El càncer de bufeta podria tractar-se amb una proteïna del paràsit de la malària

Un equip d'investigadors de la canadenca University of British Columbia a Vancouver ha desenvolupat un fàrmac a partir d'una proteïna del paràsit de la malària. Pot ser capaç d'aturar el creixement tumoral del càncer de bufeta resistent a la quimioteràpia.

|
Farmacomalaria 1

 

Farmacomalaria


Un equip d'investigadors de la canadenca University of British Columbia a Vancouver ha desenvolupat un fàrmac a partir d'una proteïna del paràsit de la malària. Els científics han demostrat que pot ser capaç d'aturar el creixement tumoral del càncer de bufeta resistent a la quimioteràpia, per la qual cosa podria convertir-se en una alternativa per als que no responen als tractaments habituals.


"És el primer estudi en què utilitzem el concepte d'usar les proteïnes de la malària per tractar el càncer en un context clínic", segons ha destacat l'uròleg Mads Daugaard, un dels autors d'aquest treball, que recorda la necessitat de trobar nous tractaments. L'estudi és la següent fase d'una investigació prèvia que havia demostrat el potencial d'aquesta proteïna, anomenada VAR2CSA, davant d'una àmplia gamma de tumors.


En aquest cas es van centrar en tumors de bufeta altament agressius que havien demostrat ser totalment resistents a la quimio, que van ser implantats en un grup de rosegadors per veure si l'esmentada proteïna podia funcionar administrant directament en els tumors.


Segons van observar, fins al 80 per cent dels animals tractats estaven vius després de 70 dies, mentre que la resta dels rosegadors, diferenciats en tres grups de control diferents, van acabar morint.


L'opció d'administrar el compost directament al tumor és possible gràcies al fet que en estudis previs s'ha vist que aconseguia unir-se a una molècula del sucre que només està en les cèl·lules tumorals i en placentes de mamífers.


El càncer de bufeta és el cinquè càncer més comú i tan sols hi ha una línia de quimioteràpia que pugui usar-se en els tumors més invasius, donada la manca de nous tractaments en els últims 20 anys.


"No hi ha opció de tractament de segona línia disponible", ha reconegut Daugaard, que celebra els resultats obtinguts amb aquesta nova molècula ja que "obre la porta a desenvolupar una nova opció terapèutica amb un gran impacte per a aquests pacients".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA