Fiscalia demana dos anys de presó per a Neymar per corrupció en el seu fitxatge

 

La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha sol·licitat una pena de dos anys de presó i una multa de 10 milions d'euros per al davanter brasiler Neymar Da Silva per la comissió d'un delicte de corrupció entre particulars en relació amb les irregularitats en el seu fitxatge per part del FC Barcelona.

El Ministeri Públic també reclama que quedi inhabilitat per a l'exercici d'indústria i comerç durant un termini de tres anys.

A més de al jugador, la Fiscalia acusa quatre persones --els pares de Neymar i els que fossin presidents del Barça i el Santos, Sandro Rosell i Odilio Rodríguez- al Santos, club d'origen del jugador, el Barça i a l'empresa familiar del davanter, N & N Consultoria Esportiva i Empresarial de participar en les irregularitats per inflar el cost del fitxatge fins als 83 milions d'euros.

En concret, reclama la pena més alta, de cinc anys de presó, per a Rosell, a qui acusa d'estafa i de corrupció. Sol·licita dos anys per al pare del davanter blaugrana i un per la seva mare, Nadine Gonçalves, mentre que el primer directiu del Santos, el seu president Odilio Rodriguez, s'enfronta a una petició de tres anys.

En quan als clubs, als quals atribueix els dos delictes, sol·licita que el Barça aboni una multa de 8,4 milions a la qual s'ha d'afegir la seva banda d'una indemnització de 3,2 milions d'euros en concepte de responsabilitat civil a pagar de forma solidària al costat Rosell, el president del Santos i el propi club brasiler com a persona jurídica. L'equip del Brasil hauria d'abonar, per la seva banda, una multa de set milions i N & N, 1,4.

El Ministeri Públic no veu, però, que hi hagi indicis delictius que apuntin a la participació de Bartomeu a les irregularitats, per la qual cosa deixa fora de l'acusació a l'actual president blaugrana.

La causa es va obrir per la querella presentada per l'empresa de representació de futbolistes DIS-Esportes i Organização d'Esdeveniments, que posseïa el 40 per cent dels drets federatius del jugador, i que, segons la Fiscalia, va deixar de cobrar 3,2 milions d'euros que li haurien correspost.

EN CONTRA DE LA LLIURE COMPETÈNCIA

Segons l'escrit provisional del fiscal José Perals, les negociacions per a la contractació, liderades en 2011 per Rosell, van alterar el lliure mercat del fitxatge de futbolistes i van perjudicar al fons DIS, que es va veure privat de la possibilitat que el jugador entrés al mercat conforme a les regles de la lliure competència "i pogués obtenir una major quantitat econòmica pel traspàs".

El fiscal xifra els diners 'real' abonat pel fitxatge en 83 milions d'euros i ha precisat en el seu escrit que, com a conseqüència de la dinàmica desplegada a la contractació, l'empresa DIS va deixar de percebre 10 milions d'euros, de manera que ha de ser indemnitzada amb 3,2 milions.

Estima que, l'any 2011, el club blaugrana es va comprometre a abonar Neymar 40 milions d'euros perquè jugués a l'equip a partir de 2014. Van acordar, a més, abonar-li 10 milions com a avançament i li garantien un sou mínim en 5 anys de 36,1 milions d'euros.

En un segon moment, el 2013, es va avançar el compromís un any i es van abonar al jugador els restants 30 milions dels 40 acordats. Davant les perspectives que Neymar no assumís el compromís pacte anys abans, se li va oferir un sou més gran, de 45,9 milions.

Segons la Fiscalia Rosell es va encarregar de liderar les negociacions i "per aconseguir el fitxatge" va decidir abonar quantitats superiors tant a Neymar com al seu pare. Es va concertar amb el Santos perquè rebés directament part del preu evitant d'abonar a DIS el que li corresponia.

El fiscal afegeix que el Barça va decidir mantenir l'aparença que el cost havia estat d'aquests 40 milions més 17,1 que havien de sumar-se pels drets federatius del Santos, amb qui Neymar estava compromès fins al 2014. Ho va fer "a causa d'un pla estratègic de control de despeses per reduir el deute "ja que la Junta Directiva ja havia fixat un límit per fitxatges.