Les simfonies de Vicente Baset al Madrid del segle divuit

@Baset

Vicente Baset va ser un compositor i intèrpret valencià que va desenvolupar gran part de la seva carrera al Madrid de mitjan segle XVIII, una ciutat que mostrava llavors una gran efervescència musical amb la florida dels teatres municipals i la progressiva professionalització dels instrumentistes, que deixaven de ser itinerants per passar a incorporar-se com a personal fix de les companyies. Aquest disc que presenta Forma Antiqua -el conjunt format pels germans Zapico- porta el nom de Baset, i recull les onze simfonies que va compondre. La iniciativa, una empresa sense dubte ambiciosa, ha pogut ser portada a terme gràcies a una beca "Leonardo" per a Investigadors i Creadors Culturals de la Fundació BBVA.

Des del 2016, el director Aaron Zapico treballa en directe aquest repertori, i ho ha sotmès a diferents contextos, des de la interpretació amb una formació minimalista fins a posar-lo en mans d'una orquestra simfònica. L'obra de Vicente Baset s'enfronta amb èxit tots els plantejaments i muntatges, de manera que en 2019 posa en marxa la gravació, per tal de treure a la llum i difondre la riquesa d'aquestes partitures, que, en les seves pròpies paraules, "tenen gust a Nebra i Domenico Scarlatti però també a Telemann o Vivaldi".

No es coneixen gaires detalls de la vida del compositor, però prova de la destresa que arriba a desenvolupar és que a mitjan segle forma part de l'elit de músics que constituïa l'orquestra de Reial Coliseu del "Buen Retiro". A finals de la dècada dels cinquanta entra a formar part de la companyia de Maria Hidalgo com a primer violí, on probablement va acabar la seva carrera.

Vicente Baset va viure en una vila i cort amb una vida musical molt intensa, fins al punt que Aaron Zapico ha arribat a comparar l'època al voltant de 1750 amb el ja mític Madrid de la Moguda dels anys 80. I era també l'escenari de l'expansió i evolució de la música per a violí -o que incloïa a aquest instrument-, tant en el marc de l'Església, com a la cambra, el teatre i la dansa. Ana Llombardia, en la seva tesi Violí music in the mid-18 ^th century Madrid: contexts, gèneres, style, planteja com a partir de 1740, a les figures de violí de capella, violí de ball i violí escènic, se li sumen el violí de cambra i el mestre de violí. A poc a poc, l'intèrpret de l'instrument va ampliant els àmbits en els quals participa, i, de fet, des de començaments de la dècada dels anys 1750, el violí abandona l'exclusivitat aristocràtica i comença a popularitzar-se entre les classes mitjanes, com demostra el tractat d'autoaprenentatge de Pablo Minguet, publicat en 1752.

Les peces gravades en aquest CD un fidel exemple del tipus de composicions de l'Espanya d'aquell moment. Aaron Zapico destaca la influència de l'experiència de Baset com a músic d'escena que es detecta en les simfonies, que, tot i mantenir una estructura formal alternant moviments ràpids i lents, presenten trets molt teatrals, com "la innegable habilitat de condensar en pocs compassos una sòlida idea perfectament desenvolupada rítmica i melòdicament "o" una capacitat perenne per al gir inesperat ".

Es tracta de peces que mantenen intacta la seva frescor i capacitat per provocar un ventall de sensacions, que poc tenen a envejar a les creacions dels grans noms estrangers que operaven en aquell Madrid del segle divuit.