Mas torna a "carregar el mort" als 42.000 voluntaris de la consulta del 9N

 

L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha assenyalat aquest dimarts al Tribunal Suprem (TS) les diferències entre la consulta del 9-N convocada pel seu Govern i que va ser suspesa pel Tribunal Constitucional (TC) i el 'procés participatiu 'que es va acabar celebrant i que no hagués estat possible sense els 42.000 voluntaris i els 942 ajuntaments catalans que van participar en el mateix.

Mas s'ha explicat d'aquesta manera a l'inici de la seva declaració com a testimoni en el judici que se segueix contra l'exconseller de Presidència i actual diputat del PDeCat Francesc Homs, per a qui la Fiscalia demana nou anys d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius per delictes de prevaricació i desobediència a l'organitzar la consulta, que havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional.

Abans que comencés a parlar, el president del tribunal Manuel Marchena ha advertit a Mas que encara que venia com a testimoni, i atès que ha estat jutjat pels mateixos fets pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) estava eximit de prestar jurament i podia evitar contestar a les preguntes que considerés que podien perjudicar-en la seva estratègia de defensa.

Mas ha explicat que en la notificació del Constitucional, practicada per correu electrònic el 4 de novembre de 2014 i adreçada al mateix Mas, "no s'advertia dels efectes" que podia tenir la celebració de la consulta. Ha afegit que l'endemà es va rebre una altra notificació, aquesta vegada per correu ordinari, "amb el mateix contés". I ha assegurat que el Constitucional mai va manar cap altra comunicació a la Generalitat.

Mas ha assenyalat que la primera resposta del president del Govern, Mariano Rajoy, quan va ser suspesa la convocatòria inicial al setembre de 2014 va ser de "menyspreu i burla".

L'única similitud entre aquesta convocatòria i el procés participatiu, segons ha explicat, és que cap de les dues tenia conseqüències jurídiques, "tot i que evidentment sí conseqüències polítiques". A partir d'aquí tota la resta eren diferències entre una convocatòria i una altra.

9N CONTINUAR TOT I LA SUSPENSIÓ DEL TC

El cap del gabinet de Relacions Externes i Protocol de la Generalitat, Carles Fabró, i el director d'Atenció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès, encarregats d'organitzar la campanya institucional del 9N, han rebutjat aquest dimarts al Tribunal Suprem que rebessin indicacions per frenar- malgrat conèixer la suspensió que pesava sobre la consulta dictada pel Tribunal Constitucional (TC).

En aquesta segona sessió de judici que celebra contra l'exconseller de Presidència i actual diputat del PDeCAT Francesc Homs, els dos alts càrrecs de la Generalitat --tots dos dependents de la seva departament-- han explicat en qualitat de testimonis que, tant el dispositiu del centre internacional de premsa com la campanya de publicitat de la consulta, van continuar vigents per ordre del propi Homs, que s'enfronta a nou anys d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic pels delictes de prevaricació i desobediència.

Fabró ha precisat que la seva comesa era habilitar el centre internacional de premsa al Pavelló Italià de la Fira de Barcelona, per al cap de setmana del 8 i 9 de novembre de 2014 i que la compareixença s'hagués produït tot i que les urnes no haguessin sortit a carrer.

Genovés, per la seva banda, ha reconegut al tribunal que presideix el magistrat Manuel Marchena que coneixia la providència del Constitucional però no va rebre "cap encàrrec relatiu a frenar la campanya de publicitat".

"No em tocava a mi considerar si això afectava la campanya o no i no vaig tenir cap indicació al respecte", ha dit a preguntes de les parts.

"De fet la consulta es va fer el 9 de novembre amb tota normalitat", ha apuntat Genovés, que també s'ha referit al fet que seria "inviable" treure els cartells col·locats en alguns llocs com eren els autobusos municipals.

