostres drets".

Al seu judici, l'avantprojecte aprovat aquest dimarts pel Consell de Ministres és una "aberració" i "una llei acientífica completament". Per això, lamenta que no s'hagin escoltat prou els arguments de tots aquells que, com elles, estan radicalment en contra.

L'autodeterminació, "un frau de llei": L'origen d'aquest rebuig frontal radica en la lliure autodeterminació de gènere sense cap requisit previ. "Qualsevol home, sense cap mena de canvi físic, sense necessitat de canviar de nom i sense cap mena d'informe mèdic pot anar al registre i dir que se sent una dona", lamenta Sonia Gómez, que assegura que el fet que finalment calgui esperar tres mesos "és un simple canvi burocràtic".

La portaveu de la Confluència Moviment Feminista creu que això no té ni peus ni cap, ni tampoc cap precedent. "Jo no em puc autodeterminar espanyola sense néixer a Espanya o tramitar una nacionalitat, ni em puc autodeterminar jove o persona amb discapacitat i passar a tenir els seus mateixos drets". Precisament per això, el collectiu denuncia que aquesta "és una llei que permet el frau de llei i l'avala".

En la pràctica, les feministes adverteixen, a més, que això suposarà que qualsevol home podrà "ocupar contingents de dones en les llistes cremallera, entrar en tots els banys i vestuaris de nenes i dones lliurement o ocupar places a les cases d'acolliment… En definitiva, pot entrar en absolutament tots els nostres espais protegits i en aquests contingents que tantes dècades ens ha costat aconseguir".

Violadors en presons de dones: Dins d'aquests "espais protegits", a les feministes els preocupen especialment les presons de dones, ja que, al no haver-hi cap requisit, "qualsevol violador o maltractador pot autodeterminar-se dona i entrar en una presó de dones, posant en risc absolut a totes les dones que estan empresonades". Sense anar més lluny, explica Sonia Gómez, això és el que ha succeït amb l'assassí confés d'una jove canària en 2018. Durant el judici, l'individu va sollicitar que li cridessin Lorena, en lloc de Jonathan, i va assegurar que havia iniciat el procediment per a canviar de gènere. "Serà jutjat com un home, però pot ser que entri en una presó de dones amb el perill que això comporta -adverteix-. Això viola absolutament tota la idea de protecció a les dones".

Adéu a les estadístiques d'igualtat: D'altra banda, les feministes també alerten de l'impacte que la llei Trans pot tenir en les estadístiques. Per a començar, en aquelles que serveixen per a analitzar si la societat avança o no cap a la igualtat real entre homes i dones. "Si els homes s'autodeterminen lliurement dones... On està la bretxa salarial?", es pregunta la portaveu de la Confluència Moviment Feminista. L'exemple és ben clar: "Hi ha homes que han fet la seva carrera com a homes i han aconseguit ascendir precisament per la seva condició d'homes, que s'autodeterminen dones als 50 anys i comencen a formar part de les estadístiques de les dones. Això trenca les estadístiques de bretxa salarial".

El mateix temen que succeeixi amb els índexs de criminalitat. "Fins ara, les estadístiques de dones violadores i assassines són pràcticament menyspreables. Hi ha molt poques dones que assassinin per raó de sexe i, en canvi, hi ha molts homes que assassinen a les dones per ser dones -defensa Gómez-. Tota la violència de gènere està basada en aquest concepte, així que, si comencem a alterar les estadístiques… Com traurem conclusions realistes de la nostra societat? És absolutament impossible". No obstant això, les conseqüències d'aquesta llei van més enllà. "Si qualsevol home pot autodeterminar-se dona, els estudis de malalties que normalment afecten solament les dones, que ja són pocs i escassos, quedarien totalment anullats", adverteixen les feministes.

El "maltractament infantil": Especialment dura és la crítica d'aquest collectiu quant als menors, que podran canviar de gènere des dels 14 anys -12 amb autorització judicial-: "És absolutament greu i pot constituir maltractament infantil". Precisament per això, un dels lemes que més s'han escoltat en les manifestacions dels últims dies és que "la infància no es toca". Gómez denuncia que el Govern pretén "convertir a les escoles en policies del gènere" i que siguin les que decideixin si un nen és una nena o una nena, un nen. "Que un nen jugui amb nines no el converteix en una nena. Que una nena jugui al futbol no la converteix en un nen. I aquests són els patrons que s'estan prenent per a diagnosticar a les persones trans: que no compleixin els rols de gènere. On és aquí la igualtat?", es pregunta.

La portaveu de la Confluència Moviment Feminista lamenta, a més, que hi hagi qui defensi que fins i tot un nen de 3 anys pugui definir-se del sexe contrari, quan els nens "no tenen aquesta consciència" i la fantasia en el món infantil forma part del seu desenvolupament. "Si es declaren Superman… Els deixem que es posin una capa i es llancin per la finestra? No", es respon a si mateixa.

