Segona querella contra Forcadell per impulsar el procés sobiranista

 

La Fiscalia Superior de Catalunya ha presentat aquest dijous una nova querella contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i que inclou el vicepresident de la Cambra catalana, Lluís Corominas; la secretària primera, Anna Simó, i la secretària quarta, Ramona Barrufet, pels presumptes delictes de desobediència i prevaricació en impulsar el procés sobiranista.

En l'escrit, el Ministeri Públic considera que els querellats (tots del grup JxSí) van mostrar una "voluntat única i definida" d'impulsar diverses accions encaminades a exercir l'autodeterminació, com la celebració d'un referèndum.

La Fiscalia també demana que s'acumuli aquesta querella a la causa que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja té oberta contra Forcadell per suposadament haver desobeït al Tribunal Constitucional (TC) al permetre votar al ple del Parlament les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent.

L'objecte d'aquesta nova querella és una resolució inclosa en l'ordre del dia del ple del 6 d'octubre de 2016, en què "novament tracten de desenvolupar de manera unilateral i sense subjecció a l'ordenament constitucional l'anomenat 'procés constituent' encaminat a la creació d'una futura constitució catalana i de l'estat català independent ", segons la Fiscalia.

El Ministeri Públic deixa fora de la querella al secretari tercer de la taula, Joan Josep Nuet (SíQueEsPot), malgrat haver permès per dues vegades amb el seu vot que s'incloguessin en l'ordre del dia del ple propostes vinculades amb la independència, perquè " no pretenia com els querellats incomplir els mandats del TC ".

Segons ell, Nuet "no pretenia donar impuls al procés constituent preordenado en la resolució 1 / XI, sinó que va actuar en la creença errònia d'estar complint amb les seves funcions com a membre de la taula", si bé els seus vots no van ser decisius.

"PLA DE SEPARACIÓ DE CATALUNYA"

Els querellats van aprofundir --segons diu literalment la Fiscalia-- en el ja proclamat en dues resolucions anteriors del Parlament (i que ja estan sent investigades) i, per tant, suposa "avançar en el pla de la separació de Catalunya de l'Estat Espanyol "al considerar-la Fiscalia un acte d'aplicació i desenvolupament de la resolució que havia anullat el Tribunal Constitucional (TC).

La resolució del 6 octubre 2016 --per la qual ara es querella la Fiscalia-- insisteix en la capacitat de Catalunya per a l'autodeterminació, insta el Govern a celebrar un referèndum vinculant "amb una pregunta clara i de resposta binària", posa un límit per a la seva celebració i crea una comissió per al seguiment del procés d'autodeterminació, entre altres punts.

En haver permès votar i aprovar-la, Forcadell, Corominas, Simó i Barrufet "posen en evidència la seva voluntat inequívoca i irreversible de tirar endavant el seu projecte polític per la força dels fets consumats, amb total menyspreu a la Constitució de 1978".

INVIOLABILITAT PARLAMENTÀRIA

La Fiscalia considera que els querellats no poden escudar-se en la inviolabilitat parlamentària --que protegeix els seus vots i opinions en l'exercici de la seva càrrec-- ja que "no és un privilegi personal que els immunitzi de responsabilitat per actes manifestament illegals executats al marge o en contra del propi sistema parlamentari ".

"Cal recordar que la inviolabilitat no arriba a qualsevol activitat delictiva que cometin els parlamentaris, sinó només a aquells delictes la estructura típica descansi exclusivament en l'exteriorització d'una opinió, és a dir, a la manifestació d'una voluntat, un pensament o un coneixement ", insisteix.

Precisament, Forcadell havia reclamat a la magistrada del TSJC Maria Eugènia Alegret i al fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, que defensessin la seva "inviolabilitat" parlamentària en declarar com investigada arran de la primera querella contra ella desobeir al TC.

PETICIÓ DE TESTIMONIS

La Fiscalia insisteix que, tot i que aquesta querella no només es dirigeix contra Forcadell, s'investigui conjuntament amb la causa ja oberta al TSJC --dins de la qual la presidenta del Parlament ja ha declarat-- perquè tenen "un gran nombre d'elements comuns que justifiquen la instrucció i l'enjudiciament conjunt evitant així reiteracions innecessàries en la investigació".

El Ministeri Públic demana al TSJC que, a més de citar com investigats als querellats, cridi a declarar com a testimonis al vicepresident segon de la Mesa, José María Espejo-Saavedra (Cs); al secretari segon, David Pérez (PSC), i als diputats Carlos Carrizosa (Cs) i Enric Millo (PP), qui ara també és delegat del Govern a Catalunya.