Mas assegura que el Constitucional no va advertir de les conseqüències de celebrar el 9N

 

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha afirmat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que li han estat condemnats per desobediència i prevaricació que va ser seva la "iniciativa política" de la consulta sobre la independència de Catalunya l'9 novembre 2014 i del seu govern, i que és el responsable de tot.

En l'última pregunta del seu advocat, Xavier Melero, sobre si també va ser el responsable d'obrir els instituts, Mas ha afirmat que és "el màxim responsable de la idea del procés de participació" i d'haver substituït una consulta sobre la independència suspesa per el TC per un procés participatiu en què van participar 2,4 milions de persones.

Després de concloure la seva resposta, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha intervingut per puntualitzar que no havia respost a la pregunta concreta, al que Mas ha contestat de forma taxativa: "He dit que era responsable de tot, si dic de tot, d'això també".

Mas, que només ha contestat a les preguntes de la defensa en el judici en el que seu a la banqueta com a acusat, ha asseverat: "Vull deixar clar que les directrius venien de la presidència de la Generalitat i de mi mateix, els altres membres del Govern van seguir aquestes directrius, això afecta Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs".

L'expresident català ha recordat que la iniciativa d'impulsar el 9N tenia "unes arrels profundes clares, i estrictament democràtiques", i ha fet un repàs als esdeveniments polítics des que va avançar les eleccions al novembre de 2012.

Mas ha puntualitzat que des d'un principi es va dir que la consulta no era vinculant ni tindria conseqüències jurídiques, pel que posteriorment es van convocar unes eleccions autonòmiques de manera legal per conèixer la posició dels catalans, el que va suposar al Parlament "una majoria a favor de la independència de Catalunya".

Pel que fa a les valoracions de la consulta, ha ressaltat que la junta de fiscals de Catalunya van considerar que no hi havia indicis de delicte i que en unes declaracions públiques el 8 de novembre el president del Govern, Mariano Rajoy, ha afirmat que el que s'anava a celebrar l'endemà no era un referèndum ni res que se li semblés i no tenia cap efecte.

Davant la suspensió del TC, Mas ha explicat que va haver de contraposar "dos deures", el d'escoltar la petició de la ciutadania i d'un procés que estava en marxa i el d'atendre una resolució del TC. "L'altre deure era un deure més gran pel mandat parlamentari i la crida de la ciutadania", ha indicat Mas.

"Vaig entendre que davant la impossibilitat de suspendre, de la indefinició de la suspensió del TC i davant el que passava al país, el meu deure era que aquesta jornada es pogués celebrar en condicions de normalitat democràtiques", ha subratllat.

AVÍS A BARRIENTOS

Sobre si va tenir coneixement de les denúncies que es van presentar el dia de la consulta als jutjats de guàrdia, Mas ha declarat que en veure com es desenvolupava el procés participatiu es van adonar que actuaven "correctament" i s'ha preguntat per què, si era tan evident que això era un delicte, el TC no va fer res per fer complir la seva providència.

Aquesta pregunta retòrica ha fet que Barrientos li reprengués recordant-li que no és objecte de la seva declaració formular preguntes, que només ha de respondre-les, i Mas ha respost que no anava a fer preguntes però sí afirmacions: "El TC en cap moment va fer res per fer complir la notificació".

Ha insistit que l'actitud de la Fiscalia de guàrdia, no va actuar per aturar la consulta ni realitzar cap actuació: "Cap actuació vol dir cap", ha reblat.

VOLUNTARIS IMPRESCINDIBLES

Mas ha assegurat que els 42.000 voluntaris que van participar en la consulta del 9 de novembre de 2014 "van ser element i peça clau imprescindible de l'organització del 9N" i sense ells hagués estat materialment impossible.

Ha explicat en el judici que, després que el TC suspengués el 29 de setembre diversos preceptes de la Llei autonòmica de consultes i la convocatòria de la consulta popular, hi va haver un canvi de format en el qual l'administració "ja no tenia capacitat per ella mateixa de dur a terme el procés participatiu".

