Els testimonis del judici del 9N assenyalen a Artur Mas per continuar amb la consulta després del veto del Constitucional

 

La Fiscalia tracta de demostrar que, tot i que ha manifestat ahir per Artur Mas, el Govern va continuar impulsant la consulta del 9-N després que fos suspesa pel Tribunal Constitucional (TC). Alguns dels testimonis han proporcionat dades que desmunten la tesi que el procés va quedar, a partir del 4-N, exclusivament en mans de voluntaris.

El responsable de l'empresa T-Systems Bernat Rigau ha assegurat aquest dimarts, en el judici sobre el 9N, que la Generalitat els va comunicar que "podien continuar" amb els seus treballs encara que el Tribunal Constitucional (TC) havia ordenat suspendre la consulta --el Govern els va encarregar elaborar programes informàtics per al 9N--.

Segons ha dit com a testimoni per ser l'encarregat de l'empresa de coordinar els treballs amb el Govern, T-Systems va enviar una carta al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) perquè li confirmés si els encàrrecs que tenien quedaven afectats per la resolució judicial.

Aquest representant de l'empresa ha assegurat al tribunal que el 7 novembre 2014 --tres dies després de la suspensió del TC i dos dies abans del 9N- - CTTI els va contestar que podien continuar amb els treballs.

També ha dit que durant tot el 9 de novembre -dia de les votaciones-- treballadors de l'empresa van oferir serveis de suport presencial per garantir que tota la logística informàtica funcionés.

El fiscal intenta demostrar que el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, i les exconselleras Joana Ortega i Irene Rigau van continuar tutelant els preparatius del 9N desobeint així la resolució del TC, tot i que els acusats sostenen que van deixar la consulta en mans dels voluntaris.

EXTRACCIÓ DE DADES

El cap de l'equip de T-Systems encarregat del desenvolupament dels programes del 9N, Alejandro Navarro, ha explicat que els programes informàtics que havien de installar-se en els ordinadors per a la consulta es van lliurar el 3 o 4 de novembre, i després es va lliurar el programa sobre la recollida de resultats.

També ha explicat que després de la consulta del 9N es van recollir tots els ordinadors utilitzats en els diferents punts de votació el 10 o 11 de novembre, es van extreure les dades i es van consolidar, encara que ha puntualitzat que no recorda si T-Systems va tenir alguna cosa a veure en l'extracció de dades o l'esborrat.

L'administrador d'una empresa subcontractada per Fujitsu, Juan Gràcia, ha explicat que el seu treball va consistir a rebre ordinadors per al 9N al seu magatzem central i després enviar-los i posar-los a punt en els llocs on s'anaven a usar, i ho van fer el 7 i 8 de novembre.

A més, eren els que installaven els programes necessaris amb un programari d'auto-i constataven que tot funcionava en el lloc de votació.

Així mateix, van disposar d'un equip de guàrdia per substituir ordinadors en el cas que fallés, i finalment es van encarregar de recollir els ordinadors en diversos punts després de la seva utilització, encara que no recorda que destruïssin els fitxers --tot i que segons el fiscal així apareix a la factura--.

Una altra treballador de la mateixa empresa, Carlos Gonçalves, ha confirmat que van treballar després de la suspensió del TC: el dia 8 van repartir ordinadors en diferents escoles per a les votacions i el mateix novembre 9 van estar de guàrdia per si hi havia incidències.

TESTIMONIS

Josep Alsina, inspector d'Ensenyament, primer testimoni del judici pel 9N

La Fiscalia tracta de demostrar que, malgrat el manifestat ahir per Artur Mas, el Govern va seguir impulsant la consulta del 9-N després que fos suspesa pel Tribunal Constitucional (TC). Alguns dels nou testimonis que han declarat fins aquest migdia (els altres vuit ho faran aquesta tarda) han proporcionat dades que desmunten la tesi que el procés va quedar, a partir del 4-N, exclusivament en mans de voluntaris.

Un inspector d'educació, Josep Alsina, ha sostingut en la seva declaració aquest dimarts com a testimoni en el judici del 9N que "s'estava forçant als directors" dels instituts de secundària, com a mínim, a cedir les claus dels centres educatius per acollir la consulta sobre la independència.

