D'aquella pols, aquests llots

@EP

Els fets

A la segona meitat del mes de juny de 2021, els mitjans de comunicació es van fer ressò del megabrot de Covid, que s'ha produït a Mallorca. Tot i el criteri en contra dels professors, centenars de joves de les diferents CC.AA (de 17 a 21 anys) s'havien desplaçat fins a Mallorca per tal de passar una setmana (del 12 al 18 de juny) i així celebrar el cap de l'any escolar.

Segons els seus propis testimonis, el viatge en ferri des de València va ser tota una bogeria: sense guardar les distàncies, sense mascareta i consumint alcohol a dojo. I, arribats a Mallorca, la disbauxa va continuar i es va incrementar: megafestes en vaixells ( "party boats") i en els 9 hotels on es van allotjar, multitudinari concert de reguetón a la Plaça de Bous i els coneguts botellons quotidians en la via pública. I tot, per descomptat, sense cap mesura de seguretat.

El resultat d'aquests comportaments irracionals i de nens malcriats i capritxosos no es va fer esperar: brot de contagis massius per coronavirus de la variant alfa (anglesa). De seguida es van comptabilitzar 350 contagiats. Ara bé, el nombre d'aquests es va anar incrementant ràpidament fins a arribar als 1.664 afectats, en general, asimptomàtics o amb símptomes lleus. Tot i això, 14 van haver de ser hospitalitzats i un va ser directament a la UCI.

Els asimptomàtics, al tornar als seus llocs d'origen, han provocat un brot supracomunitari i generacional: 12 CC.AA estan afectades i els contagis entre joves s'han disparat. I, tot i les seves protestes i la dels seus irresponsables pares, que van organitzar aquests viatges en contra del criteri dels centres escolars, més de 260 van estar confinats i obligats a fer quarantena a l'hotel Palma Bellver de Mallorca, fins al 30 de juny .

Com hagués dit Pedro Piqueras, aquests són els fets i així els hi he explicat. Ara bé, davant el que està en joc (la lluita contra la pandèmia i la vida o la mort de qualsevol de nosaltres), aquests fets mereixen al almenys una succinta reflexió.

D'aquells pols ...

Al llarg de tota la pandèmia, els poders públics i els mitjans de comunicació (principalment les cadenes de televisió), guiats per un paternalisme i un bonisme mal entesos, han amagat les imatges -que, com tots, sabem valen més que mil paraules - de la dramàtica situació que estàvem vivint. No van mostrar les desbordades UCIs, plenes de pacients greus, ni els pàrquings convertits en frigorífics-dipòsits de cadàvers, davant el col·lapse provocat pels milers de morts diaris. Ni la solitud ni l'angoixa dels milers de compatriotes que van perdre les seves vides. Per als joves, el que estava succeint era tan invisible com el mateix virus i, per a més inri, ells es van creure immunes.

A més, els joves han estat desorientats i desconcertats per les contradiccions permanents del Dr. Simón, del Ministre de Sanitat i altres portaveus oficials i no oficials ( "els todòlegs"): primer, mascaretes, no; després, màscares, sí; assistència a manifestacions massives, sí; després, no; i, al juny de 2020, quan Pedro Sánchez, com Moisès baixant de la muntanya del Sinaí, va anunciar que havíem vençut la pandèmia (?), que s'apropava la desescalada i que la "nova normalitat" (?) estava a l'abast de la mà, la realitat va ser que una nova onada de contagis ens esperava a la tornada de l'estiu; etc. D'altra banda, a causa dels discursos imperants i a les estadístiques, els joves van creure que la Covid no anava amb ells i que el virus només atacava a la gent gran.

Davant els lamentables fets de Mallorca i els que es produiran durant aquest estiu, el més probable i segur és que ja s'estigui incubant i a la cinquena onada de la pandèmia en totes les CCAA. I no només de la variant alfa (anglesa), sinó principalment de la variant delta (índia), que és més contagiosa i més letal. I, ara, els principals afectats seran ells, els joves. Per això, alguns consideren que el repte, al llarg de l'estiu, és vacunar massivament, a partir dels 16 anys, ja que és el col·lectiu amb major mobilitat, amb majors relacions socials, amb més contactes, amb menys consciència de la dramàtica realitat i, per tant, amb més irresponsabilitat.

... aquests llots

Els joves estiuejants a Mallorca no eren membres del batalló de fracassats escolars sinó joves que havien acabat, amb èxit, un nou any escolar i / o el batxillerat i / o les proves d'accés a la universitat (EvAU o PAU). Per tant, per les seves biografies escolars, són, més aviat, la flor i la nata (?) De la joventut espanyola. Ara bé, en l'estada a Mallorca i a les sortides habituals amb els amics s'han comportat, es comporten i es comportaran al llarg de l'estiu com a autèntics cafres: les trobades massius sense respectar les mesures de seguretat, el consum desenfrenat d'alcohol i drogues són males companyies i fan que perdin l'oremus. Per això, els seus comportaments deixen molt a desitjar i, en el context de la pandèmia, són una autèntica bomba de rellotgeria tant per a ells mateixos com per als seus propers (germans, pares, avis, amics) i la societat en el seu conjunt. En un revolt de camí poden topar-se amb la parca o, si deambular estiuenc per la vida, en aquesta època de pandèmia, poden anar sembrant la mort a tort i a dret.

En la societat actual, se sol idolatrar a la joventut. No obstant això, com va dir algú, cal respectar-la no pel que és sinó pel que pot arribar a ser. A aquesta edat, els joves, es regeixen pel freudià "principi de el plaer" (el clàssic "carpe diem") i no pel "principi de realitat". I, a el fer-ho, es deixen portar pel "principi de la mort" en detriment del "principi de la vida". Per això, es podria afirmar que la prevalença de el "principi del plaer" i el "principi de la mort" entre els joves és la conseqüència del que els psicòlegs anomenen el "nen o jove emperador o dictador": nens o joves habituats a que se'ls doni tot el que desitgen sense cap tipus de condició o de contraprestació.

Malgrat el que pregonen els ecologistes, per a Leopoldo Abadia, l'important no és quin planeta deixarem als nostres fills sinó quins fills deixarem al planeta. Per a ell, l'important és deixar en aquest món uns fills honestos, nets, macos, educats, lleials, cívics, ... Ara bé, el comportament de massa joves denota que els pares, els professors i els responsables polítics no estem fent les coses bé i no estem a l'alçada. Aquí està la disbauxa a Mallorca i en tot tipus d'esdeveniments festius, que haurien de qüestionar-nos a tots (pares, professors i casta política) sobre el que estem fent amb els nostres fills, alumnes i joves ciutadans. D'aquests pols, els llots de Mallorca i d'altres latituds.