Segons ha dit, sobretot volien fer "una cosa seriosa i que s'entengués arreu del món", i que, davant d'un procés d'alta complexitat organitzativa i logística, o s'apuntava molta gent o no s'hagués pogut dur a terme.

Així, ha dit que en cap cas s'hagués pogut dur a terme la consulta "sense la participació dels 42.000 voluntaris", i ha recordat que, al principi, quan va demanar la participació de voluntaris per organitzar la consulta, va dir que necessitaven 20.000.

Sobre l'organització de la consulta, ha explicat que tenien un gran compromís per fer-la perquè era la voluntat "d'una bona part del poble de Catalunya", pel que van seguir sense renunciar al seu objectiu i canviant el format que el TC havia posat en qüestió.

La Fiscalia -que no ha pogut preguntar durant la sessió d'aquest dilluns- pensa, en canvi, que Mas va articular "una estratègia de desafiament complet i efectiu a la suspensió acordada pel TC", generant l'aparença que les actuacions administratives públiques es paralitzaven i el procés quedava en mans de voluntaris, segons consta en el seu escrit d'acusació.

JOANA ORTEGA: "ES VA DEIXAR EN MANS DE VOLUNTARIS"

Per la seva banda, l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega ha defensat aquest dilluns durant el seu interrogatori en el judici del 9N que, quan el TC va suspendre la consulta sobre la independència, el seu departament havia finalitzat la seva tasca i es va deixar en mans dels voluntaris: "ells van ser l'ànima i els que ho van fer possible".

En declarar en el judici que ha començat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), s'ha negat a contestar tant a les qüestions de la Fiscalia com de l'acusació particular, i, a preguntes del seu advocat, ha dit que "ja estava tot a punt" quan va arribar la suspensió el 4 de novembre de 2014, cinc dies abans de les votacions.

RIGAU NEGA COACCIONS A DIRECTORS PER OBRIR INSTITUTS

La exconsellera d'Ensenyament de la Generalitat Irene Rigau ha negat que des del seu departament es coaccionés a directors d'institut per collaborar amb la consulta del 9N i obrir els centres educatius: "Hagués estat una contradicció. De cap manera".

Rigau ha puntualitzat que actuar amb coaccions hagués anat contra l'esperit tranquil i pacífic del 9N. Ha subratllat també que Catalunya té una gran tradició de voluntaris i que "són moltes les coses que es fan a Catalunya a través del voluntariat, i es fan molt bé", en referència als quals es van encarregar d'impulsar el procés participatiu.

La exconsellera ha negat haver rebut cap requeriment que li obligués a dictar algun acte administratiu contrari a la resolució del TC de suspendre el9 .

Ha assegurat que a cap moment va tenir "consciència de desobeir al TC" amb la continuació del procés participatiu, especialment després que el Govern presentés un recurs de súplica i una sollicitud d'aclarir informació sobre la suspensió, la qual cosa a la seva entendre afectava a aplicar la resolució.

També ha assegurat que a cap moment va rebre requeriment algun del TC que li advertís de les conseqüències si s'obrien els collegis.

"Tranquillitat de consciència"

Rigau ha contraposat aquest fet a quan un secretari judicial sí li va lliurar un requeriment com a diputada en l'actual legislatura vinculat amb la resolució independentista, i ella va preguntar llavors davant el secretari judicial: "Això és el que no van fer el 9N?".

Ha dit que el 8 de novembre a les 23.43 va rebre un correu de la Fiscalia en la bústia corporativa de la Conselleria en el qual li preguntaven si havia dictat alguna instrucció per escrit, però que en cap cas se li feia cap requeriment sobre la resolució del TC: "Eren solament petició d'informació".

La exconsellera ha dit que va actuar a tot moment amb "tranquillitat de consciència" en escoltar en boca de responsables polítics --com el president del Govern, Mariano Rajoy-- afirmacions com que la consulta no era res i no tindria cap efecte.

"Entens perfectament que no estàs contradient cap norma"; que més encara --ha afegit-- quan des de la seva conselleria havia vist casos de sentències del TC incomplides pel Govern central.

El seu advocat, Jordi Pina, també li ha preguntat si solament es va votar en instituts, ja que hi ha 556 centres propietat de la Generalitat però va haver-hi 1.317 punts de votació: ella ha respost que, a més dels centres educatius, va haver-hi altres punts de votació, com a locals municipals cedits pels ajuntaments. 

POSSIBLE INHABILITACIÓ

La Fiscalia no es creu que el Govern s'hagués apartat de l'organització de la consulta, sinó que considera que únicament va dissimular que es deixava en mans dels ciutadans, i per això l'acusa de delictes de desobediència i prevaricació com a collaboradora del llavors president de la Generalitat Artur Mas.

Mas, Ortega i Rigau s'enfronten a una possible inhabilitació de fins a deu anys per exercir càrrecs públics per presumptament articular una estratègia "de desafiament complet i efectiu" a la suspensió de la consulta per part del TC, segons la Fiscalia.

LA CLAU DEL JUDICI

La clau del judici serà comprovar quin va ser el paper que Mas, Ortega i Rigau van jugar des del 4 fins al 9 de novembre i els fiscals tractaran de provar amb testificals i documents que, malgrat simular haver deixat la consulta en mans dels voluntaris, realment van continuar tutelant els preparatius.

La sessió del dilluns començarà amb la resolució de les qüestions prèvies que plantegin les parts i després serà el torn dels interrogatoris als acusats --Mas, Ortega i Rigau, per aquest ordre-.

Dimarts declararan els testimonis de la Fiscalia i l'acusació popular --alguns d'aquests també comandes per les defenses-- i dimecres i dijous està previst que compareguin fonamentalment els reclamats pels lletrats de Mas, Ortega i Rigau, per acabar el divendres amb la prova documental, informes i última paraula dels acusats.

Entre els testimonis, no hi haurà el president de Govern, Mariano Rajoy, ni el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ja que el tribunal va rebutjar aquesta petició de Mas, Ortega i Rigau en considerar que són "absolutament aliens" a la causa del 9N.

COMITIVA PER BARCELONA

El president Carles Puigdemont i el seu Govern avancen aquest dilluns al matí al costat dels tres acusats del judici del 9N Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau- pels carrers de Barcelona entre el Palau de la Generalitat i el TSJC.

Han sortit de la Generalitat a les 8.20 acompanyats per un centenar de càrrecs electes, com Joan Tardà, Anna Simó (ERC), Marta Pascal, Jordi Turull (PDeCAT), Lluís Rabell, Joan Josep Nuet (SíQueEsPot), David Fernàndez, Lluc Salellas (CUP) i els eurodiputats Josep Maria Terricabras i Jordi Solé (ERC).

El recorregut ha començat pel carrer Jaume I i Argenteria i ha tingut el seu punt àlgid al seu pas pel Fossar de les Moreres, monument que és símbol de l'independentisme català.

Allà tota la comitiva s'ha aturat uns instants per cantar l'himne de Catalunya, acompanyats per diversos centenars de ciutadans. Han seguit després pel Born Centre Cultural, acompanyats de ciutadans amb banderes estelades i que proclamen consignes com 'Independència', 'Tots som 9N' i 'Fora la justícia espanyola'.

CONCENTRACIÓ DAVANT DEL TSJC

El president de l'ANC, Jordi Sànchez; el d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i la de l'AMI, Neus Lloveras, han agraït l ' "enorme" concentració de milers de persones davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per fer costat a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau.

Els tres s'han pujat a una tarima i s'han dirigit als concentrats: Lloveras ha assegurat que aquest és un judici polític contra la democràcia i ha dit que tots els catalans que van participar al 9N són "culpables" per votar.

Sànchez ha dit que aquest serà l'últim judici a un president per posar les urnes i Cuixart ha apel·lat els catalans a mantenir una actitud de "unitat, fermesa i serenitat".