La mare del ous

Les lliçons de LA HISTÒRIA

Se sol dir que si oblidem la història, correm el risc de repetir-la. Observant la gestió que fa la Unió Europea (UE) dels fluxos migratoris de refugiats i d'exiliats econòmics, dóna la impressió que l'Europa dels 28 no té memòria històrica del que els va passar als nostres avantpassats, els romans. Per això, no és ociós fer una mirada cap a la caiguda de l'Imperi Romà i tendir ponts entre el pretèrit i el que pot succeir demà o demà passat, si els polítics i buròcrates de la UE no recuperen la memòria històrica i no treuen les lliçons oportunes per no cometre els mateixos errors que els romans. En efecte, estem a punt de que la història es repeteixi.

LA CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ

Entre els grans imperis que en el món han estat, el més important, per al món occidental, va ser sens dubte l'Imperi Romà. Com tots sabem, va tenir el seu origen en l'expansió de la seva capital, Roma, que progressivament va estendre el seu domini sobre totes les terres riberenques del que van cridar Mare Nostrum.

Històricament, es pot constatar que el destí dels imperis coincideix amb el que succeeix als éssers vius: neixen, creixen, es reprodueixen i moren. L'Imperi Romà no va escapar a aquesta llei. La seva caiguda-destrucció, com tot el que succeeix en aquest món, no va obeir a una sola causa sinó que va ser el resultat de la convergència d'una sèrie de causalidades.Entre altres, els historiadors assenyalen l'expansió del cristianisme, la pèrdua de la divinitat dels emperadors, la corrupció galopant, la crisi econòmica i social, la gana de poder dels generals i les guerres civils, l'èxode rural, la divisió de l'imperi després de la mort de Teodosi a l'395 d. C., la desafecció dels romans per la vida militar, etc.

Ara bé, l'espurna que va provocar la seva caiguda anunciada va ser la "barbarización" de les legions romanes. Davant la desafecció per la vida militar dels ciutadans romans, es va confiar la defensa de les fronteres de l'Imperi a mercenaris, ii a les tribus bàrbares apostades a les fronteres naturals del mateix: les riberes del Rin i del Danubi. Aquestes legions "barbarizadas" van ser les encarregades d'impedir l'entrada a l'Imperi de les tribus bàrbares situades més enllà de les seves fronteres. Malgrat tot, aquestes legions de mercenaris no tenien la disciplina militar, ni disposaven dels equipaments militars necessaris, ni tampoc eren lleials a Roma, com les legions prístines. I, davant la pressió dels pobles bàrbars, va passar el que es volia evitar: la invasió de l'Imperi i la destrucció del mateix.

L'PREVISIBLE CAIGUDA DE LA UNIÓ EUROPEA

Avui, la Unió Europea es troba en la mateixa cruïlla que l'Imperi Romà en el s. III d. C. A les portes, en les seves fronteres, es troben, apostats ia l'espera de poder entrar, cada vegada més milions d'éssers humans (refugiats i immigrants). Aquests són atrets per l'Estat de Benestar del qual gaudim els occidentals; però, sobretot, estan fugint de la crisi econòmica dels seus països, de la misèria, del terror de la guerra i d'una mort segura (cf. Programa "Salvados" de l'2016.10.16).

Davant els intents d'aquests éssers humans desnonats i desesperats per arribar a Occident, la història es repeteix i la resposta de la UE és anàloga a la dels romans davant el perill d'invasió dels "bàrbars" (estrangers per als romans). En efecte, la UE, en comptes d'agafar aquest toro per les banyes, s'ha dedicat només a protegir i segellar les seves fronteres, saltant-se a la torera tractats internacionals i els seus valors fundacionals: dignitat humana, llibertat, igualtat, estat de dret i respecte dels drets humans. Aquest comportament denota, per part de la UE ceguesa i / o absència total d'empatia i / o amnèsia interessada, etc. Per defensar-se dels "nous bàrbars" i impermeabilitzar les seves fronteres, la UE ha confiat la defensa de les mateixes a tres gendarmes o països mercenaris.

