Artur Mas, condemnat a dos anys d'inhabilitació per la consulta del 9N
Per la seva banda, el TSJC ha condemnat a l'exvicepresidenta Joana Ortega a un any i nou mesos d'inhabilitació i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau a un any i sis mesos | Mas reitera que recorreran la sentència del TSJC "fins a les últimes conseqüències".
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat l'expresident de la Generalitat Artur Mas a dos anys d'inhabilitació per a càrrecs públics electius locals, autonòmics o estatals per desobeir el Tribunal Constitucional (TC) amb la consulta sobre la independència de Catalunya del 9 de novembre de al 2014. També li ha imposat una multa de 36.500 euros.
El tribunal condemna l'exvicepresidenta Joana Ortega a un any i nou mesos d'inhabilitació i a una multa de 30.000 euros; i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau a un any i sis mesos i a una multa de 24.000 euros ambdues també per desobediència, però en el seu cas com a col·laboradores necessàries; i els tres queden absolts de prevaricació administrativa.
El president del TSJC i ponent de la sentència, Jesús María Barrientos, s'ha procedit a la lectura de la sentència en presència dels advocats dels tres a la sala civil i penal aquest dilluns a les 13 hores.
Fiscalia sol·licitava per a Mas deu anys d'inhabilitació com a autor dels delictes de desobediència i prevaricació, i nou anys per a Ortega i per Rigau com cooperadores necessàries, i el judici va quedar vist per a sentència el 10 de febrer.
El fiscal Emilio Sánchez Ulled va considerar que en el judici havia deixat clar que els acusats van desobeir de forma "patent, clara i capritxosa" la suspensió del TC i que no només van seguir amb els preparatius --com els tres van defensar en el judici-- sinó que els van intensificar de forma determinant després del veto.
Pels mateixos delictes està pendent de sentència del Tribunal Suprem (TS) el diputat de PDeCAT al Congrés i llavors conseller de Presidència, Francesc Homs, ja jutjat la setmana del 27 de febrer per l'alt tribunal i per a qui la Fiscalia demana nou anys d'inhabilitació.
MAS RECORRERÀ LA SENTÈNCIA
L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha afirmat aquest dilluns que ell i les dues exconselleras condemnades pel 9N, Joana Ortega i Irene Rigau, recorreran la sentència fins a les últimes instàncies --que augura que seran fins i tot les europees-- perquè està "agafada amb fòrceps des de molts punts de vista".
Mas ha dit que es reafirma en la seva actitud, igual que les dues exconselleras: "Tornaríem a fer exactament el mateix. No ens penedim de res", i ha dit textualment que acata la sentència amb serenitat total però molta disconformitat.
Mas ha destacat que el mateix dia en què el TSJC els inhabilita per posar urnes el 9N, la primera ministra escocesa anuncia que a la tardor de 2018 volen un segon referèndum vinculant: "Brutal. És la comparació exactament del que és una democràcia de qualitat d'una democràcia de segon ordre, que és el que tenim a Espanya ".
"Això no acaba a l'Estat espanyol, que té la democràcia amputada; acaba a Estrasburg, al cor d'Europa", ha recalcat el també líder del PDeCAT, que no confia que el recurs davant del TS corregeixi la sentència, com creu que s'entreveurà amb la sentència del judici al portaveu del partit al Congrés, Francesc Homs, també pel 9N.
També ha sostingut que la llei no és igual per a tots a Espanya perquè, si els han condemnat per desobeir al TC, s'hauria d'aplicar el mateix criteri al Govern espanyol: "Si el Govern reiteradament incompleix sentències del TC, avui els seus membres, començant per Mariano Rajoy, haurien d'estar inhabilitats, i no els han tocat ".
Per a Mas, a Espanya es persegueix a la gent per les seves idees, i assegura que l'Estat intenta combatre "per terra, mar i aire" tot el relatiu al procés sobiranista.
ORTEGA I RIGAU
Joana Ortega ha dit que sent indignació i profunda tristesa per la sentència, si bé ha dit que per sobre d'això hi ha un "sentiment d'orgull" per haver escoltat a la gent, el que considera l'essència de la política.
"Jo no em sento condemnada", i ha afegit que s'hauria sentit inhabilitada pel poble de Catalunya però no pel tribunal, a més de subratllar que es pot inhabilitar les persones però no a les urnes.
Irene Rigau ha dit que la decisió mostra que la democràcia s'està "deconstruint", perquè frena la carrera política de tres persones -inclosa la trajectòria emblemàtica de Mas, ha dit-- que van complir el que demanaven els ciutadans, que era convocar una consulta .
"És una sentència que recau sobre nosaltres però que sabem que és escoltada, sentida i analitzada per milions de catalans", ha manifestat Rigau, que ha assegurat que no es van sentir sols quan van anar a declarar per la consulta.
Escriu el teu comentari