Miquel Iceta guanya les primàries del PSC amb un marge de més de 700 vots
L'actual primer secretari dels socialistes catalans revalida el seu mandat | Promet una adreça "coral" i un PSC unit que torni a liderar l'esquerra.
Miquel Iceta ha aconseguit guanyar les primàries del PSC i continuarà com a primer secretari dels socialistes catalans. Revalida així el seu càrrec amb el 54% dels vots (4.549), enfront del seu rival, Núria Parlon, que s'ha quedat amb 3.859 suports.
El resultat ajustat al que apuntaven tots els pronòstics s'ha acabat confirmant aquest dissabte, en el qual estaven cridats a votar 17.935 militants. La participació ha estat més baixa de l'esperada.
Segons ha anunciat en roda de premsa el president de la Taula del Consell Nacional i Autoritat Electoral del partit, Celestino Corbacho, Iceta ha aconseguit un total de 4.889 vots i Parlon 4.141, registrant-se un total de 9.031 vots a les candidatures.
En total, s'han emès 9.115 vots, un 50,82% del cens total, i d'ells 11 (0,12%) han estat nuls i 73 (0,80%), blancs.
A més de la derrota de Núria Parlon, l'altre gran derrotat de la jornada ha estat Antoni Poveda, l'alcalde de Sant Joan Despí i primer secretari del PSC en el Baix Llobregat, que va sorprendre a molts en alinear-se amb l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet. I és que Parlon comptava amb suport del bastió socialista del Baix -la tercera comarca més poblada de Catalunya-.
PROMET UNA DIRECCIÓ "CORAL" I UN PSC UNIT
Iceta ha promès que configurarà una direcció "coral" que tingui en compte a la candidatura rival, liderada per Núria Parlon, amb l'objectiu de forjar un PSC unit que torni a liderar l'esquerra.
També ha assegurat que vol que el partit es caracteritzi per la "unitat, fermesa, complementarietat, alegria, lluita, combat, tornar al carrer, guanyar les institucions i per ser una alternativa política a Catalunya i contribuir a ser-ho a Espanya".
Iceta ha assegurat que l'única divisió en el PSC s'ha donat al moment de triar entre ell i Parlon en la votació d'aquest dissabte: "Ni un minut abans ni un minut després hi haurà en el nostre partit una ferida, ni hi haurà 'icetistas' ni 'parlonistas'; el que hi haurà són socialistes".
S'ha compromès a liderar una política basada a "escoltar a tots, votar i prendre decisions", una política que ja no decideixi un petit grup de persones en despatxos, i que el partit s'exposi al debat públic sense complexos ni pors i orgullós de la seva història.
El primer secretari del PSC ha admès que el partit ha d'afrontar ara moltes dificultats, però ho farà des de la "unitat, cohesió, imatge més coral, direcció collegiada i embranzida més forta", nodrint-se de la força de les agrupacions territorials.
"Des del mateix dilluns ens posarem a la feina, primer per preparar el congrés" del partit que se celebrarà del 4 al 6 de novembre, del que han de sortir missatges molt clars per a la societat catalana: entre altres coses, Iceta ha proposat que es debati la 'via canadenca' --un referèndum legal i acordat-- com a 'pla B' en cas que a Catalunya es rebutgi majoritàriament la reforma federal que defensen els socialistes.
Iceta ha assegurat que el partit està "viu, en peus, fort, unit i amb moltes ganes de vèncer les batalles" actuals i esdevenidores.
CANVI SUAU
El canvi "suau" del partit que defensava Iceta s'ha imposat a la renovació profunda que prometia Parlon, i la militància ha premiat la seva solvència i la seva tasca per estabilitzar el PSC en un moment de caiguda lliure electoral.
Iceta ha reconegut aquest mateix dissabte després de votar en el seu agrupació de Sant Martí (Barcelona) que la crisi interna del PSOE i la possible abstenció per facilitar la investidura de Mariano Rajoy (PP) serà "el repte més immediat" que haurà d'afrontar.
El líder català té clar que els diputats del PSC al Congrés votessin 'no' a Rajoy encara que això suposi trencar la disciplina de vot del PSOE: al seu parer, és el més coherent perquè és el que va decidir unànimement el Comitè Federal i perquè els socialistes catalans no poden apuntalar un Govern del PP que ha contribuït a "dinamitar" les relacions entre la Generalitat i l'Estat.
Escriu el teu comentari