Artur Mas demana al Suprem que no l'inhabiliti per poder ser diputat al Parlament

 

L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha presentat davant el Tribunal Suprem un recurs de la seva condemna d'inhabilitació per la consulta del 9N al·legant que es vulneren drets fonamentals emparats en la Constitució com la llibertat ideològica, la participació en assumptes públics i l'accés a càrrecs públics.

En el recurs enviat a la Sala Segona del Suprem, el seu advocat Xavier Melero defensa que la condemna suposa per a Mas "un sacrifici desmesurat del dret a la participació en assumptes públics i l'accés a càrrecs", i que restringeix a milions de ciutadans dels drets de participació directa en assumptes públics i la llibertat ideològica.

Com a mínim, demana que no se l'inhabiliti per poder ser diputat al Parlament, el Parlament Europeu o al Congrés ja que entén que aquesta inhabilitació hauria de circumscriure al càrrec que ostentava quan va cometre el suposat delicte de desobediència.

Assegura que si el criteri implícit en la sentència és que, des d'un càrrec electe és possible cometre també un delicte de desobediència, la inhabilitació especial quedaria equiparada a la inhabilitació absoluta, ja que des de qualsevol càrrec o lloc públic és possible cometre un delicte d'aquest tipus.

Aquest argument segueix una línia similar al recurs presentat per l'exconsellera Joana Ortega, que ha demanat explícitament que no l'inhabilitin per ocupar càrrecs municipals.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar al març Mas a dos anys d'inhabilitació especial per a l'exercici de càrrecs públics electius d'àmbit local, autonòmic o estatal, així com per a l'exercici de funcions de govern, tant en l'àmbit autonòmic com estatal.