Les 15 oficines de l'Agència Tributària catalana costaran 6,3 milions a la ciutadania

 

L'obstinació en la independència --que no compta amb una majoria al carrer-- no els està sortint gens barata als catalans. D'una banda les ambaixades i per l'altre les oficines de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), que el Govern vol completar al juliol de 2017, els suposaran als catalans --independentistas i no independentistes-- un desemborsament de considerables sumes de diners.

Així, el desplegament de les 15 oficines de l'ATC, que se sumaran a les quatre instal·lacions provincials actuals, tindran un cost d'implantació de 6,3 milions d'euros. Ho ha anunciat el secretari d'Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó.

En compareixença a la Comissió d'Economia i Hisenda del Parlament, ha explicat que, un cop obertes, les noves oficines tindran una despesa de funcionament de 3,2 milions anuals, i de personal de 8,4 milions anuals.

La primera serà la de Barcelonès Nord (al gener de 2017, amb 800 metres quadrats i 40 treballadors), i la resta (amb 216 treballadors) s'ubicaran a Figueres, Granollers, la Bisbal d'Empordà, la Seu d'Urgell, Manresa , Mataró, Reus, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Farners, Terrassa, Tortosa, Vic i Vilafranca del Penedès.

L'ATC dóna feina actualment a 375 persones, i preveu arribar a les 800 al juliol de l'any que ve, fet que suposa passar d'uns costos laborals de 14,9 milions anuals a 31,5, ha agregat, per assumir la recaptació directa de tots els impostos que són competència de la Generalitat.

L'ATC recapta directament 1.242.000 d'euros dels 3.097 totals procedents d'ingressos tributaris no subjectes a avenços del sistema de finançament, el que suposa un 40%, i vol passar a recaptar directament 2.306.000 assumint totes les competències pròpies.

Per a això preveu incorporar a 264 persones per a oficines liquidadores, 115 per a recaptació executiva i 43 per a reforç d'àrees estructurals, incloent la voluntat de "maximitzar" la contractació dels 277 registradors de la propietat --funcionarios estatals-- que actualment recapten impostos per la Generalitat a través de 53 oficines liquidadores.

Amb tot, Salvadó ha indicat que la seva contractació directa "no té empara legal" en la legislació de la Funció Pública, per la qual cosa s'hauran de presentar a un concurs públic obert a qualsevol persona que compleixi els requisits per incorporar-se com a funcionaris interins.

En qualsevol cas, ha destacat que les bases del concurs valoraran l'experiència i coneixement del sistema de recaptació tributària, el que ja tenen aquests treballadors.

ESTALVI DE COSTOS

El secretari d'Hisenda català ha fet un balanç econòmic positiu del desplegament, calculant uns costos actuals de la recaptació externalitzada de 37 milions (9,5 de recaptació executiva que realitza l'Agència Estatal de l'Administració Tributària i 27,5 d'oficines liquidadores dels registradors de la propietat) enfront d'un augment de costos futur de 19.830.000 (3,23 de les noves oficines i 16,6 del nou personal), el que suposa un estalvi de 17,2 milions anuals.

El Govern preveu assumir la totalitat de la recaptació executiva --en col·laboració amb les administracions locals-- en el primer semestre del 2017, i acabar aquest octubre --un any abans del vencimiento-- el contracte amb les oficines liquidadores, que actualment gestionen el 54% dels impostos cedits a la Generalitat (transmissions patrimonials, actes jurídics documentats, i successions i donacions).

VINCULACIÓ ALS PRESSUPOSTOS 2017

Salvadó ha incidit que per desenvolupar aquest projecte és "imprescindible" que el pressupost de l'ATC en 2017 contempli el desplegament territorial i d'increment de personal, a més d'uns 30 milions destinats a finançar els honoraris dels registradors de la propietat, que ara es paguen com minoració dels ingressos tributaris que recapten.

De moment, la Generalitat vol aprovar aquest mes la ordre per a la nova estructura organitzativa, funcional i territorial de l'ATC, i posar-la en marxa abans de final d'any.

També s'implantarà un nou sistema informàtic per gestionar la recaptació dels impostos actuals --nacerá amb l'impost de patrimoni i la taxa turística-- i els que la Generalitat vagi assumint en el futur.

ESCEPTICIPSMO A L'OPOSICIÓ

Els grups parlamentaris de l'oposició han posat en dubte les previsions de la Generalitat, tant en calendari com a càlcul de costos, de manera que Albert Espinosa (C's) ha considerat que el Govern ha presentat números "fets de manera molt parcial i interessada".

Alícia Romero (PSC) ha parlat d'explicació poc creïble --per la brevetat dels terminis, entre altres qüestions-, i Joan Coscubiela (SíQueEsPot) ha qüestionat la viabilitat del pla preguntant "si en 18 mesos es pot fer el que altres no han fet en vuit anys".

María José García Cuevas (PP) ha reivindicat que el sistema tributari actual de col·laboració entre l'administració autonòmica i central ja funciona correctament, i que el desplegament de l'ATC "no sembla un pla solvent i ben planificat", sinó un projecte polític que pot fer que deixi de funcionar el que actualment funciona i assegura una recaptació fiscal justa i que persegueix el frau fiscal.

Davant l'afirmació Salvadó que la voluntat del Govern és assumir totes les funcions tributàries del marc autonòmic i preparar els fonaments de la futura Hisenda catalana, la portaveu del PP ha asseverat: "No podem donar suport a un sistema de l'ATC per saltar-se la llei".

La diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha posat èmfasi en la necessitat que els processos de contractació de personal es realitzin amb transparència i bon fer, especialment en el cas de la incorporació dels registradors de la propietat.