El MNAC alerta dels riscos de traslladar les obres de Sixena a Aragó
El director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, ha alertat aquest dilluns dels "riscos" en la integritat de les pintures murals romàniques de la Sala Capitular del Monestir de Sijena si aquestes són traslladades del MNAC a la seva lloc d'origen, a Aragó.
El director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, ha alertat aquest dilluns dels "riscos" en la integritat de les pintures murals romàniques de la Sala Capitular del Monestir de Sijena (Osca) si aquestes són traslladades del MNAC al seu lloc d'origen, a Aragó.
A la primera jornada de la vista iniciada al jutjat d'Instància número 2 d'Huesca fruit de la demanda interposada en 2014 pel Govern d'Aragó contra el MNAC, l'Estat i la Generalitat, Serra ha advertit que els riscos generats pel trasllat de les obres és superior al seu benefici, han informat a Europa Press fonts judicials.
També ha destacat que les obres cobren tot el sentit dins de la col·lecció d'art romànic del MNAC, "una de les més importants del món", ha esgrimit el director del museu català, que també ha defensat que les peces del 1.200 estan protegides per la llei catalana de patrimoni.
A més, Pepe Serra ha defensat el "valor dels museus" com a plataformes de difusió i divulgació de l'art i de la cultura universal, a la qual poden acudir persones de diferents territoris.
L'Executiu aragonès porta a judici la propietat de les obres i assenyala a les esmentades administracions, després que la comunitat de les monges Santjoanistes cedís les pintures murals de forma indefinida al MNAC a través d'un acord de 1992, que el Govern aragonès diu que és "fals".
El museu català i l'Administració catalana al·leguen que el 17 de desembre de 1992, les monges santjoanistes van fer una cessió en préstec indefinit a la Generalitat, a l'espera que el Vaticà autoritzés la cessió definitiva, que no va arribar després de la mort de les últimes monges de la comunitat.
L es pintures murals romàniques van ser extretes i restaurades el 1936 per l'historiador de l'art i responsable de salvament de patrimoni durant la Guerra Civil Josep Gudiol, després d'un greu incendi provocat per un grup anarquista.
FETS DEL 36
L'acció de Gudiol es va fer amb l'ajuda d'habitants del poble aragonès, que en aquest moment pertanyia a la Diòcesi de Lleida, i després dels danys soferts pels frescos aquests van ser restaurats al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).
"La Generalitat va actuar perquè la Diòcesi de Lleida tenia sobre la seva potestat aquest patrimoni que va patir danys molt greus" que es van restaurar al MNAC, després de patir circumstàncies extremes, han assenyalat lletrats de la defensa catalana.
El museu català i la Generalitat al·leguen que una eventual ordre de retorn de les obres no seria definitiva, ja que seria recorreguda a l'Audiència Provincial d'Osca i davant del Tribunal Suprem (TS) en última instància.
Escriu el teu comentari