L'exconseller Puig culpa Homs de continuar amb el 9N després de la sentència del TC

La seva declaració coincideix amb la del l'exdirector del CTTI i tots dos al·leguen que en què qualsevol dubte i decición es remetia directament a Presidència.

|
Felippuig 1

 

FelipPuig


L'exconseller d'Empresa i Treball de la Generalitat i expresident del Consell d'Administració del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI), Felip Puig, ha defensat aquest dilluns al judici que acull el Tribunal Suprem contra Francesc Homs per la consulta del 9N que va ser l'exconseller de Presidència el que va fixar el criteri per continuar amb els treballs de la consulta tot i la suspensió del Tribunal Constitucional (TC).


Puig, que ha declarat en qualitat de testimoni en aquesta primera jornada de judici, ha assegurat que, seguint amb les instruccions acordades, va remetre a Presidència de la Generalitat la carta rebuda per l'empresa T-Systems, encarregada de diverses aplicacions informàtiques per al 9 -N, en què expressava els seus dubtes després de la suspensió del TC.


El que va ser diputat de CiU ha explicat al tribunal que es va limitar a traslladar el criteri expressat per Homs, qui li va dir que continuessin els treballs malgrat la suspensió que pesava sobre la consulta per inconstitucional.


"S'havia donat el requeriment que qualsevol dubte que aparegués es traslladés al conseller de Presidència", ha assegurat Puig davant les preguntes del fiscal Jaime Moreno, a qui ha aclarit que ell hagués actuat igual que Homs.


La Fiscalia demana per a l'exconseller i actual diputat del PDeCat nou anys d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius pels delictes de prevaricació i desobediència a l'organitzar la consulta sobiranista del 9-N.


Prèviament l'exdirector general del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) Jordi Escalé, ha assegurat també en qualitat de testimoni que la carta rebuda de T-Systems la va remetre al seu torn a la Conselleria d'Empresa i Ocupació, òrgan del qual depèn el centre.


Escalé ha dit que en aquest cas la sol·licitud no va passar pels serveis jurídics del centre sinó que la missiva va anar directament a l'acusat en aquest procés el qual va donar llum verda per continuar amb els treballs i així ho va comunicar al CTTI perquè aquest, a seu torn, donés resposta a l'empresa encarregada d'organitzar la consulta.


"El que T-Systems volia saber és si els treballs pendents -la creació del web de resultats www.participa2014.cat-- podien seguir el seu curs" ha explicat al fiscal Jaime Moreno, a qui ha confessat que la pàgina va rebre un atac cibernètic "mil vegades superior a qualsevol atac".


VOTACIONS ANÒNIMES


Preguntat pel lliurament dels ordinadors, Escalé ha dit que dels 6.000 encarregats pel Govern per a la consulta, uns 5.500 es van lliurar el cap de setmana del 7 i 8 de novembre. Tots ells estaven preparats i maquetats a excepció d'incloure el programa web per al recompte dels resultats de la consulta.


El testimoni ha indicat que per a repartir les taules del cens i que aquestes tingués una afluència d'entre 800 i 1000 persones es va muntar un algoritme tenint en compte la població censal de les diferents àrees. "No hi havia base de dades perquè pogués votar Micky Mouse o Bob Esponja", ha dit, en referència al fet que eren proves anònimes.


EMPRESA FOCUS


Finalment han declarat com a testimonis 3 responsable de l'empresa Focus, que va ser l'encarregada de muntar l'operatiu per a la roda de premsa donada la nit del 9-N després de la celebració de l'anomenat 'procés participatiu'.


Tant el seu president, Daniel Ramón Martínez, com el director general d'esdeveniments Joan Còdol i la directora d'operacions Isabel Vidal han coincidit a reconèixer que els treballs de muntatge van començar el 3 de novembre de 2014 i es van prolongar fins a un dia després dela consulta, si bé la data de signatura de l'encàrrec va ser el 7 de novembre -posterior a la decisió del Tribunal Constitucional-.


En el document, però, la data que apareix és la del dia 3 de novembre, cosa que tots els responsables de Focus van qualificar de "normal" en aquest tipus d'encàrrecs. Igualment, han tret importància al fet que en el contracte aparegués la rúbrica 'confidencial' per ser una cosa també habitual per qüestions de confidencialitat davant de tercers, en aquest cas a petició de Fira de Barcelona.


DEMÀ ESTÀ CITAT ARTUR MAS


Demà el Tribunal té previst interrogar un total de 13 testimonis, entre els quals es troba l'expresident de la Generalitat Artur Mas, que ja ha estat jutjat per aquests fets al costat de les exconsejeras Joana Ortega i Irene Rigau davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) encara que encara està a l'espera de conèixer la sentència. Mas està citat a les 16.00 d'aquest dimarts, per a la sessió de la tarda


Igualment, demà compareixeran en qualitat de testimonis el president el president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, Miquel Buch; el director de l'Institut d'Estudis de Autogovern i president del Consell Jurídic Assessor parell la Transició Nacional, Carles Viver i Sunyer i altres responsables d'organismes catalans com Federico Undina, Director de l'Institut d'Estadística de Catalunya; Ignasi Genovés, director general d'Atenció Ciutadana i Difusió o Carles Fabró, cap de Gabinet de Presidència.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA