El Suprem desestima el recurs de Santiago Vidal i reitera la seva suspensió de tres anys

 

Després de l'avançament del fallada el passat 21 novembre 2016 , avui s'ha conegut la sentència de la Sala Tercera que confirma la sanció de tres anys de suspensió que el Consell General del Poder Judicial va imposar el magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona, Santiago Vidal.

El motiu és una falta molt greu consistent en la ignorància inexcusable en el compliment dels deures judicials (article 417.14 de la Llei orgànica del poder judicial). La sentència desestima el recurs contenciós-administratiu interposat pel jutge i en què sol·licitava que es declarés nul·la la sanció per no ser ajustada a dret.

Els fets provats recullen que el magistrat va intervenir en companyia d'altres en la redacció d'una anomenada "Constitució catalana" amb la finalitat -política, que no científica- de posar-la a disposició, o exposar-la com a model, dels que, des de diverses institucions públiques o privades, havien promogut tant la celebració d'una consulta popular (l'anomenat "dret a decidir"), com la independència de Catalunya.

Amb reiteració i per presentar-la, segons el mateix relat, i sense ocultar la seva condició de magistrat en actiu, va intervenir en més de cent actes públics, organitzats o promoguts per l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, amb "una actitud reivindicativa del citat procés i consulta, justificant i donant suport als mateixos, transmetent als assistents confiança sobre la legalitat del procés, i animant a la seva participació ".

La Sala Tercera conclou que Santiago Vidal ha participat per la via dels fets en un procés encaminat a constituir Catalunya en un Estat independent d'Espanya que tingués com a única font de legitimitat la sola voluntat de la població catalana, al marge o en contra del que disposa la Constitució espanyola de 1978.

No s'està, afegeixen els magistrats, davant d'un mer debat o intercanvi d'idees, sinó davant "la intervenció activa per aconseguir un procés constituent a Catalunya que finalitzi amb la clausura en el seu territori de l'actual Constitució espanyola i l'aprovació d'un nou text constitucional que la substitueixi ". Un procés constituent, a més, "que no pretén ser canalitzat pel procediment de reforma constitucional regulat en el títol X de la Constitució espanyola sinó a través d'instàncies polítiques exclusivament catalanes, i en oberta vulneració dels que estableix l'article 1.2", subratlla la sentència.

Sobre la significació del jurament o promesa del deure de guardar la Constitució que han de prestar els membres de la carrera judicial, la Sala considera que no es tracta d'una simple fórmula o cerimònia litúrgica buida de contingut, sinó que constitueix el compromís jurídic assumit per el jutge en tots els seus comportaments que guardin relació amb aquest paper que constitucionalment té assignat de ser el principal garant de l'Estat de Dret. Un compromís exigible quan actuï en l'exercici de la potestat jurisdiccional i, també, en totes les seves actuacions externes que puguin generar desconfiança en la ciutadania.

Per tot això, conclou que l'observança de la Constitució, amb l'abast que acaba de ser explicat, "és el primer i principal deure judicial de l'estatut jurídic aplicable a jutges i magistrats; un deure estatutari, ha de dir-se, que s'assumeix lliurement quan voluntàriament s'accedeix a la carrera judicial ".

La sentència assevera que no s'han castigat les idees o opinions del magistrat sobre quin ha de ser el futur de Catalunya i altres qüestions que, a més estan emparades per la seva llibertat ideològica i d'expressió. En aquest sentit, afirma que el sancionat és "la seva col·laboració en l'acció que han desenvolupat per a dur a terme, per la via dels fets, un procés constituent que ignora el postulat constitucional que el subjecte constituent és el poble espanyol en la seva totalitat i omet els requisits i tràmits que per a tota reforma constitucional s'estableixen en la Carta Magna de 1978 ".