Radiografia d'una dècada d'igualtat de gènere: una bretxa que no cessa
El 2007, la bretxa salarial entre homes i dones era d'un 25,6%. Deu anys després, i segons xifres de l'INE, la bretxa és del 23,2%. Els sous augmenten però les distàncies entre ambdós sexes amb prou feines es redueixen.
Any 2007: el salari mitjà anual de les dones a Espanya va ser de 16.943,89 euros, davant els 22.780,29 euros dels homes, és a dir, 5.836,4 euros menys (un 25,6%), segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE) que constata una desigualtat de la distribució salarial entre homes i dones "apreciable". Una dècada després, s'han produït avenços?
Segons les últimes dades, corresponents a 2016, la resposta sembla clara: les xifres de l'INE revelen que els guanys mitjans anuals dels homes ascendeixen a 25.727,24 euros, enfront dels 19.744,82 euros de les dones, fet que suposa 5.982,42 euros menys (un 23,2% menys). Els sous augmenten però les distàncies entre ambdós sexes amb prou feines es redueixen.
Com cada any, cada 8 de març es va commemorar a tot el món el Dia Internacional de la Dona Treballadora o Dia Internacional de la Dona, una efemèride que fa "a les dones corrents com a artífexs de la història i té les seves arrels en la lluita plurisecular de la dona per participar en la societat en peu d'igualtat amb l'home ", com recorda l'ONU.
En l'àmbit laboral, aquesta igualtat no és tal causa de la bretxa salarial (la diferència d'ingressos entre homes i dones que realitzen la mateixa feina) i al sostre de vidre (barreres invisibles que han de sortejar les dones treballadores amb alta qualificació per ascendir a les seves empreses) per citar només dos obstacles.
AUGMENTEN LES DIRECTIVES
En el cas de la bretxa salarial "té conseqüències negatives a nivell econòmic, social, laboral, familiar i de salut per a les dones", segons la presidenta de la Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries (FEDEPE), Ana Bujaldón . En l'actualitat, Espanya se situa "en el sisè lloc de la Unió Europea amb un percentatge mitjà de 18,8% de bretxa salarial, segons Eurostat", afegeix. No obstant això, Bujaldón subratlla que el nombre de dones directives ha anat creixent en aquesta última dècada ja que fa deu anys se situava en un 17% i "segons les últimes dades, està en un 26%, de manera que la proporció és d'una dona davant de quatre homes".
"Avancem encara que molt lentament", postil·la. En canvi, pel que fa al nombre de dones en l'alta direcció "amb prou feines arriba al 12% en les grans empreses", de manera que advoca per "impulsar i fomentar el lideratge de les dones" ja que "segueix sense existir una equitat natural a llocs d'alta direcció i de presa de decisions". "Les empreses del segle XXI no es poden permetre prescindir del talent femení", adverteix.
170 ANYS A TANCAR LA BRETXA SALARIAL
A tot el món, segons l'Informe Global de la Bretxa de Gènere 2016 del Fòrum Econòmic Mundial --que mesura aspectes econòmics, polítics, educatius i de salut-, les dones trigaran 170 anys a tancar la bretxa salarial amb els homes pel que, segons els càlculs d'aquest organisme, caldrà esperar a 2186 per a assolir aquesta igualtat, que s'ha situat aquest últim any en un 59%, la major des de 2008. Ja el 2015, les projeccions basades en les dades de l'Informe d'aquest any apuntaven que la bretxa econòmica podria tancar-se en un termini de 118 anys (en el 2133): la quimera de la igualtat sembla més i més llunyana en cada nova edició de l'informe.
A Espanya, el V Informe 'Dones als Consells d'Administració de les companyies de l'Ibex-35', elaborat per s'atrevia i IESE Business School, constata que el nombre de dones en els Consells de les empreses de l'Ibex 35 va augmentar un 1,1 % el 2016, el menor percentatge dels últims deu anys a causa de la reducció de la mida dels Consells així com al canvi de les empreses que formen part del selectiu.