D'altra banda, Gómez mostra la seva preocupació pel fet que es pugui acabar hormonando als menors i recorda que són diversos els "països del nostre entorn, com Suècia, el Regne Unit o Finlàndia, que han aprovat lleis trans fa anys i que estan retrocedint i han prohibit la hormonación infantil pels gravíssims efectes secundaris que porta amb si". Segons explica en molts casos s'ha permès als nens fer-se una doble mastectomia, "un tractament absolutament irreversible i que també afecta al desenvolupament del cervell i dels ossos de nens i adolescents". Al seu judici, "això és una aberració en si mateixa" i prova d'això és el cas de Keyra Bell, una noia trans penedida, que ha guanyat la batalla judicial al Servei Nacional de Salut britànic perquè als 16 anys li van permetre fer una doble mastectomia "quan no tenia la maduresa suficient per a prendre una decisió semblant".

Patologies sense tractament: Una altra de les polèmiques resideix en la despatologización de les persones trans, que deixaran de considerar-se malaltes. A pesar que s'ha venut com un gran avanç, la Confluència Moviment Feminista alerta de la gran tragèdia que això pot suposar per a molta gent: "Si no hi ha diagnòstic… Què passa amb les persones que sofreixen veritablement disforia de gènere? Es quedaran sense tractament psicològic i això és terrible, però, a més, hi ha altres patologies que quedaran ocultes". En aquesta línia, la portaveu d'aquest collectiu assegura que "hi ha estadístiques que parlen de moltes persones de l'espectre autista que s'autodeterminen trans per la seva confusió i que es quedarien sense tractament per a la seva patologia".

A més, les feministes posen l'accent en la incoherència que es posa de manifest amb aquest assumpte. "Pretenen despatologitzar la qüestió trans, però que la Seguretat Social els pagui els tractaments mèdics. Això és una contradicció en si mateixa", lamenta Gómez, que recorda que això és una cosa que ningú més pot fer. "Jo no em puc autodiagnosticar d'alguna cosa i que m'operin. Ha d'haver-hi un comitè mèdic que em diagnostiqui de qualsevol malaltia i, fins que no em diagnostiquin un munt de metges, no puc accedir a cap tractament".

L'esport femení es desvirtua: Una altra de les qüestions més controvertides és la repercussió que aquesta llei tindrà en l'esport, ja que qualsevol home que s'autodetermini dona podrà participar en competicions femenines. "Quines dones accediran al medallero si això succeeix?", es pregunten les feministes que, malgrat defensar la igualtat de drets, creuen que hi ha qüestions biològiques que no es poden obviar. "Tots els rècords femenins dels esports són molt més baixos que els masculins per una qüestió biològica: els homes són més forts, tenen més massa muscular i major capacitat toràcica, així que s'emportaran totes les medalles", vaticina. Aviat tindrem ocasió de comprovar-ho, ja que Nova Zelanda acaba de seleccionar a la primera atleta trans per a participar en els Jocs Olímpics de Tòquio en la categoria d'Halterofília.

Compte amb els nous delictes d'odi: Finalment, la Confluència Moviment Feminista alerta sobre l'impacte que la nova llei pot tenir en la llibertat d'expressió. "A partir d'ara, si tu dius que les dones tenim vagina o que no tenim penis o nomenes la paraula vulva, poden sentir-se ofesos i es pot considerar un delicte d'odi", adverteix el seu portaveu, que posa un exemple molt concret: "Si tu tens davant a una persona amb aspecte masculí, barba, vestit d'home i que es diu Carlos, però que decideix que és ‘ella’ i t'equivoques i li crides ‘ell’, pots ser denunciat".

A Espanya, la llei contempla multes de fins a 150.000 euros per delictes d'odi, però encara no s'han definit. No obstant això, les feministes temen que, quan es defineixin, "incloguin coses que s'inclouen en altres països". En aquesta línia, recorden el cas d'una dona detinguda i jutjada a Escòcia per publicar en Twitter una bandera sufragista. "Estem arribant a uns límits d'intolerància que no podem permetre. Ja no diguem en països on ja s'està pretenent esborrar la paraula dona o la paraula mare i substituir-la per cos gestant. Tot és un deliri que no té ni peus ni cap", denúncia. 


El que està clar és que aquest avantprojecte de llei ha generat una ruptura en el moviment feminista.


Seguirem informant ...

relacionada Els menors de 12 a 14 anys que vulguin canviar el sexe al seu DNI necessitaran una resolució judicial
relacionada "Història de la transsexualitat": la llarga marxa a la recerca del reconeixement de la identitat sexual

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA