Corinna va proposar impulsar una societat 'opaca' amb el coneixement del Rei Don Juan Carlos, segons Torres

 

Diego Torres, qui ha començat aquest dimarts la seva declaració en el judici del cas Nóos a les 9.15h, ha negat l'origen fraudulent dels més de 900.000 euros que va transferir a un compte del Credit Suisse de Luxemburg i que presumptament procedien de les activitats illegals que va ordir al costat del exduc de Palma per apoderar-se de més de sis milions d'euros de les administracions públiques.

En un dur interrogatori, el fiscal anticorrupció Pedro Horrach li ha exhibit nombrosos documents relatius a les transferències que prèviament s'havien realitzat entre comptes de l'entramat creat al voltant de Nóos -i que finalment van acabar en la del Credit Suisse, segons les pesquisas-, respecte a les que Torres s'ha desvinculat justificant que "l'única persona que al llarg de la meva vida s'ha encarregat de les qüestions financeres i ha triat bancs ha estat Miguel Tejeiro. Jo vaig signar els papers que em van posar al davant".

"Llavors Tejeiro se les va colar?", li ha inquirit Horrach, sobre la qual cosa ha subratllat que tenia "plena confiança" en el seu cunyat, per a qui l'inici del judici del cas Nóos li van ser retirades les acusacions que pesaven sobre ell i, per tant, serà interrogat més endavant com a testimoni. "Dubto que hi hagi alguna cosa d'això que no sigui correcte. Començaria a elucubrar sobre coses que no conec", ha etzibat.

Torres ha descarregat així en Tejeiro, germà de la seva dona, Ana María Tejeiro, les responsabilitats al voltant d'aquestes qüestions ia la creació d'un entramat societari presumptament dirigit a ocultar l'origen illegal dels fons, i ha assegurat no ser "cap expert en temes financers. Ni tan sols he invertit mai en borsa".

Més en concret, l'acusat ha estat preguntat per les diferents transferències que va ordenar des d'un compte que havia obert anteriorment en Banca Privada d'Andorra a una altra al Credit Agricole de Luxemburg, justificant en aquest sentit que es tractava d'estalvis de "els anys 90 que vaig decidir traspassar a un lloc financerament més segur, de la UE i que no fos un paradís fiscal".

No obstant això, segons sosté Horrach, el compte obert a Andorra hauria servit per a ingressar en efectiu fons procedents de les quantitats presumptament sostretes de les administracions. A efectes d'ocultar i dificultar el seguiment dels mateixos, Torres va ordenar la transferència dels diners a favor del compte corrent que tenia oberta la companyia fiduciària Blossom Hills -una de les empreses que hauria servit per ocultar els fons a l'estranger- al Credit Agricole de Luxemburg.

En la mateixa entitat bancària, Torres aperturó altres dos comptes corrents a nom seu per poder anar dipositant, entre 2009 i 2011, els actius que fos considerant oportuns. El processat ha tornat a desvincular-se en aquest sentit incidint que "tots aquests temes els portava Miguel Tejeiro".

En ser inquirit sobre les diferents quantitats transferides -de 335.261 euros, 410.000 i altres-, ha abundat en el mateix sentit: "Tejeiro és l'única persona que podria donar compte d'això, ja que és qui l'ha pensat i ho ha executat. és lamentable que no estigui aquí per explicar-ho".

"De les coses respecte a les quals vaig adoptar decisions no hi haurà res que no li vagi a respondre, però d'aquestes qüestions no puc. Hi ha camps en què he hagut de espavilar però en aquest camp no, tota la confiança la tenia dipositada en Tejeiro", ha asseverat.

CORINNA PLANTEJA IMPULSAR UNA SOCIETAT 'OPACA' AMB EL CONEIXEMENT DEL REI JOAN CARLES

El exsoci d'Iñaki Urdangarin, Diego Torres, ha manifestat que la noble alemanya Corinna Sayn-Wittgenstein, amiga del rei Joan Carles, va aconsellar a un correu electrònic a crear una estructura financera per poder cobrar a Londres per la posada en marxa de diferents projectes internacionals i "que no se sabés d'on surten els diners, amb còpia al Rei i al cap de la Casa del Rei".

"Des Nóos li vam dir que ni de broma. No estàvem ocultant res i la nostra intenció era canalitzar projectes esportius", ha remarcat l'acusat durant la seva declaració en el judici del cas Nóos, en què està sent sotmès a un intens i minuciós interrogatori per part del fiscal anticorrupció Pedro Horrach.

Torres ha respost en aquests termes després de ser preguntat sobre l'estructura societària que va impulsar a nivell internacional presumptament per evadir els ingressos obtinguts per l'Institut Nóos, i en el que van jugar un paper fonamental les mercantils Blossom Hills (a Belize) i De Goes For Stakeholder Management (Regne Unit).

Segons ha justificat, en 2007 hi havia "una quantitat enorme" de projectes internacionals a posar en marxa, motiu pel qual va ser impulsada aquesta estructura. Tot i això, ha asseverat que era el secretari de Nóos, Miguel Tejeiro, qui s'encarregava de l'operativa d'aquesta xarxa.

Al llarg de la instrucció, el processat ha aportat nombrosos correus i documents amb l'objectiu d'acreditar que la Casa Reial estava al corrent de les activitats de Nóos. De fet, en el seu escrit de defensa va arribar a proposar que declarin en el judici el rei Felip VI, Corinna, el rei Joan Carles, la reina Sofia, la infanta Elena, el seu exmarit Jaime de Marichalar, Pilar de Borbó i la princesa Irene de Grècia i Dinamarca. La petició va ser finalment desestimada.

AFIRMA QUE L'ADVOCAT DE LA CASA REIAL I HISENDA SUPERVISAVEN L'ACTIVITAT DE NÓOS

El exsoci d'Iñaki Urdangarin, Diego Torres, ha afirmat que l'exassessor de la Casa Reial José Manuel Romero, comte de Fontao, i l'Agència Tributària supervisaven periòdicament les activitats de l'Institut Nóos.

Així ho ha posat de manifest a preguntes del fiscal anticorrupció Pedro Horrach, davant qui ha assenyalat com Romero es reunia de forma habitual amb l'exsecretari de Nóos Miguel Tejeiro per abordar les activitats de l'Institut, que segons el Ministeri Públic va ser utilitzat per Urdangarin i Torres per apoderar-se dels fons de les administracions públiques.

L'acusat ha asseverat a més que Tejeiro, germà de la seva dona, Ana María Tejeiro, solia mantenir trobades amb "un alt funcionari d'Hisenda" per tractar les declaracions d'impostos de Nóos i donar-los el seu vistiplau.

En un dels nombrosos escrits presentats al llarg de la instrucció de la causa, la defensa de Torres assegura que des de l'Institut "mai es va fer res sense abans haver informat" l'exsecretari de les Infantes, Carlos García-Revenga, "i a la Institució que ell representava i que ho autoritzava tot, ja que en cas contrari res s'escometia".

DESVINCULA A LA SEVA DONA

L'acusat ha desvinculat així mateix d'aquestes operacions a la seva dona -acusada per un delicte de blanqueig de capitals-, tot i que el nom d'aquesta figura en diversos correus electrònics que li han estat mostrats durant el judici. El Ministeri Públic postula sobre això que, malgrat que les operacions eren ordenades per Torres, eren executades materialment per la seva dona "plenament conscient que les companyies Blossom Hills i De Goes eren pantalles fiduciàries".

El 2012, Torres i la seva dona van obrir un compte corrent a l'entitat bancària Credit Suisse de Luxemburg a la qual van traspassar la totalitat dels fons que fins llavors mantenien al Credit Agricole, ascendint en data 17 de juliol de 2012 el saldo de la nova compte a 961.666 euros, actualment embargats.

Torres ha manifestat que els diners d'aquesta última compte res tenia a veure amb els traspassos efectuats entre les anteriors i ha justificat que aquella "es va nodrir dels estalvis que jo tenia a Andorra i de rendiments de capital mobiliari".

En concret, la Fiscalia Anticorrupció reclama per a l'acusat 16 anys i mig de presó -petició que Mans Netes s'eleva a 22 i mig- per posar en marxa, al costat del exduc, una estructura "buida de contingut real" i "un embolic de facturació fictícia "per apoderar-se dels més de sis milions d'euros que van obtenir de Balears, Comunitat Valenciana i Madrid.

Per a aixó, segons el fiscal Pedro Horrach, van utilitzar l'Institut Nóos com a epicentre de la trama, al qual van manejar "al seu capritx" al costat d'altres mercantils de la seva propietat perquè "operessin al servei dels seus interessos comercials".