Gemma Montull confirma el desviament de fons a CDC des del Palau

 

L'exdirectora financera del Palau de la Música Gemma Montull ha afirmat que Ferrovial "va utilitzar el Palau per passar diners a CDC" però ha assegurat que ella no sabia si ho donava a canvi d'adjudicacions d'obres públiques o per altres conceptes. Per tant, ha seguit la línia de declaració del propi Fèlix Millet, que ha explicat fins a com es repartien les comissions.

"Pagava diners a Convergència. Devia ser a canvi d'alguna cosa, lògicament", ha declarat com acusada a preguntes del fiscal. Montull ha explicat que el seu pare i llavors director administratiu del Palau, Jordi Montull, li "dictava directament" com elaborar els quadres que consten en la causa, on s'observa la mecànica suposadament per camuflar la destinació dels fons.

"Pot semblar que baixo de la figuera", ha replicat davant la sorpresa del fiscal Emilio Sánchez Ulled per que en aquest moment ella desconegués que els diners que aportava Ferrovial era per aconseguir adjudicacions d'obra pública.

Ha ratificat tota la mecànica de funcionament que consta en les proves documentals en què consten cobraments a Ferrovial pel conveni de patrocini i com aquests diners es dividia en tres: el 'Pagament a Daniel' -el extresorer de CDC Daniel Osàcar- el 'cobrament GPO '-la comissió del 1,5% que es portaven entre Millet i Montull- i la quantitat que finalment anava a patrocini.

Ha assegurat no recordar quan va sospitar o li van explicar que els diners de Ferrovial anava a CDC a canvi d'obra pública, però ha assegurat que ja passava abans que ella arribés al Palau (2003) i que la nomenessin directora financera: "Això passava estigués jo o no".

També ha explicat que al Palau la Música es considerava que aquesta mecànica es veia "com a normal" i que li consta que portava molts anys passant.

PENDRIVE AMAGAT

El fiscal li ha preguntat pel dia del registre al Palau el 23 de juliol del 2009 -"Jo també hi era aquell dia", ha recordat Ulled- i ella ha admès que tenia un pendrive a l'ordinador que va extreure per amagar-ho.

"Em vaig espantar i el vaig extreure per guardar-me'l", encara que els investigadors la van descobrir i s'ho van requisar. Montull ha confirmat la documentació que constava en aquest pendrive i les anotacions en dues llibretes de tresoreria en els quals reflectia tot el trànsit de diners entre Ferrovial i CDC: "Vaig tenir un excés de zel de tenir-ho tot documentat" perquè Millet li feia moltes preguntes al respecte.

També ha dit que Osàcar els va donar dues factures falses, per justificar sortides en efectiu cap al partit davant d'una inspecció de l'Agència Tributària del Palau de la Música.

Va ocórrer després que l'assessor fiscal Raimon Bergós -també acusat en la causa-advertís en una reunió als responsables del Palau de la necessitat de presentar factures per justificar les sortides dels diners -sempre segons la versió d'ella-.

A més, ha afirmat que el Palau pagava factures per serveis a CDC d'empreses com Hispart i Altraforma, en comptes de pagar-les el partit.

ASSEGURA QUE "MILLET HO CONTROLAVA TOT" I LA RESTA COMPLIA ORDRES

L'exdirectora financera del Palau de la Música ha assegurat que el llavors president de la institució, Fèlix Millet, "el controlava absolutament tot" i que la resta de càrrecs i treballadors es limitava a complir les seves ordres.

"Controlava absolutament tot el que hi passava. Tenia al seu mà dreta, Jordi Montull, el meu pare, que era qui l'ajudava", ha respost en el seu interrogatori a preguntes del fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled, emocionada i entre llàgrimes en moments de la seva declaració, en un judici en que s'enfronta a 26 anys de presó.

Ha explicat que la targeta figurava que era directora financera però no tenia autonomia per actuar, igual que els seus companys al Palau i inclosa la directora de la institució per a promoció i màrqueting, Rosa Garicano, també acusada: "Poder de decisió no teníem cap".

Gemma Montull ha descrit que en aquesta època Millet era considerat una persona honorable per a tothom i que l'atenien "tots els governs".

Entre llàgrimes ha negat quedar-3 milions d'euros com l'acusa el fiscal: "No m'he quedat ni un sol euro del Palau de la Música Catalana. Això és dolorós per a mi i per la meva família perquè se m'ha atribuït el robatori de tres milions d'euros que en cap moment m'he portat".

També ha al·ludit als 23 milions que, segons el fiscal, es van extreure irregularment en efectiu del Palau de 2000 a 2009: "Crec que aquestes xifres són superiors al que podria ser real" ja que es pagaven moltes coses en metàllic, com els viatges dels cors.

En canvi, considera possibles les quantitats de les que es van apropiar Millet i Montull -més de 7 milions el primer i 1,3 el segon-: "Poden ser xifres raonables".

Gemma Montull -que ha dit que anava "a col·laborar en l'aclariment dels fets" - ha explicat que va entrar a treballar per a la institució al desembre de 2003 en el departament de comptabilitat i que el 2005 la van fer directora financera encara que les seves funcions no van canviar , cobrant uns 70.000 euros anuals.

Segons ella, l'estructura directiva del Palau la va construir Millet "a la seva pròpia mesura i criteri pensant que era el millor per al Palau", tot i que lamentablement s'ha vist que després hi havia un altre tipus d'interès, ha afegit textualment.

"PERÒ ÉS EL MEU PARE"

Ha admès que no va fer retrets al seu pare ni a Millet malgrat descobrir que es van adjudicar un 'bonus' d'un milió d'euros anual -repartit al 80-20% -, i que tots dos consideraven que el mereixien perquè creien en el "jo ho valc", encara que ella no ha volgut valorar si ells ho mereixien o no.

"Les irregularitats les feia el meu pare, però és el meu pare", ha admès llavors entre plors, després de preguntar per què no va fer res en veure sobresous.

Sobre les obres sumptuoses a les cases de Millet i del seu pare, que van fer les mateixes empreses que feien tasques per al Palau, ha assegurat que va descobrir que les havia pagat al Palau un cop va esclatar l'escàndol: "Per a mi era opac poder saber que això era així".

Pel que fa a les obres a casa, ella ha recordat que és filla única, que el seu pare li preguntava si volia alguna reforma i que ella mai va parlar amb els industrials ni els va pagar: "Ho feia el meu pare".

Ha dit que es treia diners de l'entitat en efectiu; majoritàriament, de l'Associació Orfeó Català, perquè no necessitava estar auditada com a tal, i no es va demanar declarar-la d'interès públic --tot això hagués comportat exempcions fiscals-- precisament per mantenir aquesta "opacitat".