Menys del 60% dels espanyols en risc de contraure grip estan vacunats

 

Les campanyes de vacunació de la grip sembla que no són convincents. L'Associació Espanyola de Vacunologia (AEV) ha lamentat que poc més de la meitat de la població de risc de tenir grip a Espanya va cada any a vacunar-se. Això suposa el 56% dels que ho necessiten segons dades del 2015, 20 punts per sota del 75% que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

La idea que les vacunes només són per a nens i adolescents sembla seguir ancorada en bona part de la població. De fet, el president de l'AEV, Amós García Rojas, ha alertat que en els últims cinc anys gairebé no ha variat la taxa de vacunació de la grip (en 2011 era d'un 57%) i ho atribueix a la "mala fama" de aquesta vacuna ia la falta de conscienciació sobre la importància de vacunar en edat adulta.

El vicepresident de la societat científica, Fernando Moraga, ha posat la seva atenció en què la cobertura "raonablement alta" que hi ha a les primeres etapes de la infància, superior al 95%, es va diluint en l'adolescència i després sigui tan baixa en adults . "Hem d'abandonar la idea que vacunar és només cosa de nens", ha ressaltat García Rojas en un acte organitzat per MSD amb motiu de la Setmana Mundial de la Immunització 2017, reclamant un calendari vacunal específic per protegir l'adult, com el que hi ha per als nens.

A més de la vacuna de la grip, tots dos experts recomanen administrar als adults una dosi de reforç de la vacuna de tètanus i diftèria, l'antipneumocòccica i, en cas de les dones embarassades, la de la tos ferina. A més, pròximament podrien aparèixer algunes més com la de l'herpes zòster.

En tots els casos estan finançades però la cobertura en adults segueix sent baixa, segons García Rojas. "Cal reforçar la idea que els adults també han de tenir accés a una estratègia de vacunació", ha defensat.

Aquest expert ha criticat que entre els professionals no hi hagi tanta conscienciació sobre aquest tema com succeeix amb els pediatres i el personal d'infermeria en el cas dels nens, com a mostra que tot just un 25 per cent dels professionals sanitaris es vacunin cada any davant la grip, malgrat ser també un col·lectiu de risc. "Em produeix amargor i neguit, perquè hem de donar exemple als ciutadans. A més, si no ens vacunem podem posar en risc als nostres pacients", ha alertat.

NOU CALENDARI DE VACUNACIÓ

Aquest expert ha recordat que en altres països està més arrelada la vacunació en l'adult i alguns com Itàlia ja han deixat de diferenciar per grups de població i parlen d'un calendari vacunal per a tota la vida.

"Amb l'envelliment va desapareixent la immunitat que s'ha obtingut amb la vacunació, i pot produir-se un desplaçament de malalties típiques de la infància a l'edat adulta", ha ressaltat García Rojas.

A més, l'AEV considera que algunes taxes de cobertura en la infància i l'adolescència són encara millorables, com la de la vacuna contra el virus del papil·loma humà (VPH), que està en 79 per cent, o la de les vacunes infantils que encara no estan finançades, com són la del rotavirus o la de l'meningococ B.

Moraga ha recordat que les vacunes amb prou feines representen un 1,8 per cent de tota la despesa farmacèutica a Espanya i per cada euro invertit es poden estalviar uns 22 euros, perquè "protegeix als nens i les seves famílies, disminueix l'absentisme laboral i escolar, redueix la càrrega assistencial i la morbiditat i mortalitat de moltes malalties. "Dues d'elles --la del VPH i la de l'hepatitis B-- fins i tot prevenen el càncer", ha destacat.

I també han reclamat més formació per acabar amb els moviments antivacunes que contribueixen al fet que al voltant d'un 5 per cent dels nens no siguin vacunats. "El professional ha de comprendre i educar però mai demonitzar, amb capacitat de diàleg per intentar modificar l'opinió d'aquests pares", ha sentenciat.