El Constitucional ja ha parat els peus al separatisme català una desena de vegades des de 2013
En 2016 el TC es va centrar en les desobediències de la sentència de desembre de 2015, que va suspendre la declaració de ruptura amb Espanya.
Els diferents passos fets pels governs primer d'Artur Mas i després de Carles Puigdemont per organitzar una consulta independentista i posar les bases legals d'un futur Estat català s'han trobat amb la frenada en sec del Tribunal Constitucional (TC).
Des de 2013, el Constitucional ha parat els peus al denominat procés independentista de Catalunya a més d'una desena d'ocasions, a través de resolucions que van paralitzar i posteriorment van declarar inconstitucionals
Quan era el seu president Pascual Sala, el 7 de maig de 2013, el TC va admetre a tràmit la impugnació pel Govern central del primer acord pel qual el Parlament de Catalunya va aprovar, al gener de 2013, una declaració de sobirania que incloïa el ' dret a decidir 'del poble de Catalunya.
El Parlament català va sol·licitar que la suspensió s'aixequés de manera "immediata". El Tribunal de Garanties, ja amb Francisco Pérez dels Cobos de president, va acordar de forma unànime mantenir l'11 de juliol de 2013.
LA CONSULTA DEL 9-N EN DOS INTENTS
El següent pas d'importància que va donar el Parlament català va ser l'aprovació d'una nova llei de consultes al setembre de 2014 que va servir de base perquè el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, signés la convocatòria d'una consulta sobiranista per a Catalunya que havia de celebrar el 9 de novembre d'aquest mateix any.
Deu dies després, el 29 de setembre, el ple del TC es va reunir de forma urgent ia instàncies del Govern va resoldre suspendre -també per unanimitat- tant la nova llei de consultes com el decret de convocatòria.
Per sortejar la prohibició, el govern de Mas va convocar a través del web oficial de la Generalitat una "consulta alternativa" -que va denominar 'procés participatiu' - que no aclaria prou el marc jurídic en què anava a desenvolupar-se i el seu objectiu era evitar una nova impugnació per part del Govern de Rajoy, que s'ha produït de totes maneres.
El 4 de novembre de 2014, cinc dies abans de la celebració de la consulta, el Tribunal la va suspendre cautelarment i va prohibir també "les restants actuacions de preparació de la consulta o vinculades a elles", de manera que les autoritats i poders públics de Catalunya no podien, en teoria, promoure cap acte relacionat amb la crida a les urnes per a aquest dia.
La consulta es va celebrar de totes maneres, el que va provocar una querella per desobediència , prevaricació, malversació i usurpació de funcions a l'expresident Mas, les llavors vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Educació Irene Rigau. Posteriorment es va actuar davant el Tribunal Suprem contra el diputat i exconseller de Presidència Francesc Homs.
La resolució de fons sobre la Llei de consultes i la primera convocatòria que es va realitzar del 9-N es va conèixer uns mesos més tard, el 25 de febrer de 2015, quan els magistrats del TC van declarar inconstitucionals dos preceptes de la Llei de Consultes Populars no referendàries del 2014 i nul de ple dret l'acord de convocatòria de la consulta del 9 de novembre.
Uns mesos més tard, l'11 juny, el TC va declarar que els actes de l'anomenat "procés participatiu" -la consulta alternativa del 9-N, que va ser la que es va acabar celebrando- també havien de ser declarats inconstitucionals perquè és l'Estat i no les comunitats autònomes el que té la competència exclusiva per convocar consultes que "afecten a l'ordre constituït i al fonament de l'ordre constitucional".
PROCÉS DE RUPTURA
El 5 de novembre també de 2015 el TC va admetre a tràmit els recursos que havien presentat PP, Ciutadans i PSC contra la tramitació parlamentària de l'anomenada resolució independentista, que havia estat portada a Ple després de ser admesa pels diputats Junts pel Sí i la CUP .
