El TSJC desestima el recurs de Forcadell i li recorda que va desobeir al Constitucional

 

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la investigació a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i ha considerat que el procés penal contra ella és per desobeir el Tribunal Constitucional i no "per cap debat d'idees".

La presidenta va defensar en el seu recurs de súplica que no té "cap facultat per a restringir la llibertat d'expressió al Parlament, ni pot censurar el contingut dels debats entre diputats, ni per a restringir la votació de les iniciatives parlamentàries".

Aquest mateix dimecres, Forcadell, després de conèixer la resolució, ha reafirmat en un comunicat que va actuar d'acord amb les seves funcions i que la decisió implica "que per primera vegada se sotmet per la via penal un debat d'idees", un fet sense precedents, ja que no hi ha norma penal que prohibeixi el debat parlamentari.

En l'acte que desestima el recurs de súplica, recollit per Europa Press, el TSJC defensa que els fets relatats en la querella per desobediència "són versemblants en funció de la documentació acompanyada" si bé la seva acreditació dependrà de la instrucció de la causa.

Assegura que el procés penal s'inicia per una aparença de delicte de desobediència al mandat del Tribunal Constitucional (TC), que "constitueix una de les peces bàsiques en l'arquitectura de l'Estat de dret de les democràcies avançades" i en cap cas per un delicte relacionat amb l'expressió pública de pensaments o idees.

"El procés penal no s'inicia per cap debat d'idees ni, menys encara, per cap tipus d'expressió proferida per la querellada", que té salvaguardat el seu dret a la llibertat d'expressió podent fer ús de tal dret sense trava, afirma el TSJC.

Constata l'actuació "aparentment arbitrària" de Forcadell en permetre que es votés en el ple la ratificació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, unes conclusions amb transcendència jurídica en aparent contradicció amb la sentència 259/2015 i acte 141/2016.

Recorda que és el mateix Tribunal Constitucional qui conclou que l'actuació de la presidenta "constitueix un incompliment objectiu del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir" les seves mandats.

A més, destaca que el dret a participar en els assumptes públics, com tots els drets que estableix la Constitució, "no es pot exercir sinó en la forma jurídicament prevista en cada cas", tal com recull també l'Estatut de Catalunya.

DOCUMENTACIÓ DEL PARLAMENT

En una providència recollida per Europa Press, el TSJC acorda diverses diligències d'investigació com requerir al secretari general del Parlament les resolucions 1/IX, 5/XI i 263/XI i el reglament de la cambra vigent quan es va produir la votació.

Així mateix, demanen totes les resolucions adoptades amb posterioritat a la sentència del TC per les que s'hagués impulsat la preparació, presentació i votació de l'informe de la comissió d'estudi del procés constituent, i la data de recepció de la sentència del TC i interlocutòria del TC sobre la qüestió.

També reclamen l'acta de la sessió de la Mesa del Parlament del 20 de juliol en referència a aquesta comissió i l'acta de la sessió del 27 de juliol, així com els informes jurídics emesos pel secretari, lletrat major o altres lletrats en relació a aquesta comissió i les seves conclusions.