El TC declara nul·la per unanimitat la resolució de desconnexió del Parlament

 

El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha acordat de forma unànime la nul·litat de la resolució aprovada pel Parlament del passat 27 de juliol de la resolució que va donar inici a l'anomenat "procés de ruptura". L'òrgan la considera inconstitucional, ja que implica el reconeixement per part d'aquesta càmera de "atribucions inherents a la sobirania superiors a les que deriven de l'autonomia reconeguda per la Constitució".

Així s'assenyala en l'acte, donat a conèixer aquest dijous, en què el tribunal de garanties no només dedueix testimoni a la Fiscalia respecte de l'actuació de la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, per incomplir el seu deure d'acatar les decisions de aquest òrgan; sinó que resol sobre el fons del recurs presentat pel Govern després de l'adopció de l'esmentat pronunciament de ruptura.

La decisió del TC és conseqüència de l'adoptat de manera cautelar l'1 d'agost pels onze magistrats que conformen aquest òrgan.

En aquesta ocasió van acordar suspendre la resolució per la qual el Parlament va donar inici al procés de secessió i van donar el primer pas per adoptar, com finalment ha ocorregut, les mesures sol·licitades pel Govern com la imposició de multes o l'obertura d'un procediment penal contra els responsables de la iniciativa parlamentària.

RESPOSTA ALS LLETRATS CATALANS

L'acte respon també a les al·legacions dels lletrats del Parlament de Catalunya, que havien reclamat al TC extremés "la seva cautela" en la utilització de les noves mesures introduïdes en l'article 92 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) --modificado per reforçar l'execució de les sentències d'aquest órgano-- al no haver estat encara resolts els recursos d'inconstitucionalitat formulats contra la reforma d'aquesta norma.

Referent a això, el TC recorda que "abans i després de la reforma (*) tots els poders públics estaven i estan obligats al compliment del que resolgui el Tribunal Constitucional".

També assenyala que el TC "ja es trobava plenament facultat, abans de la reforma (*), per acordar específiques mesures executives" com la deducció de testimoni de particulars per depurar l'eventual responsabilitat penal en què puguin incórrer les autoritats, funcionaris o càrrecs públics que incompleixin o desobeeixin els requeriments del TC.

"Aquest Tribunal --insisteix l'acte-- ha comptat sempre amb tals atribucions, amb independència que no s'hagi trobat fins ara en la necessitat de recórrer a elles per assegurar el compliment de les seves resolucions".

SOBRE EL FONS

El Tribunal considera que en aprovar la resolució de ruptura i ratificar així l'informe i les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent, al Parlament de Catalunya "eludeix els pronunciaments" i "ignora les advertències" continguts en sentències i interlocutòries anteriors i " pretén donar continuïtat i suport a l'anomenat 'procés constituent a Catalunya' dirigit a la seua desconnexió amb l'Estat espanyol".

La decisió del Parlament del passat 27 de juliol, afegeix, té "efectes jurídics propis i no merament polítics", ja que implica "el reconeixement a favor del Parlament o del poble de Catalunya d'atribucions inherents a la sobirania superiors a les que deriven de la autonomia reconeguda per la Constitució".

La resolució de ruptura, segons el TC, insisteix a introduir en l'ordenament jurídic "amb aparença de validesa" el "procés constituent a Catalunya, dirigit a la creació d'un Estat català independent en forma de república", en contradicció amb la Constitució de 1978 i amb l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

El Parlament podria sotmetre a discussió "propostes que pretenguin modificar el fonament mateix de l'ordre constitucional", però només dins el "marc dels procediments de reforma de la Constitució".

Així, la interlocutòria subratlla que "la legitimitat democràtica del Parlament 'no pot oposar-se a la primacia incondicional de la Constitució'", i que l'autonomia parlamentària tampoc pot "servir de pretext" perquè la Cambra autonòmica "arribi a arrogar-se la potestat de vulnerar l'ordre constitucional ", afegeix.

La resolució de ruptura, segueix l'acte, "plasma la voluntat majoritària del Parlament d'eludir els procediments de reforma constitucional per dur endavant el seu projecte polític de desconnexió de l'Estat espanyol", fet que suposa "intentar una inacceptable via de fet (incompatible amb el estat social i democràtic de Dret que proclama en l'article 1.1 de la Constitució) per reformar la Constitució al marge d'ella o aconseguir la seva ineficàcia pràctica".

RELAT D'INCOMPLIMENTS

La successió de fets que han donat lloc a aquesta decisió del TC part de l'incompliment de la sentència del passat desembre de 2015 que va declarar la inconstitucionalitat i nul·litat d'una resolució del Parlament de 9 novembre, sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27-S.

L'Advocacia de l'Estat, a instàncies del Govern, va promoure un incident d'execució que va ser estimat pel tribunal el 19 juliol 2016 respecte d'una altra decisió del Parlament, l'adoptada el 20 de gener i per la qual es creaven la Comissió d'Estudi del Procés Constituent.

El Constitucional va entendre llavors que la resolució suposava un incompliment de la sentència de desembre, pel que va declarar la seva nul·litat i va advertir de forma expressa "als poders implicats i als seus titulars, especialment a la Mesa del Parlament" de Catalunya, d'"el seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir "els mandats del Tribunal.

Tanmateix, el Parlament català va seguir endavant amb el seu procés i el 27 de juliol va aprovar una nova resolució amb la qual va ratificar l'informe i les conclusions de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent.

La votació en el Ple del Parlament es va produir després que la presidenta de la Cambra modifiqués l'ordre del dia per incloure la proposta de dos grups parlamentaris.

Després d'això, l'Advocacia de l'Estat va plantejar de nou un incident d'execució, que és el que es resol aquest dijous, sol·licitant al TC que posés en coneixement de la Fiscalia (deducció de testimoni) l'actuació de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per tal que el Ministeri Públic depuri les eventuals responsabilitats penals en què hagi pogut incórrer, un extrem que ha estat finalment acordat.