Per a les fronteres de l'est, a la qual arriben els refugiats sirians per la ruta del mar Egeu, la UE ha comprat els serveis d'un país tercer: Turquia. El 18 de març de 2016, aquesta va signar un pacte amb la UE pel qual es va comprometre a mantenir en el seu territori als més de 2,7 milions de sirians ja residents a Turquia ia impedir que els sirians que arribin, en el futur , abandonin les seves fronteres. En contrapartida, Turquia rebrà, per començar, 6.000 milions d'euros; d'altra banda, se li ha promès que seran accelerades les negociacions perquè pugui formar part de la Unió; a més, es farà el necessari perquè els turcs puguin accedir a la UE sense visat; la UE mirarà també a una altra banda davant el deteriorament dels drets humans i de les llibertats a Turquia, etc. Alguns analistes han titllat aquest acord de "suborn" indecent per part de la UE i de "xantatge" inacceptable, per part del president Erdogan.

Per als fluxos de migrants àrabs i subsaharians, els gendarmes de la UE són principalment dos països europeus: Itàlia, que controla la ruta central de la Mediterrània (entre Líbia-Itàlia) i Espanya, que és el filtre-tap a la ruta occidental (entre Marroc-Espanya). Cada any, en aigües del Mediterrani, els dos països rescaten desenes de milers d'immigrants o de refugiats i també a milers de nàufrags, que van morir en l'intent. Els nàufrags vius són internats i retinguts en Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) o en Centres d'Acollida de Refugiats (CAR). Diferents noms per designar una mateixa realitat, que alguns han qualificat d'autèntiques presons o camps de concentració. En efecte, els interns estan retinguts-detinguts, a l'espera del que es farà amb ells (expulsió o tràmits molt lents de regularització). Això ha provocat protestes i actes violents per part dels internats. Pensem en els recents motins als CIE d'Aluche (Madrid) i de la Zona Franca (Barcelona) dels últims dies. Pensem també en el desmantellament del camp de refugiats "La Jungla" (Calais, França) i l'incendi al camp de refugiats de Lebos (Grècia) d'aquesta mateixa setmana.

LA MARE DEL OUS

La UE, com Roma, pretén segellar les seves fronteres per impedir l'arribada de refugiats i immigrants. Ara bé, com diu el refrany, no es poden posar portes al camp. És tanta la misèria, és tanta la violència, és tant el dolor, és tanta la desesperació ... dels que fugen, que la detenció i l'internament en cars o en CIEsy l'expulsió de la UE no els faran desistir d'intentar-una i altra vegada. L'experiència dels darrers anys ho confirma: són cada vegada més nombrosos els que pretenen arribar a Occident. Per als immigrants polítics o econòmics, la UE és la nova arca de Noè o l'única taula de salvació, és el paradís terrenal, és la terra promesa "que regalima llet i mel" (Èxode 3: 8). No obstant això, per a la casta política i els buròcrates europeus, aquest paradís terrenal, que és el nostre Estat del Benestar, està amenaçat pels fluxos migratoris massius.

És evidenteque no es poden obrir de bat a bat les fronteres. Per això, caldria gestionar racionalment els fluxos migratoris. Ara bé, això només no és suficient ni eficaç, si pensem en el benestar i la felicitat de tots (dels europeus i dels immigrants). Per evitar les migracions massives, s'hauria de fixar la població en els països d'origen. I per això, els països rics del primer món no poden seguir, com fins ara, saquejant els recursos dels països de l'anomenat Tercer Món, saqueig que està en l'origen de la misèria, dels conflictes, de les guerres, de la violència , que empeny els emigrants a abandonar els seus països.

Per això, podríem afirmar que el que està succeint a les fronteres de la UE ens ho hem guanyat a pols els ciutadans europeus amb el nostre depredador Estat del Benestar. Seguir tretze són tretze per aquest camí és certificar la fi del sistema de vida occidental, com al seu dia la pressió de les onades dels pobles bàrbars a les fronteres de l'est de l'Imperi Romà va ser el presagi del final definitiu d'un estil de vida, que no podia seguir sense ser compartit amb altres pobles. Com ha afirmat un responsable subsaharià, els països del Tercer Món necessiten una "segona descolonització", perquè acabi l'espoli de les seves riqueses, l'esclavitud de les seves poblacions i les migracions massives.