Els recursos van ser estimats parcialment el 6 de juny de 2016 al considerar el TC que els drets dels diputats van ser vulnerats perquè la Cambra autonòmica va actuar de manera "irregular per prematura" sense escoltar la Junta de Portaveus.
No obstant això, en aquesta mateixa resolució els magistrats del TC van rebutjar aplicar les mesures cautelars plantejades pels populars i la formació taronja i l'objectiu era el d'invalidar els efectes dels acords parlamentaris adoptats fins al moment pel Parlament.
Això va suposar, en la pràctica, que el TC avalava la celebració del Ple del Parlament més proper a aquesta data en la qual es va debatre la proposta de resolució per donar inici al procés de "desconnexió".
La resolució havia estat suspesa el 11 novembre 2015 després d'admetre a tràmit el recurs que l'Advocacia de l'Estat havia presentat al respecte en nom del Govern.
En aquest acte de novembre de 2015 el Tribunal Constitucional ja va advertir expressament a la presidenta del Parlament Carme Forcadell ia Mas de les seves responsabilitats, inclosa la penal, si desobeïen les seves resolucions, si bé no va acollir la petició que havien fet els serveis jurídics de l'Estat per a advertir també d'una possible suspensió en les seves funcions dels càrrecs implicats.
LA SENTÈNCIA MÉS DESOBEÏDA
El 2 de desembre de 2015 el TC va dictar la sentència que ha marcat els últims enfrontaments jurídics entre el Govern i la Generalitat, en declarar inconstitucional la resolució independentista que va donar inici a la ruptura amb Espanya.
A partir d'aquest moment, la major part dels recursos presentats per l'executiu de Rajoy, i que han centrat tota l'activitat del tribunal de garanties durant l'últim any, han denunciat l'incompliment d'aquesta resolució mitjançant la figura dels 'incidents de execució 'd'aquesta sentència reforçats mitjançant una reforma del mateix TC que permet suspendre en les seves funcions als que desobeeixin les seves resolucions.
Fora d'aquesta dinàmica de 'incidents d'execució' cal destacar, però, la resolució per la qual el passat 3 de juliol el TC va anul·lar els anomenats 'pilars de l'Estat català' , unes normes que figuraven en la llei catalana de mesures fiscals, financeres i administratives de 2015 entre les que es trobava la creació d'una Agència Tributària catalana.
Com que el Govern català va seguir amb el seu full de ruta i davant els requeriments del Govern, el TC va viure un 'estiu calent' aquest últim any i el 9 de juliol va estimar l'incident de nul·litat que l'instava a actuar contra la comissió d'estudi del procés constituent creada pel Parlament com un dels passos per fer realitat l'anomenada resolució independentista. No obstant això, es va limitar a fixar els límits d'actuació que els seus integrants no han de sobrepassar.
Poc més tard, en una convocatòria poc habitual en celebrar en 1 d'agost, els magistrats van donar el primer pas per poder aplicar, si es donés el cas, la imposició de multes o l'obertura d'un procediment penal contra els responsables de la iniciativa parlamentària .
Com a conseqüència d'aquesta última decisió del tribunal de garanties -coneguda a després de l'estiu, el 6 d'octubre- la Fiscalia va acabar querellant-contra Forcadell en considerar que el seu paper en l'aprovació per part de la cambra autonòmica de les conclusions de l'anomenada Comissió d'Estudis sobre la Independència podia tenir rellevància penal.
Finalment, pocs dies abans de Nadal s'han conegut dues últimes resolucions del TC claus en aquest enfrontament jurídic entre el Govern i la Generalitat: El 14 de desembre es va admetre un nou incident d'execució de sentència contra les últimes resolucions d'impuls del "procés constituent "entre elles, la que donava suport a la celebració d'un referèndum el 2017 amb o sense l'aval de l'Estat; i la nul·litat de les tres ponències per a les 'lleis de desconnexió' , notificada el passat dia 23-.
Escriu el teu comentari