En la seva declaració davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l'inspector -primer testimoni a comparèixer al judici- ha relatat que les directores de dos instituts (les que depenien d'ell) li van explicar que la directora de serveis territorials els havia donat "instruccions" del que havien de fer amb el centre per al 9N.

Segons ha explicat, a les directores els van donar tres alternatives: o fer-se càrrec dels centres per a la consulta, o buscar a professors que s'encarreguessin com a voluntaris o lliurar les claus als serveis territorials.

L'inspector ha dit que va recomanar a aquestes dues directores d'institut que exigissin a la Conselleria d'Ensenyament que aquesta ordre es la donessin per escrit i, segons ha declarat, la directora de serveis territorials es va negar a fer-ho així i es va limitar a comunicar-ho a les directores de paraula en unes reunions a mitjans d'octubre i, a més, segons ell, es va enfadar quan l'hi van reclamar per escrit.

Aquesta recomanació a les directores se la va fer abans de la suspensió de la consulta -que els organitzadors van denominar procés participatiu- per part del Tribunal Constitucional (TC) i després d'aquesta suspensió els va remetre un nou escrit en què va ser taxatiu amb elles i els va dir: "no podeu permetre l'ús d'instituts si no rebeu instruccions concretes".

SEGELL OFICIAL DESPRÉS DE LA SUSPENSIÓ

També ha relatat que una d'aquestes directores d'institut li va dir que després de la suspensió li van enviar una carta que l'eximia de tota responsabilitat però que estava sense signar però amb el segell dels serveis territorials: "Qui té el segell és un funcionari perquè un voluntari no pot posar un segell oficial", ha explicat, i ha afegit que li va dir a la directora que creien que l'havien enganyat.

La Fiscalia sosté que documents com aquest demostren que el Govern de la Generalitat continuo amb els preparatius de la consulta després que el 4 de novembre de 2014 el TC la suspengués, al contrari del que afirmen l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleras Joana Ortega i Irene Rigau que asseguren que els van deixar en mans de voluntaris.

SEGONS UN ALTRE INSPECTOR, ELS VAN INSTAR A NO INTERVENIR DAVANT LA PETICIÓ DE CEDIR ELS CENTRES

L'inspector de la Conselleria d'Ensenyament, Jesús Rul, ha explicat aquest dimarts en la segona sessió del judici per la consulta del 9N que l'inspector en cap els ha instat a una reunió el 21 d'octubre de 2014 no intervenir davant la petició de la Direcció de Serveis Territorials de Barcelona Comarques de la Conselleria d'Ensenyament als directors d'instituts perquè cedissin els centres per al procés participatiu.

Jesús Rul, ex inspector d'Ensenyament, segon testimoni del judici pel 9N 

En la seva declaració com a testimoni, Rul -que actualment està jubilat- ha explicat que li "va inquietar" que els Serveis Territorials demanessin als directors que cedissin els centres oralment i no per escrit.

A preguntes de la Fiscalia, ha detallat que va saber per l'inspector en cap que la directora territorial de Barcelona Comarques, Montserrat Llobet, pensava convocar els directors d'instituts de la zona per comunicar-los que els seus centres anaven a ser seu del 9N i llavors ho va comentar amb els directors que depenien d'ell.

Segons aquest inspector, les reunions amb els directors es van desenvolupar amb una forma de procedir "no habitual", i el va inquietar que se'ls demanés només de manera verbal que els instituts fossin seu de votacions.

Per això, va escriure sengles cartes als directors de la seva zona d'inspecció per assessorar-los sobre com actuar davant aquesta petició de la directora territorial, recomanant que demanessin les instruccions per escrit i recordant que els directors han de complir la legalitat: "Vaig pensar que com a inspector tenia el deure d'assessorar".

"La motivació era assessorar els directors davant les demandes que l'autoritat administrativa feia per al 9N", ha detallat l'inspector, que ha indicat que en una reunió el 21 d'octubre amb l'inspector en cap, Francesc Güell, els va dir que s'abstinguessin d'intervenir en el 9N.

Ha expressat que en aquesta reunió en la qual havia al voltant d'una vintena d'inspectors no figurava en l'ordre del dia que s'abordaria el tema de la consulta, tot i que sí es va tractar, i va ser quan l'inspector en cap els va dir que s'abstinguessin de actuar perquè el tema era competència de la directora de serveis territorials amb els directors.

