Homs va enganyar a una contractista del 9N en dir-li que al seu servei no li afectava la suspensió del TC

 

Francesc Homs, l'actual membre de la Diputació Permanent del Congrés, exconseller i exportaveu del Govern, li va assegurar al novembre de 2014 a una de les empreses contractades per a organitzar la consulta independentista del 9-N que "la seva prestació no es trobava afectada" per suspensió dictada pel Tribunal Constitucional (TC).

Així s'assenyala en l'acte pel qual l'alt tribunal va acordar el 19 de maig passat obrir causa a Homs donada la seva condició d'aforat pels presumptes delictes de desobediència, prevaricació administrativa i malversació de cabals públics.

Aquest dia també es va avançar que el Tribunal Suprem (TS) ordena que la part que afecta l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i la que era consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, seguiu instruint al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Aquest dilluns s'ha donat a conèixer la sentència d'obertura de la causa, el ponent és el president de la Sala Penal del Suprem, Manuel Marchena, que fa seva l'exposició raonada del jutge del TSJC a l'imputar haver seguit amb la publicació de anuncis institucionals de la jornada del 9-N, a resultes de la contractació amb aquesta finalitat de l'empresa Media Planning per part de la Conselleria de la Presidència.

ADEQUACIÓ DEL PAVELLÓ A MONTJUÏC

Considera que hi ha també indicis de responsabilitat contra ell pel fet que els dies 7 i 8 de novembre de 2014, l'entitat Fira de Barcelona, subcontractada per la mercantil Focus, contractada per la seva Conselleria, "va adequar el pavelló a Montjuïc per instal·lar el centre de premsa en què s'oferirien les dades de la votació".

La decisió de la Sala coincideix amb la de la Fiscalia, que en el seu escrit assenyala fins a 15 indicis per sostenir que els imputats per la seva implicació en la consulta del 9N van pretendre "fer veure que el procés quedava exclusivament en mans de ciutadans voluntaris quan en realitat no va ser així".

"En les comunicacions via correu electrònic entre l'Administració i els contractistes privats, molt en particular després de conèixer l'efectiva impugnació governamental davant del Tribunal Constitucional, va ser constant la utilització de termes ambigus, indicacions de confidencialitat o reserva, i la insistència en el caràcter" sensible "de la qüestió", assenyalava la Fiscalia en el seu escrits.

Entre aquests indicis, citen la contractació d'un enviament massiu de correspondència oficial contenint informació de la convocatòria, un suplement a la pòlissa d'assegurança d'AXA per al personal de la Generalitat, informació en web oficial, formació en seus oficials de la comunitat autònoma, instal·lació d'ordinadors portàtils, distribució de material per a la votació o l'obertura de centres educatius.

ORDRES A CTTI

En relació amb Homs, la Fiscalia assenyala que consta prova documental, concretament la carta que dirigeix al CTTI (Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació) de la Generalitat, a sol·licitud del Conseller Delegat d'aquest organisme i davant la petició d'instruccions per una contractista T-Systems a la vista de la suspensió ordenada pel Constitucional.

"En aquesta carta expressa la seva voluntat de seguir amb les actuacions i fins i tot fa referència a la posada a disposició del CTTI dels serveis jurídics davant el possible incompliment per algun contractista dels treballs encarregats per a la preparació i desenvolupament de la votació del 9N, a manera per tant d'implícita advertència de les conseqüències d'un eventual incompliment", segons la Fiscalia.