La maternitat provoca alteracions duradores en el cervell de la mare

 

L'embaràs modifica el cervell de la mare, segons revela un estudi dirigit per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelon a (UAB) i de l'Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), en col·laboració amb l'IVI.

L'estudi, que publica la revista científica 'Nature Neuroscience', demostra per primera vegada que la maternitat provoca alteracions duradores en l'estructura del cervell, destinades a millorar la capacitat de la mare de protegir i relacionar-se amb el nadó.

Constata que l'embaràs implica canvis hormonals radicals i adaptacions biològiques, però els efectes del cervell són encara desconeguts i per primera vegada compara l'estructura del cervell de les dones abans i després de donar a llum per primera vegada.

Segons la investigació, l'embaràs provoca canvis que es mantenen a llarg termini --almenys fins a dos anys després de l'part-- i que tenen lloc a la morfologia del cervell de la mare.

"Mitjançant l'anàlisi d'imatges de ressonància magnètica s'ha pogut observar com en les dones que han viscut el seu primer embaràs es redueix el volum de la matèria grisa en regions implicades en les relacions socials", ha dit el director d'IVI Barcelona i col·laborador del estudi, Agustín Ballesteros.

També ha explicat que "part d'aquestes regions s'activen quan la dona observa la imatge del seu nadó, de manera que probablement els canvis corresponen a una especialització del cervell per encarar els reptes que suposa la maternitat".

25 DONES, A ESTUDI

En l'estudi, han comparat imatges de ressonància magnètica de 25 dones embarassades abans i després del part, les parelles homes de 19 d'elles, i un grup control format per 20 dones que no estaven ni han estat mai embarassades i les parelles homes de 17 d'elles.

A més, han dut a terme un seguiment durant 5 anys i 4 mesos, i no s'han trobat evidències de que l'embaràs provoqui cap canvi ni en memòria ni en altres funcions intel·lectuals en les dones estudiades i, per tant, es creu que la pèrdua de substància grisa no implica cap dèficit cognitiu, sinó tot el contrari.