"Se'ns va instar els inspectors a no intervenir en qüestions del 9N", ha insistit, al que ell va intervenir per dir que no se'ls podia demanar que no actuessin, però ha admès que hi va haver inspectors que estaven d'acord amb que el propietari dels edificis podien usar-los per al que consideressin oportú.

L'inspector ha assegurat que l'administració funciona amb un sistema molt precís, i les seves normes es desenvolupen de manera rigorosa: "En aquest cas em va semblar que no es desenvolupava d'aquesta manera". "Hi havia un interès que els directors col·laboressin amb el que deien els seus superiors i que lliuressin les claus. Això és atípic amb el dret administratiu", ha indicat l'inspector.

L'advocat d'Irene Rigau, Jordi Pina, ha iniciat el seu interrogatori preguntant-li si va ser voluntari el 9N: "No vaig ser voluntari", ha respost.

Sobre si és competència d'un inspector reenviar mesos després del 9N còpia de les cartes que va enviar als directors a l'alta inspecció d'Educació de l'Estat a Catalunya, ha explicat que ho va fer per "collaborar amb la Justícia".

En l'última pregunta, ha dit que en les seves cartes va considerar que la petició d'ús dels instituts s'emmarcava en el "ús social" i no en un ús administratiu.

MONTSERRAT LLOVET NEGA LES REPRESÀLIES

La que era cap de serveis territorials d'Ensenyament a Barcelona Comarques, Montserrat Llovet, ha assegurat que no hi va haver represàlies a la directora d'un institut de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) que es va negar a lliurar les claus del centre educatiu per acollir la consulta sobre la independència del 9 novembre 2014.

Montserrat Llovet, en el moment de la consulta era cap de serveis territorials d'Ensenyament a Barcelona Comarques 

A preguntes de la defensa en la seva declaració com a testimoni en la sessió del judici d'aquest dimarts, Llovet ha explicat que, després d'aquesta negativa, va considerar que el millor era que aquest centre no fos seu del procés participatiu.

Llovet -ara directora general de Secundària Obligatòria i Batxillerat- ha admès que es va negar a donar-li per escrit a aquesta directora l'ordre de cessió dels centres i també ha explicat al tribunal que el que li va dir aquesta directora és que volia portar l'escrit a la Delegació del Govern a Catalunya.

Aquesta alt càrrec de la Conselleria d'Ensenyament també ha admès que es va negar a respondre per escrit als directors de secundària davant la petició d'alguns que així ho fes sobre l'ús dels centres educatius per a la consulta sobre la independència.

Segons ha explicat a preguntes del fiscal, no ho va fer perquè no ho ha considerat "pertinent" i ha sostingut que era suficient amb dir-ho de paraula en una reunions mantingudes a mitjans d'octubre de 2014.

UNA DIRECTORA NEGA LES PRESSIONS PER CEDIR EL CENTRE

La directora de l'IES Pompeu Fabra de Badalona (Barcelona), Josefa Bosch, ha negat en el judici sobre el 9N haver-se sentit pressionada o coaccionada per cedir l'edifici per a la consulta per part de la directora dels Serveis Territorials de la Conselleria d'Ensenyament en Barcelona Comarques en una reunió amb directors d'aquesta zona per informar-los que els seus centres anaven a ser seus del 9N.

Josefa Bosch, directora de l'IES Pompeu Fabra de Badalona

En declarar com a testimoni ha dit que en aquesta reunió del 16 d'octubre de 2014 "en absolut" va sentir pressió o coacció per cedir el centre. Això contrasta amb les afirmacions sobre aquesta reunió per l'inspector d'Ensenyament Josep Alsina, que ha dit en el judici que en aquesta reunió es va intentar pressionar els directors.

Segons Bosch, a la reunió se'ls va dir que els instituts anaven a ser seu del 9N, i se'ls va demanar si volien col·laborar o podien saber si els professors estaven disposats a participar com a voluntaris, i llavors ella va demanar que els indiquessin per escrit com es havia de fer.

Ha afirmat que la directora dels Serveis Territorials, Montserrat Llobet, li va contestar "que no sabia si podia donar indicacions per escrit", però Bosch ha negat tenir la sensació que Llobet es posés furiosa davant aquesta petició.

