Creat un biobanc "vivent" per provar fàrmacs que tractin el càncer de mama

 

Investigadors de la Vall d'Hebron Insitut d'Oncologia (VHIO) i el Càncer Research UK Cambridge Institute (Gran Bretanya) han generat un biobanc "vivent" en ratolins avatar (PDX) que permet provar fàrmacs en sèrie en condicions que s'assemblen al microambient tumoral , i veure quines són més efectius per a cada cas concret i en quines combinacions.

L'estudi ha realitzat un extens cribratge de fàrmacs antitumorals amb models preclínics de càncer de mama i ha explorat noves combinacions terapèutiques, ha publicat la revista 'Cell'.

El biobanc està compost per 83 xenotrasplantaments de tumors de càncer procedents d'una recollida d'àmbit mundial d'aquest teixit tumoral, de biòpsies i cirurgies, ha explicat a Europa Press la investigadora del VHIO Violeta Serra.

Els teixits tumorals recollits es van trasplantar a ratolins immunodeprimits -sense sistema immunitari-, pel que no generen una reacció contra el tumor que creix de forma seriada, el que permet tenir sempre disponible el tumor al laboratori -amb un nombre limitat d'experiments per exemplar de ratolí-.

L'estudi permet identificar els millors fàrmacs, establint relacions entre les mutacions de cada tumor i la sensibilitat als medicaments, ja siguin d'ús clínic actual -com la quimioterapia- com els que de nova generació, i té l'objectiu d'aconseguir relacions més robustes a mesura que avanci.

Serra ha destacat l'èxit que suposa haver aconseguit implantar els tipus més agressius de càncer de mama, que és un dels tumors amb més dificultats per implantar en ratolins avatar causa de la seva evolució lenta.

CULTIUS TRIDIMENSIONALS

També s'han utilitzat cultius tumorals, procedents de les cèl·lules dels ratolins, que mantenen una estructura tridimensional i preserven el microambient del tumor, i que permet veure la reacció al medicament.

Els resultats de l'estudi -que ha fet servir més de 100 medicaments- confirmen que la resposta als fàrmacs en tumor de pacient, tant en ratolins avatar com en cultius tridimensionals, és la mateixa -en un 82,5% dels casos- i que l'heterogeneïtat del tumor i la seva microambient es preserva.

Serra ha destacat que l'estudi permet mantenir la composició del teixit i la heterogeneïtat de les cèl·lules -amb diferents alteracions genéticas-, el que permet el converteix en un model "òptim" i permet mesurar quines cèl·lules viuen amb els fàrmacs i quins no, i ha afegit que és important diferenciar, perquè si moren totes les cèl·lules pot ser massa tòxic.

Els investigadors han posat les dades a l'accés públic de la comunitat científica i està obert a la seva utilització en altres estudis, així com al fet que s'afegeixin nous resultats.

Ha encapçalat l'equip el científics Carlos Caldas del Càncer Reasearch UK Cambridge Institute (Gran Bretanya), acompanyat de la investigadora Alejandra Bruna, i amb la col·laboració dels investigadors del VHIO, amb Serra al capdavant del grup de teràpies experimentals i al costat del investigador de càncer de mama i melanoma Javier Cortés.