Joaquim Ibarz, el llegendari corresponsal català de La Vanguardia a Amèrica Llatina, ha lliurat la seva col·lecció d'art popular llatinoamericà per a la seva exhibició. Ha deixat un llegat consagrat a Saidí, la seva terra natal, que és un museu, anomenat la Casa de Vostè i també Casa Vostra, que guarda una col·lecció de més de 2.000 peces artístiques que va ser recol·lectant en els seus diferents viatges als països de la regió.
El museu llatinoamericà de la Casa de Ets gairebé a punt per obrir les portes i mostrar el seu tresor al públic després de complir Ibarz sis anys d'haver mort. Només falta el suport de les autoritats d'Huesca de la província d'Aragó perquè pugui funcionar com era el desig del pare de la col·lecció artística.
Ho cridaven el "degà" dels corresponsals espanyols que cobrien la regió perquè va ser el periodista que més temps va romandre des de la base a Mèxic. Durant els 28 anys que va durar la seva corresponsalia fins a 2011, any en què va morir, Joaquim Ibarz va recórrer tots els racons de la regió, deixant una empremta d'irreverència i de denúncia contra la corrupció que li va causar no pocs problemes amb els governants llatinoamericans.
Va ser un periodista trota món que va combinar la seva tasca informativa amb la seva passió per l'art popular. Buscava el més destacat i representatiu de cada país visitat. Aquests objectes de gran valor artístic els va anar acumulant fins a formar una col·lecció tan variada i bella que només l'ull i bon gust d'Ibarz ha pogut aconseguir.
Cada peça de la seva col·lecció té una història. Quan venia a Caracas li va tocar cobrir diversos esdeveniments històrics que van trencar amb la tranquil·litat dels seus 40 anys de democràcia. Els últims tres períodes presidencials: Carlos Andrés Pérez, Rafael Caldea i Hugo Chávez -els tres han mort- que van derivar en l'aguda crisi que pateix el país en aquests moments.
Joaquin Ibarz va visitar a Chávez a la presó de Yare després de la seva intent colpista del 4 de febrer de 1992 per tal enderrocar Carlos Andrés Pérez. En aquesta zona de la presó va aprofitar d'adquirir diversos exemplars de les màscares dels Diables de Yare, que han estat declarats patrimoni cultural de la Unesco, i que estan guardats a la Casa de Vostè.
Ibarz sempre va recelar de Chávez. Mai va creure en els seus cants de sirenes patrioters. El catalogava de "milico feixista" amb molta retòrica i carismàtic que enganyava als seus seguidors. Quan va guanyar la Presidència de Veneçuela el 1998 va dir en to premonitor: "Chávez ens donarà moltes cròniques, però pobres dels veneçolans, van a passar molt de treball i penúries amb aquest populista feixista", com en efecte va ocórrer al llarg d'aquests 18 anys .
El corresponsal de La Vanguardia comparava el chavisme amb el sandinisme, veia una còpia carbó entre el que passava amb els polítics corruptes de Nicaragua i Veneçuela. El 1999 quan Chávez va impulsar l'Assemblea Constituent per fer-se una nova constitució a la seva mida va tenir el temor que l'onada de reformes constitucionals fora a expandir-se a Amèrica Llatina com a efecte va ocórrer després a Nicaragua, Equador, Bolívia i Argentina.
Durant el debat de l'Assemblea Constituent a Veneçuela el 1999, la directiva va estar presidida per Henrique Capriles, l'actual governador de Miranda, Ibarz ens va vaticinar que el "jove Capriles anava a ser president de Veneçuela". Bé, va estar a punt de ser-ho en les dues últimes eleccions presidencials, de 2012 i 2013, però el frau electoral no li va permetre arribar a la meta.
Cada objecte de la seva col·lecció artística parla d'un moment històric que va viure el racó llatinoamericà. Les seves cròniques periodístiques parlen de la ruta geogràfica que va recórrer retratat en cada peça del seu llegat. Ibarz ha fet una gran aportació al coneixement, divulgació i preservació de la cultura popular d'Amèrica Llatina a Espanya. La seva neboda Mercès Ibarz és la guardiana d'aquest tresor.
Escriu el teu comentari