CESSIÓ DE DADES DEL PADRÓ

Igualment ha comparegut Federico Udina, Director de l'Institut d'Estadística de Catalunya, que ha manifestat que va adjuntar l'informe jurídic de la Conselleria de Presidència en el conveni que va signar el departament que ell dirigia amb la Conselleria de Presidència per a poder cedir dades de població a la Administració autonòmica. Es van cedir, en concret, dades del padró d'ajuntaments de Catalunya, essencialment noms i adreces per poder informar a aquestes persones sobre el procés participatiu.

Udina ha hagut de comprovar durant la seva compareixença, pels papers que se li han mostrat, la cessió de dades de veïns també menors d'edat, com eren els majors de 16 anys. Es tractava d'una base de dades temporal amb compromís de destrucció posterior dels mateixos, alguna cosa que es va comprovar a principis del mes de desembre.

Jordi Vilajoana, secretari general de la Presidència quan van passar els fets, ha manifestat a continuació que pensaven que havien d'explicar tot aquest procés als ciutadans de Catalunya i que es van posar en contacte amb ells per demanar-los les dades d'identitat i domicili de tots els empadronats de més de 16 anys.

L'objectiu era enviar-los una carta perquè havien de informar-los del "procés participatiu" que s'anava a desenvolupar, el que es va concretar en una missiva del llavors president de la Generalitat Artur Mas. També ha assenyalat que quan va arribar la providència del Tribunal Constitucional els voluntaris ja estaven operant i tot es va desenvolupar "amb normalitat", i de fet el 4 de novembre, quan es va suspendre la consulta, totes les cartes ja havien estat enviades.

GAIREBÉ UN MILIÓ D'EUROS EN PUBLICITAT

D'altra banda, responsable de publicitat institucional de la Generalitat Mònica Osacar ha reconegut davant la sala que desconeix si va ser Homs el que va ordenar la realització de la campanya institucional per al procés participatiu del 9-N, el muntant va ascendir a un total de 813.942, 80 euros. La campanya es va contractar per la via d'urgència si bé la primera empresa seleccionada va renunciar al contracte.

Segons Osacar no es va rebre cap ordre per frenar aquesta campanya després de la resolució del Tribunal Constitucional, pel que es va seguir realitzant. La testimoni ha assenyalat que no van pensar en això perquè a més alhora que gestionava aquest encàrrec tenien moltes més campanyes en marxa i anaven "a mil per hora".

A continuació ha testificat Marta Coll, directiva de l'empresa de publicitat Media Planning que és la que va realitzar la publicitat en premsa, autobusos i marquesines i en el cinema, i que ha explicat que de l'emesa en televisió i ràdio es va ocupar directament la Generalitat .

Ha dit també que la seva empresa té mecanismes per frenar una campanya si es ho ordena el client, una ordre judicial o l'òrgan d'autocontrol --si fos una campanya sexista--, però que cap d'aquests tres supòsits es va donar en el cas de la publicitat institucional del 9N i per això no es va aturar.

EMPRESA FOCUS

La primera a declarar aquest dimarts ha estat la directora assessoria jurídica de Fira, fàtica Soro, que ha coincidit amb el que assenyala ahir pels responsables de l'empresa Focus, que era l'encarregada de muntar la roda de premsa que es va donar el 9N per la nit després de la celebració de l'anomenat 'procés participatiu'. Segons aquesta responsable tot i la suspensió dictada pel Tribunal Constitucional ningú de la Generalitat li va ordenar parar en l'organització d'aquest esdeveniment.

Ha explicat que el contracte entre ambdues entitats es va signar el dia 7 --una vegada suspesa la consulta pel TC-- malgrat la qual cosa la data que apareix és la del dia 3, perquè era aquest el dia en què començava la vigència del contracte.

Amb aquesta explicació ha coincidit el segon testimoni que ha deposat en la sessió d'aquest dimarts, el director de l'àrea de negoci extern de la Fira Pere Camprubí, qui tampoc es va preguntar en cap moment si estaven organitzant actes prohibits pels tribunals. El pressupost final, però, va superar en una mica més de 10.000 euros que es preveia inicialment, cosa que aquest testimoni ha qualificat de "perfectament assumible".