Sobre si va mostrar inquietud en aquesta reunió o davant l'inspector d'Ensenyament de la seva zona, Josep Alsina, Bosch ha explicat que sí, però que el mateix inspector va ser el primer que li va traslladar la seva preocupació pel desenvolupament de la consulta i si es podia incórrer en una il·legalitat.

"Li vaig manifestar la inquietud que podia comportar una dificultat per a mi, directora del centre, el fet que s'utilitzés el centre per a una qüestió que, vista la situació, ens ha portat fins aquí", ha argumentat.

També ha explicat que després hi va haver una reunió de directors d'institut a Badalona en què es va decidir enviar una carta a la directora de Serveis Territorials, Montserrat Llobet, demanant-li que, quan els directors lliuraran les claus, se'ls donés "un document o constatació que les claus estaven en poder d'un altre" i que ells no estaven intervenint en la consulta.

Sobre si li consta que hi hagués resposta a aquesta carta, ha contestat que creu que no hi va haver resposta escrita; i no li consta cap reunió després que el TC suspengués la consulta el 4 de novembre, tot i que sí va rebre un mail de l'inspector Josep Alsina informant del contingut de la providència.

FRANCESC GÜELL: "JOAN ALSINA ES VA EXCEDIR EN LES SEVES FUNCIONS" 

El cinquè testimoni relacionat amb l'ús dels instituts com a col·legis electorals pel 9-N ha estat Francesc Güell, que llavors era inspector en cap dels serveis territorials d'ensenyament de Barcelona Comarques. Güell ha afirmat que l'inspector Josep Alsina "es va excedir" en les seves funcions quan va reclamar Montse Llobet que posés per escrit les instruccions.

Francesc Güell,  inspector en cap dels serveis territorials d'ensenyament de Barcelona Comarques el 9N

Davant les preguntes en la reunió sobre com actuar davant el 9N, la seva resposta va ser que no els corresponia des de la inspecció intervenir ja que no són "superiors orgànics dels directors" i no els corresponia assessorar els directors, com sí van fer aquests dos inspectors respecte als seus centres, recomanant que demanessin instruccions per escrit.

Sobre la reunió del 16 d'octubre entre la Direcció Territorial d'Ensenyament a Barcelona Comarques i els directors d'institut per abordar l'obertura d'aquests centres pel 9N, i en la qual Güell va ser present, ha dit que en cap cas es va donar "una directriu concreta".

Se'ls va informar que podien ser voluntaris ells mateixos o algun docent, o cedir les claus a la Direcció Territorial, i "va quedar molt clarament exposat que era una actuació absolutament voluntària, sense cap conseqüència posterior".

En preguntar el fiscal quina figura jurídica emparava la convocatòria del 9N en els centres educatius, ha respost que no podia ser un ús social -regulado per la normativa- perquè no hi havia cap entitat aliena a la Conselleria que sol·licités l'ús, per la qual que va ser "la titularitat del centre que fa ús del seu centre", és a dir, la Conselleria.

LA DIRECTORA QUE VA NEGAR-SE A DONAR LES CLAUS

El sisè testimoni ha estat Dolores Agenjo, que llavors era directora de l'institut Pedraforca de l'Hospitalet de Llobregat. Agenjo ha afirmat que en la reunió del 16 d'octubre Montse Llobet va demanar als directors que collaboressin activament en l'organització del 9-N. Segons ha dit, havien d'encarregar-se de buscar voluntaris i gestionar la recepció de les urnes, els ordinadors i altre material.

 Dolores Agenjo, directora de l'institut Pedraforca de l'Hospitalet de Llobregat el 9N 

 

Agenjo ha dit que en la reunió es va dir que aquesta implicació era voluntària però "convenient", i que ella va decidir inhibir-se. Ha afegit que fins el 6 de novembre ningú no es va posar en contacte amb ella i que ho van fer perquè entregués les claus del centre de cara a la consulta del 9-N, i que ella va reclamar una ordre per escrit.

Això va motivar una sèrie de trucades personals entre ella i Llobet, que en principi va accedir a donar-li el document. Però que quan ella li va dir que en donaria còpia a la delegació del govern espanyol i a l'alta inspecció del ministeri d'educació, Llobet va retirar la demanda i l'institut finalment no va ser col·legi electoral.