Sonia Gancedo i Víctor Sordo presenten l'obra de José Español, mestre de capella de principis del segle XVIII

Va divinar foc. José Español

VN. Sonia Gancedo i Víctor Sordo

Sempre resulta grat comprovar com es va recuperant el patrimoni musical espanyol antic, una part important del qual és completament desconegut per al gran públic a diferència del que passa en altres terrenys artístics, com ara la pintura o la literatura. Per això és una gran notícia que els artistes Sonia Gancedo i Víctor Sordo hagin gravat amb les seves veus per al seu segell discogràfic VN una selecció de duos del compositor aragonès de principis del segle XVIII José Español. Encara que potser existeixi, no he trobat cap altre disc anterior al voltant de la seva obra, a part del que va publicar el 2010 la Societat Espanyola de Musicologia, Cançons a lo Divino.

José Español és un bon testimoni de l'elevada qualitat de la música barroca espanyola, precisament perquè, no sent el seu nom excessivament conegut i els llocs on va exercir professionalment de segon ordre, les seves creacions mostren una esplendor i una gràcia destacades. I Sonia Gancedo i Víctor Sordo han sabut posar-les en valor -valga'm aquesta expressió tan vulgarment de moda-, escollint amb encert peces de gran bellesa formal, i duent a terme la seva producció musical de forma encertada.

Español va néixer a Saragossa -segons el que s'ha pogut dilucidar del seu testament- cap al 1694. Va haver d'estudiar música a la seva ciutat natal, i el 1715 és nomenat organista de l'oscense monestir de San Juan de Peña, on fa de mestre de capella. La següent fita rellevant que es coneix de la seva carrera és la seva arribada, també per exercir d'organista, a la parròquia de Sant Tomàs d'Haro, probablement, el 1731, on es va quedar fins a la seva mort, que va tenir lloc el 1758.

El fet que José Español no optés a places de major categoria com a mestre o com a organista pot ser degut a dos factors, d'acord amb l'expert en la seva obra Raúl Angulo Díaz. En primer lloc, al salari rebut, 200 ducats anuals, que era força alt comparat amb el dels llocs de temples propers de major rang, com la catedral de Santo Domingo de la Calçada o la col·legiata de La Rodona de Logronyo. Però, sens dubte, el que va limitar el seu accés a les capelles de les esglésies i catedrals de més importància va ser el fet de ser seglar i de ser home casat, ja que només els clergues podien ascendir a les places als centres eclesiàstics de més prestigi.

Gran part de l'obra d'Espanyol es troba conservada a l'arxiu de la parròquia de Sant Tomàs d'Haro. Com a anècdota curiosa, la seva troballa es deu a unes obres realitzades al temple, que van revelar diversos lligalls que es trobaven ocults, el contingut dels quals eren peces musicals datades des de finals del segle XVII a mitjans del XVIII. Aquestes “càpsules del temps” estaven compostes per 107 documents amb obres en romanç (cantades i nadales) destinades al Santíssim i a la Verge, de les quals 79 van ser transcrites pel mateix José Español, i 40 contenen alguna obra del mateix compositor.

La capella de la parròquia de Sant Tomàs era força modesta en aquella època. Tot just tenia en nòmina tres músics, que van ser els mateixos entre 1736 i 1755, és a dir, José Español, com a organista i mestre de capella, el sochantre (director de cor) Tomás Duque, i el bajonista Domingo Calvo. El 1755 va ser contractat Antonio Iturburo com a contralt. Aquesta escassetat de personal porta Raúl Angulo Díaz a preguntar-se com és possible que a l'arxiu musical d'aquesta església figurin obres, tant d'Espanyol com d'altres, escrites per a quatre veus (dos tiples, alt i tenor), acompanyades de violins i oboè . Al seu parer, a les festes de guardar havia de recórrer a la contractació de músics de fora per poder interpretar aquest tipus de peces.

Sonia Gancedo i Víctor Sordo són músics professionals amb una llarga trajectòria, especialment al món de la música antiga. Gancedo ha actuat com a solista amb orquestres com la de la Comunitat de Madrid, la Simfònica d'Astúries i la Simfònica de Galícia, amb directors com Víctor Pablo Pérez, Pedro Teixeira, Harry Christophers o Jordi Casas entre d'altres. Per part seva, Víctor Sordo ha compartit escenari amb grups de la talla de Le concert des nations i Hesperion XXI (Jordi Savall), Ricercar Consort (Philippe Pierlot), Sollazzo Ensemble (Anna Danilevskaja), The harp consort (Andrew Lawrence King), Les Sacqueboutiers de Tolosa (Jean Pierre Canhiac), Alayre espanyol (Eduardo López Banzo), La Ritirata (Josetxu Obregón) o Accadèmia del Piacere (Fahmi Alqhai), entre d'altres.

Tots dos combinen la interpretació amb l'activitat de producció musical com a enginyers de so, a través del projecte VN, una iniciativa multidisciplinar, que va començar el 2019, i que parteix de dues línies de treball: un estudi d'enregistrament amb segell discogràfic propi i un grup musical capaç d'abordar el repertori anterior al segle XIX. Amb Divino fuego la parella ha recuperat una selecció d'obres de José Español, posant en evidència la frescor i harmonia de les seves partitures. Resulta més que recomanable l'escolta de la música d'aquest compositor que no pas per haver estat restringida a un àmbit local no té la grandesa de peces més conegudes del Barroc espanyol.