Operació Suro: descobreix com es repartien els diners d'Andorra els germans Pujol

 

La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) detalla en un informe que bateja com 'Operació Suro' el repartiment de fons entre els set fills de qui va ser president de la Generalitat Jordi Pujol, controlada pel major del clan, Jordi Pujol Ferrusola.

L'informe, datat el passat mes de desembre i inclòs en el sumari del cas determina que Pujol Ferrusola va realitzar fins en quatre ocasions en el període comprès entre 1992 i el 2000 transferències per idèntica quantitat a tots els seus germans en els seus comptes d'Andorra.

Els investigadors detecten una pauta que s'inicia al desembre del 92 quan Oleguer, Oriol, Marta, Josep, Pere i Mireia van rebre a la mateixa data un enviament de 2.670.000 pessetes. L'any 96 tot ells van ingressar a través de diverses transferències un total de 10 milions de pessetes remesos pel primogènit del clan en dos blocs de cinc milions i en el 97 4 més.

L'origen dels fons --determina la UDEF-- és un compte que compartien Pujol Ferrusola i la seva dona Mercè Gironés. Des del dipòsit de sortida s'ordenaven 06:00 transferències al mateix temps i en la pràctica totalitat de les transferències de comptes a la Banca Privada d'Andorra en la qual figura com a titular o autoritzat el més gran dels germans.

Els agents plasmen les seves conclusions en un quadre en el qual s'aprecia que la germana que més fons va rebre durant el període va ser la Mireia, que va comptar amb disposicions d'entre 2 i 24,1 milions de pessetes. La segueixen en ingressos Oleguer i Marta.

En un altre informe de la UDEF anterior, de febrer de 2015, la Policia també es refereix a l'origen dels fons que suposadament es van blanquejar i assenyala que si bé el patriarca va dir públicament que tots es van generar com a conseqüència d'una herència del seu pare, segons els registres de les autoritats andorranes es constatava que l'herència es atribuïda a Marta Ferrusola, de manera que "hi hauria una dissonància òbvia".

PAGAMENT DE COMISSIONS

En relació a les comissions, el mateix informe recalca que els pagadors de les presumptes comissions "sempre són societats adjudicatàries de contractes públics a Catalunya" i treu importància al fet que el 2003 la Generalitat no estigués ja en mans de CiU.

Per als investigadors, això no obstacle perquè Pujol Ferrusola "hagi utilitzat unes xarxes teixides durant molts anys en l'administració tant autonòmica, provincial o municipal, així com en altres organismes de finançament públic".

En aquest sentit, recalca que altres casos, com 'Pretòria', van demostrar ser transversals pel que fa al color polític, i fins i tot afegeix una frase d'un condemnat pel 'cas Palau': "Sense ànim de resultar una afirmació insubstancial i irreverent, portem a col·lació les afirmacions públiques de Félix Millet, que va dir que a Catalunya 'hi havia unes 400 persones que sempre es trobaven a tot arreu, siguin parents o no' ".

Al·ludeix també al 'cas Palau' per dir que en aquest es va demostrar com una constructora, Ferrovial, va pagar comissions "en diferit", és a dir, un cop obtinguda ia la resolució favorable, ia més "utilitzant un circuit alternatiu, instrumentalitzant un organisme públic ".

També treu importància al fet que Pujol Ferrusola mai hagi ostentat un càrrec i, en aquest sentit, recorda que a Marbella "s'han acreditat les maniobres d'una persona a l'ombra", Juan Antonio Roca.