La meitat dels usuaris que atén la Creu Roja són catalans

 

(Fotografia: Observatori de Vulnerabilidad de Creu Roja)

Beatriz Pérez.- Creu Roja Catalunya ha alertat avui que els seus programes destinats a combatre la pobresa ja atenen un 50% de immigrants i a un 50% de població autòctona. Si bé dècades enrere aquesta oenagé atenia fonamentalment a persones vingudes d'altres països, des de l'any 2007 va començar a haver-hi un augment del nombre de catalans en situació de vulnerabilitat.

"Es desmunta així el tòpic que la majoria d'usuaris dels ajuts que lliuren les entitats són immigrants", ha dit aquest dimecres Enric Morist, coordinador de la Creu Roja a Catalunya, amb motiu de la presentació del primer estudi de l'Observatori de Vulnerabilidad que analitza de manera monogràfica la realitat de les persones immigrants que atén la Creu Roja des que va esclatar la crisi econòmica.

UN 56,3% DELS IMMIGRANTS ES TROBEN EN RISC DE POBRESA

Les principal conclusió que s'extreu l'informe (realitzat a partir de 899 enquestes en què es van entrevistar a unes 5.500 persones) és que més de la meitat de la població d'origen estrangera que viuen a Catalunya (el 56,3%) es troba en risc de pobresa (abans de la crisi el percentatge era del 40%). Es tracta d'un indicador molt per sobre de la mitjana de la població catalana (20,3%).

A més, el col·lectiu immigrant no només és més pobre, sinó que a més pateix un tipus de pobresa que s'ha cronificat. Un 17% de les famílies enquestades no tenen cap tipus d'ingressos (entre la població d'origen autòcton, aquest percentatge és del 9 % de les llars).

La segona conclusió que extreu l'informe és que "sense cap mena de dubte" les persones d'origen immigrant no es beneficien més de les ajudes que els catalans en situació de risc. De fet, Creu Roja constata que només el 36% de la població migrada atesa per ella rep algun tipus de prestació, malgrat que el 57,4% està desocupat. Gairebé la meitat dels enquestats tenen uns ingressos per treball inferiors a 600 euros , xifra 10 punts per sota del salari mínim interprofessional (655,2 euros). El 17% d'ells no té cap tipus d'ingrés.

Aquests factors influeixen en la salut física i emocional de l'64,3% dels casos, percentatge que ha arribat a nivells més alts en altres enquestes de la Creu Roja (el màxim se situa en el 84% del 2013).

OCUPACIÓ MÉS PRECÀRIA

Així mateix, com a tercera conclusió està el tipus d'ocupació que tenen les persones estrangeres, que cada vegada és més precària. Això sí, es tracta d'un col·lectiu del que el 88% pertany a la població activa -es tracta d'una població jove que ve a Catalunya a buscar feina; són els anomenats "immigrants econòmics"-. "La immigració a Catalunya va venir a suplir, des de la dècada dels 90, la manca de mà d'obra per als treballs de baixa qualificació", denuncia l'informe.

El 48,4% dels enquestats per l'Observatori assegura que les seves condicions laborals han empitjorat des de la crisi i 7 de cada 10 han vist retrocedir la seva situació. A més, el 50,7% d'ells treballen sense contracte laboral.

La quarta conclusió de l'informe de la Creu Roja fa a la dependència de les ajudes per part de les persones estrangeres. "Quant a la prestació d'atur, el 44,5% dels immigrants no tenen dret a ella o ja l'han esgotat, mentre que entre la població autòctona aquest percentatge està per sota del 37%", recull.

EL 51,7% DEPENEN D'AJUDES PER ALIMENTAR-SE

La situació és tan greu, que el 51,7% dels enquestats depenen de les ajudes o donacions com a font principal d'alimentació a la llar. De les famílies que tenen beques menjador, el 66% diu tenir dificultats per garantir una bona alimentació a casa durant les vacances.

Finalment, la cinquena conclusió de l'informe remarca el baix nivell lingüístic que han presentat el grup de persones enquestades, tant del castellà com del català. Malgrat que el 64,55 d'ells diuen entendre, parlar i escriure el castellà, un ampli sector dels enquestats mostra un nivell competencial força baix pel que fa a la parla ia l'escriptura.

La majoria de les persones immigrants que viuen a Catalunya -on porten una mitjana de 12 anys-- provenen del Marroc, Amèrica del Sud i Central i Àfrica. A més, la majoria (62%) són dones (el 38% són homes).