Homs, "convençut" que no van incórrer en cap il·legalitat el 9-N

 

El diputat del PDeCAT al Congrés i que era conseller de Presidència de la Generalitat a la consulta del 9N, Francesc Homs, ha explicat en el judici del 9N que el Govern va decidir mantenir el procés participatiu, convençut de no incórrer en il·legalitat, després del veto del Tribunal Constitucional del 4 de novembre.

En intervenir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a testimoni ha recordat que el Consell Executiu de la Generalitat del 4 de novembre va abordar la suspensió i després ell va informar públicament en nom del Govern que mantenien el procés participatiu: "Ho dic per les afirmacions que actuem amb falta de transparència".

Aquesta ha estat una al·lusió vetllada a la postura de la Fiscalia, que considera que el Govern va incomplir la providència del TC simulant que ho deixava en mans dels voluntaris quan en realitat seguien ells organitzant la consulta.

Homs ha dit que ell era màxim responsable del Gabinet Jurídic de la Generalitat i qui configurava la decisió final dels serveis jurídics: després de tenir coneixement de la providència del TC que suspenia la consulta, ha informat al Govern que no estaven cometent "cap irregularitat, il·legalitat, i cap acció tipificada de manera penal".

"Vaig donar fe que no només estàvem fent el que legalment teníem la possibilitat de fer i l'obligació de fer; vaig adonar al Govern que, a més de no incomplir cap llei, no estàvem en la possibilitat d'incórrer en un tipus penal", ha argumentat.

Així, ha afirmat que va ser ell qui va prendre la decisió que els serveis jurídics interposessin un recurs de súplica davant el TC amb un altressí demanant un aclariment de la providència sobre com havien d'actuar.

Ha criticat que el Govern espanyol presentés el 31 d'octubre una impugnació de disposicions autonòmiques i, subsidiàriament, un conflicte positiu de competència contra els actes preparatius de la consulta, perquè obligava el TC a adoptar una mesura cautelar.

Per això, la Generalitat també va interposar una demanda davant el Tribunal Suprem per defensar l'exercici de drets fonamentals, llibertat d'expressió, participació política i llibertat ideològica contra el Govern central "per utilitzar un vehicle processal singular que generava al TC l'obligació d'atendre una mesura cautelar".

DE GISPERT VA VEURE RAONABLE QUE EL GOVERN NO PARÉS EL 9N

La que era presidenta del Parlament el 9 de novembre de 2014, Núria De Gispert, ha assegurat aquest dimecres, com a testimoni en el judici del 9N, que va veure "raonable" que el Govern no paralitzés el procés participatiu sobre la independència després de la suspensió del Tribunal Constitucional (TC).

En una breu intervenció durant el judici, ha explicat que, com a presidenta de la Cambra, va estar en aquells dies en contacte permanent amb el llavors president de la Generalitat, Artur Mas.

De Gispert és una testimoni reclamada per les tres defenses --de Mas i de les exconselleras Joana Ortega i Irene Rigau-- però només l'advocat d'Ortega li ha formulat preguntes, i també han rebutjat interrogar-la tant el fiscal com l'acusació popular.

En sortir del TSJC ha declarat als periodistes que "no es va desobeir perquè no era una consulta, era un procés participatiu", i ha elogiat el paper de la defensa de Mas, Ortega i Rigau perquè ho veu coherent amb el que va passar realment els dies previs al 9N.

"Potser a Madrid i el TC s'imaginaven una altra cosa o volien imaginar una altra cosa", ha respost en preguntar sobre que Mas, Ortega i Rigau hagin estat acusats d'organitzar el 9N.

CARLES VIVER AFIRMA QUE LA SUSPENSIÓ PEL TC NO ACLARIA COM ACTUAR

El president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) durant el 9N, Carles Viver i Pi-Sunyer, ha explicat aquest dimecres en el judici del 9N que la suspensió del 4 de novembre del Tribunal Constitucional (TC) no aclaria el Govern el que suspenia i com actuar.

L'exmagistrat del TC i actual director de l'Institut d'Estudis d'autogovern -testimoni demanat per les defenses de l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau-, ha explicat davant del TSJC que després de la suspensió hi va haver aquell mateix dia una reunió informal entre membres del Govern, ell mateix i experts universitaris.

En aquesta reunió va constatar que el Govern espanyol va impugnar el 9N davant el TC recorrent a l'article 161.2 de la Constitució, la qual cosa està previst normalment per suspendre lleis, pel que veu "insòlit" aplicar-lo a un procés participatiu.

"Recordo que vaig insistir molt en que era una interlocutòria en la qual havia de demanar un aclariment perquè no quedava clar el que suspenia; era molt genèrica", ha insistit.

El també antic magistrat del TC ha dit que "no quedava gens clar el que s'havia de fer"; per exemple, amb l'exercici ordinari de la Generalitat en àmbits com la seguretat, que al seu entendre no pot deixar de prestar-se.

