El judici oral del 'Cas Nóos' entra en la recta final

 

El judici del 'Cas Nóos' entra en la seva part final a partir d'aquest divendres. Després de més de tres mesos de vista oral, els acusats tornen a seure a la banqueta per escoltar, la prova documental i les conclusions del fiscal.

Recordem que durant el testimoni dels més de 300 testimonis, els principals acusats no tenien l'obligació d'estar presents a la sala.

S'espera que la Fiscalia aprofiti per defensar la innocència de la infanta Cristina, com ja va fer en l'obertura del judici. Després del fiscal serà el torn de l'acusació particular, Mans Netes, l'única que manté la imputació a Cristina de Borbó i la petició de presó.

Serà dimarts que ve quan les defenses exposen les seues conclusions.

MANTÉ LES PETICIONS PER URGANDARIN I DIEGO TORRES

Per la seva banda, Horrach manté la seva petició de 19 anys i mig de presó per a Iñaki Urdangarin, i de 16 i mig per a la seva exsoci, Diego Torres, per ordir i liderar una trama empresarial amb la qual van aconseguir apoderar-se de fins a 6,2 milions d'euros de les administracions públiques eludint els requisits exigits per les normes de contractació pública.

Ha decidit no modificar la seva sol·licitud després que cap dels dos acusats hagi mostrat penediment ni hagi tornat la quantitat suposadament defraudada.

Segons Horrach, Urdangarin i Torres van posar en marxa una estructura buida de contingut real i van ordir "un embolic de facturació fictícia" per fer-se amb els diners públics. I per això van utilitzar l'Institut Nóos, al qual van manejar "al seu capritx" al costat d'altres mercantils de la seva propietat perquè "operessin al servei dels seus interessos comercials".

Un requisit indispensable perquè el fiscal pogués rebaixar la pena a dos acusats passava perquè fessin front a una sollicitud de 6,2 milions d'euros en responsabilitats civils arran dels fons presumptament defraudats a Balears (2,6 milions d'euros), Comunitat Valenciana (3,5 milions) i Madrid (114.000 euros).

El fiscal manté les mateixes penes per a tots els acusats excepte per l'exconsellera delegada de Madrid 16 Mercedes Coghen i per als exalts càrrecs de Balears acusats, per als que rebaixa la seva petició: l'expresident del Govern Jaume Matas; l'exdirector general d'Esports del Govern balear, José Luis 'Pepote' Ballester; l'exgerent de la fundació pública Illesport Gonzalo Bernal; l'exgerent de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) Juan Carlos Alía, i l'exassessor jurídic d'aquesta empresa Miquel Àngel Bonet.

Mentrestant, la Fiscalia reclama dos anys de presó per a la dona de Torres per un delicte de blanqueig de capitals, i altres dos anys per al germà d'aquesta i excomptable de l'Institut Nóos, Marco Antonio Tejeiro.

EMPRESES DE L'ENTRAMAT

El fiscal subratlla com per defraudar a les institucions públiques tant Urdangarin com Torres fixaven preus totalment desproporcionats pels serveis que prestaven a l'Administració i posteriorment simulaven treballs ficticis a mercantils de l'entramat. Fons que acabaven així en mans d'empreses controlades pels dos imputats.

Es tracta de Nóos Consultoria Estratègica, Aizoon, Virtual Strategies SL, Shiriaimasu, Intuit Strategy Innovat i De Goes Center For Stakeholder Management, mercantils de les que eren propietaris i administradors i que, al costat del propi Institut Nóos, han centrat el focus d'atenció de les investigacions.

MANS NETES ES MANTÉ FERM EN LA SEVA PETICIÓ DE PRESÓ PER LA INFANTA

El sindicat Mans Netes ha acordat mantenir la seva petició de vuit anys de presó contra l'exduquesa en considerar-la cooperadora necessària dels dos delictes fiscals que el seu marit, Iñaki Urdangarin, hauria comès el 2007 i 2008 a través d'Aizoon, empresa de la qual tots dos són propietaris al 50 per cent.

Així ho han confirmat fonts del cas, que han precisat que l'entitat considera que no hi ha motius per rebaixar la sol·licitud de pena ja que la germana del rei Felip VI, al seu parer, no ha col·laborat amb les investigacions i, a més, es va negar a respondre durant la seva declaració en el judici a les preguntes que no procedissin del seu propi advocat.

És més, per justificar la seva sol·licitud de vuit anys de presó -quatre per cada un dels dos delictes contra Hisenda-, la lletrada que representa Mans Netes en aquest procés, Virginia López Negrete, apunta que l'acusada va incórrer en una agreujant, i va ser l'haver interposat una societat, Aizoon, per ocultar la veritable identitat dels obligats tributaris.

De fet, sosté que la Infanta va contribuir, com a sòcia d'Aizoon, al fet que el seu marit pogués valer-se d'aquesta empresa 'pantalla' per facturar a través de la mateixa, com si de rendiments d'activitats econòmiques es tractessin, i no personals, les retribucions que va cobrar de nombroses entitats privades de les quals era conseller assessor, i d'aquesta manera tributar menys en la seva declaració de la renda.

El sindicat reclama així mateix per a la Infanta al pagament de 2.022.861 euros, i que se li impedeixi obtenir subvencions o ajuts públics i gaudir de beneficis fiscals durant un període de sis anys. L'advocada manté intacte, d'aquesta manera, l'escrit de qualificació que va presentar abans que el jutge José Castro obrís judici oral contra la exduquesa i els altres 16 acusats de la causa.

La lletrada subratlla que la defraudació presumptament efectuada per Urdangarin, que puja a un total de 337.138 euros, "mai hagués pogut tenir lloc" sense la "necessària intervenció" de Cristina de Borbó.

"La Infanta sabia que tot el que estava fent era il·legal, però tot i així va fer com que mirava a una altra banda. Però això sí, mantenint viva la seva mercantil Aizoon malgrat els advertiments d'il·legalitat que pesaven sobre la mateixa", abunda en la seva escrit d'acusació provisional el contingut manté inalterat.

L'empresa del matrimoni està considerada una de les societats 'pantalla' que integraven l'entramat ordit entorn de l'Institut Nóos perquè Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres poguessin apoderar-se dels fons públics de les administracions amb les que contractaven. De fet, la mercantil va arribar a nodrir-se de manera presumptament irregular de més d'un milió d'euros de la trama Nóos.

En aquest context, Mans Netes sosté que Aizoon va ser creada "amb el deliberat propòsit de servir com a via per al repartiment dels beneficis que, malgrat la seva proclamació com a entitat mancada de lucre, obtenia i il·lícitament per altres l'Institut Nóos", a més d'utilitzar-se per facturar els "hipotètics serveis personalíssims" prestats per Urdangarin a diverses entitats privades, "sostraient així de les declaracions que sobre l'IRPF estava obligat a fer".

EL FINAL: EL 30 DE JUNY

Segons el calendari establert pel tribunal, el dimecres dia 15 quan es comencin els tràmits dels informes, els acusats no han d'estar presents. Després, hi haurà el torn d'últimes paraules, i el judici quedarà vist per a sentència, aproximadament cap al 30 de juny.