L'exgerent de l'Illesport també apunta Matas: "Tot ens venia acordat"

 

Qui va ser el gerent de la fundació Illesport sota l'últim mandat de Jaume Matas (2003-2007), Gonzalo Bernal, també ha assenyalat cap al expresident balear en la seva declaració com a acusat en el Cas Nóos. Així, ha assenyalat que els contractes amb Urdangarin els decidia el mateix Matas per endavant. "No entràvem a valorar res, tot ens venia acordat", ha remarcat. 

 

Contundent en les seves respostes, Bernal ha especificat que, en relació a la posada en marxa d'una oficina per al seguiment de l'equip ciclista Illes Balears-Banesto proposta per Urdangarin, va mantenir una reunió amb l'exsoci d'aquest Diego Torres i altres exalts càrrecs de Balears per abordar la gestió del projecte ja que tant el seu impuls com el seu preu -150.000 euros públics més IVA- "ja estaven adoptats".

De fet, a preguntes de la fiscal anticorrupció Anna Lamas, ha relatat que "molt abans" de la formalització del contracte per a la materialització d'aquesta iniciativa "s'havien vingut fent activitats i treballat en això". Segons ha apuntat, era l'exdirector general d'Esports del Govern José Luis 'Pepote' Ballester qui al respecte li traslladava les instruccions procedents de Presidència.

"Ballester no podia adoptar els acords sense el vistiplau ni el beneplàcit del president", ha remarcat.

Bernal ha subratllat a més que el patronat del Illesport, del qual sortien els fons per al pagament de l'oficina ciclista -liderat llavors per José Miguel Echavarri i Eusebio Unzúe-, mai es va reunir i, per tant, mai va debatre ni adoptar cap decisió. Segons ha dit, ell era l'encarregat de signar les actes que reflectien que l'òrgan es reunia, però totes elles eren simulades.

"Les actes es redactaven a posteriori per donar cobertura legal als acords adoptats per endavant", ha subratllat contundent.

En concret, el Illesport, dependent del Govern, va acabar destinant 54.520 euros a la mercantil TNS Intelligent-Sofres per l'adjudicació del servei per al seguiment de la repercussió en els mitjans de comunicació de l'equip ciclista. Així mateix, va abonar altres 174.000 a Nóos Consultoria Estratègica -una de les mercantils que conformaven l'entramat pel qual Urdangarin i Torres es van apoderar de més de sis milions d'euros de les administracions públiques- en tres factures per l'oficina del projecte.

De la mateixa manera, l'Institut Balear de Turisme, també dependent de l'Executiu autonòmic, va abonar 116.566 euros a Nóos Consultoria per l'elaboració del material promocional de l'Illes Balears-Banesto i la creació de la pàgina web de l'equip ciclista. L'exdirector gerent de l'Ibatur Juan Carlos Alía serà el proper processat en ser interrogat.

L'acusat ha manifestat que, si hi hagués hagut concurs públic per a l'adjudicació d'aquests serveis, l'empresa concessionària "podria no haver estat Nóos". Així mateix, en ser preguntat sobre si la presència d'Urdangarin va influir a l'hora de contractar l'anterior entitat, Bernal ha asseverat que el exduc de Palma "estava dins el paquet i era important que estigués ell".

FÒRUMS SOBRE TURISME I ESPORT

Ja en relació als dos fòrums sobre turisme i esport que van tenir lloc a Palma el 2005 i 2006 i pels que l'Institut Nóos va percebre un total de 2,3 milions d'euros públics -malgrat que el seu cost real va ser notablement inferior-, Bernal ha explicat que no va estar present en les negociacions però que des del Govern li van comunicar la intenció de posar en marxa el projecte perquè darrere "estava Urdangarin".

Més en concret, l'acusat, per a qui la Fiscalia reclama actualment vuit anys de presó, va ser qui li va transmetre que la contractació amb l'Institut Nóos s'anava a dur a terme mitjançant un conveni de col·laboració -el que permetia eludir la celebració d'un concurs públic a què es puguin concórrer altres empreses-, si bé ha manifestat desconèixer qui va decidir tramitar-mitjançant aquesta fórmula.

Va ser posteriorment la llavors cap de gabinet de Matas, Dulce Linares, qui li va remetre la proposta del conveni. "Ella estava al corrent de tot", ha recalcat.

Bernal ha explicat que per pagar a l'Institut Nóos per a l'organització dels Illes Balears Fòrum -el primer d'ells amb un cost d'1,2 milions, el segon per 1,1-, es va dur a terme una modificació del pressupost anual de l'Illesport que estava prèviament aprovat, i ha recordat que "no hi va haver cap negociació del preu" dels esdeveniments. Per al segon d'ells, ha assenyalat que el pressupost es va reduir en 100.000 euros perquè Nóos havia aconseguit més patrocinadors.

En concret, la rúbrica de l'acord per a la primera edició es va produir el 17 de juliol de 2005 entre el Illesport, l'Ibatur i Nóos. La del segon, el 17 de setembre de 2006. No obstant això, Bernal ha subratllat que "molt abans" de la signatura dels convenis el Govern "ja estava treballant en ells".

Bernal ha apuntat finalment que va decidir aturar els últims pagaments pendents d'abonar a Nóos en detectar "l'incompliment" dels contractes, un fet que va decidir traslladar a Ballester, qui li va dir que ho comentaria amb Matas i Ballester.

"EN AVIÓ"

Bernal també ha protagonitzat una de les anècdotes de la tercera sessió del judici del cas Nóos i, en ser preguntat per l'advocat de Diego Torres en relació a "com va arribar a Balears" l'equip ciclista Illes Balears-Banesto, ha respost amb ironia: "amb avió", el que ha provocat les rialles entre els presents en la vista oral.

Després de demanar-li l'acusat en diverses ocasions que li replantegés bé la qüestió i sense que el lletrat Manuel González Peeters modifiqués la forma de preguntar-li, Bernal ha optat finalment per respondre-li de manera literal a la forma en què el club esportiu "arribava" a les illes .

Una contestació que finalment ha portat l'advocat a interpellar-altrament. "Molt bé. A part de venir amb avió, de mans de qui va arribar el projecte?", Al que el processat ha respost finalment que va ser Iñaki Urdangarin qui va proposar al Govern que aquest patrocinés l'equip ciclista, llavors liderat per José Manuel Echavarri i Eusebio Unzue.