La inversió estatal en infraestructures de Catalunya arriba a mínims històrics el 2015

 

Foto: Bernat Borràs trenscat.cat (2010)

L'any 2015 va registrar el pitjor balanç de la història en inversió de l'Estat en infraestructures a Catalunya, segons ha alertat aquest dijous la Cambra de Comerç de Barcelona, que ha elaborat un informe a partir de dades d'execució publicades pel Ministeri d'Hisenda i Administracions públiques.

En roda de premsa, el president de la Cambra, Miquel Valls, ha constatat que els pressupostos generals de l'Estat per a 2015 van pressupostar 949.500.000 d'euros d'inversió en infraestructures a Catalunya i finalment es van executar 555.900.000, el que suposa el 59%, la xifra més baixa des de l'inici de la sèrie històrica el 1997 i per sota de la mitjana del conjunt de comunitats, el 72%.

Valls ha criticat que l'Estat no compleix els seus compromisos perquè executa molt menys del pressupostat i, a més, el percentatge d'inversió en infraestructures que rep Catalunya s'allunya cada vegada més del seu pes econòmic, ja que suposa un 9,9% sobre el total de la inversió regionalitzada de l'Estat, gairebé la meitat del seu pes econòmic (18,9%).

Les infraestructures representen tres quartes parts de la inversió pública estatal a Catalunya, que l'any passat va ser de 736.300.000 d'euros, mentre que es van pressupostar 1.040,5 milions, fet que suposa un percentatge d'execució del 71%, inferior a la mitjana del conjunt d'autonomies (89%).

La inversió realitzada a Catalunya representa el 8,2% de la inversió estatal regionalitzada del 2015, un percentatge també molt inferior al seu pes econòmic (18,9%) i poblacional (16%).

Així, Valls ha conclòs que el Govern central ha incomplert la disposició addicional tercera de l'Estatut, que establia que durant set anys les inversions de l'Estat a Infraestrucutras a Catalunya s'havien d'equiparar al seu percentatge del PIB respecte del total, cosa que assegura que només es va complir el primer any.

DIFERÈNCIES ENTRE CA

Valls considera molt importants les diferències entre comunitats sobre el grau d'execució de la inversió en infraestructures pressupostada, i ha constatat que les taxes més elevades, per sobre del 100%, es donen a Castella-la Manxa (136%), Madrid (115% ) i Cantàbria (104%), mentre que Catalunya (59%) està clarament per sota de la mitjana (72%).

En relació al seu pes econòmic, Castella-Lleó i Andalusia són les autonomies "millor tractades", amb un percentatge d'execució molt més alt que el que representa el seu PIB, mentre que les que reben pitjor tracte són Madrid i Catalunya, tot i que Valls remarca que Madrid té un percentatge d'execució més elevat que el pressupostat.

El president de la Cambra considera que les tensions polítiques entre els governs català i central poden tenir relació amb la caiguda de les inversions: "És evident que no hi ha les millors relacions entre el Govern i el Govern central".

Ha remarcat que el nou executiu central hauria de tenir en compte que una de les prioritats que tindrà el ministre de Foment serà abordar el problema de les infraestructures de Catalunya, ja que ha assegurat que és una prioritat per acompanyar al creixement de l'economia.

PRIORITATS

Ha subratllat que aquestes dades són preocupants per si mateixos, "però encara més en un context de recuperació econòmica i de desinversió acumulada", ja que el gran increment del trànsit que s'està generant a les carreteres i ferrocarrils de Catalunya ha d'anar acompanyat d'inversió en renovació, millora i ampliació de les infraestructures existents per evitar riscos de més accidents, avaries i col·lapses.

També veu necessària una inversió "planificada i creïble", que prioritzi la solució als principals problemes de congestió i connectivitat; i invertir a Rodalies ia la xarxa viària de l'àrea metropolitana de Barcelona, per al que ha citat punts conflictius, com l'enllaç de l'A-2 amb l'AP-7, l'autovia orbital B-40 i el desdoblament dels túnels de Vallvidrera.

Ha constatat que la xarxa ferroviària catalana registra el percentatge d'execució més baix, amb el 5% de la inversió pressupostada per Renfe (es van gastar 5,9 dels 115 milions pressupostats) i el 27% de la pressupostada per Adif (es van executar 31 , 7 dels 118 milions previstos).