Yankee Do not Go Home

El 20 aniversari dels atemptats de l'11 de setembre, al costat de la caòtica sortida dels Estats Units de l'Afganistan, obliga els mitjans i als seus consumidors a tranquil·litzar-se sobre els dòcils conceptes absoluts que s'acomiaden en forma de titular. El que desitgi entendre els intricats codis de la geopolítica, principalment en els seus traços imperials, haurà de remuntar-se bastant en els seus estudis. Allà podria trobar a Cayo Claudio Glabro o Publi Quintili Var.

@EP

Ossama bin Laden ha simbolitzat, com Abu Bakr al-Baghdadi, Saddam Hussein o Muammar al-Gaddafi, la cega obstinació de la immolació només per la seva pròpia dècada de fama històrica: amb el vesper esvalotat, la umma segueix igual o més dividida, Al Qaida s'ha enredat fins el microscòpic i els talibans estan obligats a injectar al seu règim una mica de pragmatisme. Mentrestant, les diverses formes d'ISIS, enemic d'Al-Qaida i els talibans, violentament s'encenen i s'apaguen foradant indiscriminadament el mapa de l'estabilitat i de suport a la jihad global.

En la guerra contra el terrorisme, Estats Units, entre els aclaparadors i confusos túnels que travessen victòries aclaparadores i humiliacions públiques, sobre la transformació de dictadures enemigues com l'Iraq, Líbia, Síria o el Sudan als Estats fallits, exposa la seva mal·leable invulnerabilitat, la qual es retorça cap a un major desenvolupament tecnològic desplegat damunt d'una menor dependència energètica i un augment de la força dels seus rivals estratègics. Tot això li dóna aire al seu continuat domini dels mars; des d'aquí seguirà intentant regular la vàlvula que bomba constantment una divisió contenidora.

Els objectius concrets d'aquella empresa a l'Afganistan estan complerts i s'emparen en un massiu suport dels seus ciutadans per retirar-se en un ineludible replegament tàctic per tal de focalitzar-se en zones de major rellevància en l'actualitat, deixant al seu pas un escenari complex per als seus adversaris. Només Pakistan podrà estar d'acord: en canvi, és una invitació a major implicació per l'Índia, un proper mal record per a Rússia i una perspectiva agredolça per a la Xina, tenint en compte l'aliança entre els talibans i el Partit Islàmic del Turquestan que cerca la independència de Xinjiang de la Xina.

A més, si la situació s'estabilitza sota les regnes dels talibans, subjacents oportunitats econòmiques com la de la petroliera nord-americana Chevron de portar gas natural des de Turkmenistan a la Xina, la qual cosa afluixaria el llaç energètic entre Pequín i Moscou.

Després de vint anys l'únic canvi radical s'observa en el pas de l'ensordidor crit en contra de la guerra a l'omnipresent murmuri d'indignació davant la retirada. Paral·lelament, el món segueix transformant-se contínuament entre contradiccions que vessen diversos tipus de triomfs i derrotes simultànies per a tots els implicats; siguin aquests un grapat de guerrers muntanyesos, xarxes internacionals de terroristes, fèrries dictadures, potències regionals o l'única superpotència.