Per a ell, tampoc quedava clar si calia desconvocar, si s'havia de tancar la web ni si el Govern podia informar del resultat: "Jo vaig insistir a demanar aclariment".

L'advocat de Mas, Xavier Melero, li ha preguntat pel primer informe que va realitzar el CATN, el punt 9.3 abordava la possibilitat de resposta de l'Estat davant una consulta convocada per procediments no previstos legalment, i en què es repassaven els possibles delictes que podia invocar l'Estat, inclosa la desobediència i prevaricació --dos delictes dels quals s'acusa Mas, Ortega i Rigau en aquest judici--.

Viver ha respost que les seves conclusions van ser que era molt improbable que s'apliquessin aquests tipus penals, de manera que "mai" va aconsellar que paressin la convocatòria de la consulta, i aquestes conclusions es van comentar amb membres del Govern a lliurar-los aquest primer informe de l'CATN.

Per la seva banda Enoch Albertí, també catedràtic de Dret Constitucional i membre del CATN, va dir que era coneixedor que l'advocat de l'estat havia demanat al TC que requerís i fes advertència expressa als membres del govern sobre l'incompliment de la seva provisió, però el TC no va recollir aquesta demanda en la providència del 4 de novembre. Albertí ha dit que això era especialment "transcendent", i que ho va comunicar així al govern en un informe.

LA MEITAT DELS COLLEGIS ELECTORALS, LOCALS MUNICIPALS

Per la seva banda, Miquel Buch, alcalde de Premià i que era president de l'Associació Catalana de Municipis -ACM- al novembre de 2014, ha dit que molts municipis que no tenien instituts van oferir locals com a col·legis electorals per al 9-N.

Preguntat pels advocats de la defensa, Buch ha dit que almenys la meitat dels col·legis van ser finalment locals d'aquest tipus, i ha afegit que no es va signar cap conveni per fer les cessions, perquè no es fa en casos puntuals com aquest.

A preguntes del fiscal, Buch ha admès que els ajuntaments sense institut van rebre un correu electrònic amb una carta de la vicepresidenta Joana Ortega demanant-los que cedissin locals com a col·legis electorals.

Ara bé, ha afegit que la cessió va ser voluntària, però que al final només 5 dels 947 municipis catalans no van tenir collegis electorals del 9-N. També ha dit que en cap moment va rebre cap ordre per aturar el 9-N.

"AMBIENT D'ENTUSIASME"

En els mateixos termes s'ha expressat el excalde de Barcelona, Xavier Trias, que ha dit que cada centre educatiu va decidir autònomament si oferia l'edifici com a col·legi electoral, tant els públics com els privats o concertats.

Trias ha insistit que hi va haver una participació massiva per part dels centres perquè "hi havia un ambient d'entusiasme".

PRIMERS TESTIMONIS, RESPONSABLES LOGÍSTICS

La sessió d'aquest dimecres del judici pel 9-N ha començat amb la declaració de Felipe Álvarez de Toledo, director de l'assessoria jurídica de l'empresa Fujitsu. Aquest testimoni, proposat per l'acusació popular, ha dit que va fer una recopilació de les feines fetes per la seva empresa, que va consistir en la instal·lació del programari als ordinadors portàtils que es van fer servir el 9-N.

Ha testificat que Fujitsu va subcontractar aquestes feines, i no ha sabut concretar quan es van instal·lar els programes, ni si va ser abans o després del 4 de novembre, data en què el TC va declarar il·legal el procés participatiu.

La segona testimoni, Cristina Fernández, responsable de l'empresa de transports Sertrans i també proposada per l'acusació particular, ha assegurat que la distribució de les urnes i els materials pel 9-N es va fer entre els dies 7 i 8 de novembre. 

Cristina Fernández, responsable de l'empresa Sertrans

Fernández ha explicat, a preguntes del fiscal, que ningú va contactar amb ells per dir-los que paralitzessin el transport després del veto del TC. Fernández ha relatat que el Centre d'Iniciatives parés a la Reinserció (Cire) -dependent de la Conselleria d'Justícia- els va contractar el 28 d'octubre per distribuir aquest material, i que el van recollir dos dies després en els centres que el Cire té en la presó de Ponent i en Raïmat (Lleida).

El material el van recollir al Cire majoritàriament el dia 30 i van omplir dues tràilers: un amb destinació a Barcelona i un altre que havia de fer dues parades, una a Girona i una altra a Tremp (Girona), ha relatat.

Ha afegit que ells van passar la factura pels treballs, van cobrar normalment, i que amb qui van mantenir contacte sempre va ser amb el Cire -empresa dependent de Justícia que els contracte-- i no amb la Conselleria de Governació, el departament que va encapçalar l'organització de la consulta.