"El progrés és lent però real". Aquesta és la reflexió de Maria Gómez del Pozuelo, CEO de Womenalia, per a qui "les empreses dirigides per dones duren un 30% més que les gestionades pels homes i les companyies fundades per dones o que compten amb equips fundadors mixtes tenen una taxa més alta d'èxit i un retorn de la inversió més ràpid que les fundades només per homes". Segons la seva opinió, "alguna cosa s'està gestant i aviat la igualtat donarà el cop definitiu sobre la taula" tot i que advoca per "seguir lluitant per aconseguir aquesta meta". "I ho aconseguirem", augura.
Mentrestant, la presidenta de PWN Madrid, Raquel Cabezudo, lamenta que la xifra de càrrecs directius ocupats per dones "no ha canviat en l'última dècada". "A Espanya només el 24% dels càrrecs directius són ocupats per dones. Es tracta, majoritàriament, de posicions de suport a la direcció en lloc de llocs de lideratge en àrees clau de l'empresa", denuncia.
Per això, el paper de les empreses és determinant doncs, segons càlculs d'UGT, les companyies haurien de destinar 47.000 milions d'euros anuals per acabar amb aquesta xacra que situa Espanya com un dels països de la UE amb una de les bretxes salarials més elevades d'Europa. "I mentre la major part dels països europeus l'han reduït la durant la crisi, aquí ha romàs gairebé invariable", denuncia la vicesecretària general d'UGT, Cristina Antoñanzas.
Aquest sindicat també alerta que el fet que les dones cobrin menys que els homes repercuteix en la seva vida quotidiana. Així, només a Espanya, les dones destinen un 9,81% del seu salari a la cistella de la compra, enfront del 8,21% del dels homes. El fantasma tangible de la bretxa continua quan les dones es jubilen i repercuteix en el tipus de pensió: segons UGT, poc més de dos milions de dones han pogut accedir a una pensió de jubilació davant de més de tres milions d'homes.
En aquest sentit, el sindicat denuncia que si la bretxa salarial se situa en el 23,2%, la bretxa en les pensions de jubilació ascendeix al 37,95% ja que la quantia mitjana és de 742,81 euros entre les dones mentre que entre els homes és de 1.197,19 euros, una diferència de 454,38 euros.
TEMPORALITAT I CONCILIACIÓ, LA SOLUCIÓ?
Per la seva banda, la sociòloga l'equip de la Secretaria de Dona i Igualtat de CCOO, Raquel Gómez, afirma que, "entre la població assalariada indefinida a temps complet, el salari femení hauria d'augmentar el 15% per equiparar-se al dels homes, mentre que entre la població assalariada indefinida a temps parcial, el salari femení hauria d'augmentar el 8% i entre la població assalariada temporal a temps parcial, el guany femenina ha d'augmentar un 6% per convergir amb el dels homes".
"Només entre la població assalariada temporal a temps complet, el guany femenina supera la masculina en un 3%, en aquest cas la bretxa salarial negativa és per als homes", indica Gómez, el que situa la temporalitat com a taula de salvació per a aquest sector de la població, per al que aspectes com la flexibilitat i la conciliació que ofereixen les empreses són "una de les principals raons" que permeten seguir desenvolupant la seva carrera laboral, com detalla la directora general de Public Affairs de Randstad Espanya, Ángeles Tejada.
I com han evolucionat els drets de les dones en els països desenvolupats i no desenvolupats en aquesta última dècada? "A nivell mundial, amb caràcter general, podem dir que en aquesta última dècada, s'ha aconseguit arribar a la paritat en educació primària, que l'ocupació remunerada fora del sector agrícola es troba en un 45% segons les últimes dades, que les dones ocupen ja més del 30% dels escons en els parlaments nacionals ", explica la presidenta de FEDEPE.
Bujaldón lamenta que, "tot i l'evolució en l'àmbit internacional, segueixen sent necessaris profunds canvis per garantir els drets de les dones, així com canvis culturals que passen per trencar amb estereotips, garantir la plena autonomia i independència econòmica i mesures de salut i seguretat "pel que advoca per fomentar lideratge i apoderament econòmic perquè" la pobresa deixi de tenir nom de dona".
Escriu el teu comentari