Presos els que tombin les estàtues de Chávez

A la calor de l'onada de protestes antigovernamentals que viuen els veneçolans des de fa 5 setmanes la comunitat de Vila del Rosari de Perijá, estat petrolier del Zulia, va decidir tombar una estàtua del difunt Hugo Chávez, arrossegar-la pel pis i després cremar-la com una forma de manifestar el seu descontentament amb la tragèdia que viu el país.

L'estàtua de Chávez cremada

Però el governador del Zulia, el coronel Francisco Arias Cárdenas, el mateix que una vegada va cridar "traïdor i gallina" al seu company d'armes i de cop del 4-F, va ordenar castigar els agosarats "tumbaestatuas", molts d'ells menors d' edat, amb presó i judici sumarial.

Però la destrucció de l'estàtua de Chávez ha servit d'exemple perquè altres fessin alguna cosa semblant però de manera discreta per evitar el càstig de la presó. Al sector Les tienditas, Ureña, estat Táchira, els habitants de la zona també van tombar un bust de Chávez, però de manera discreta. Ningú va saber la identitat dels mags que van aconseguir per art de màgia desaparèixer l'efígie del difunt.

Va desaparèixer el bust de Chávez

A Veneçuela no hi ha tradició del culte a la personalitat dels polítics. Cap expresident, a excepció de Chávez, té la seva estàtua al carrer. Solament el libertador Simón Bolívar, considerat com el pare de la pàtria, i els próceres de la independència tenen la seva figura al carrer per ser recordats.

Per això no és de sorprendre que el descontentament i la ràbia que senten els veneçolans per la severa crisi econòmica, política i social, sumada a la brutal repressió contra les marxes, sorgeixin joves espontanis que vulguin descarregar la seva ira contra les estàtues de Chávez, a qui culpen d'haver posat a Nicolás Maduro en la Presidència, i que no vulgui deixar el càrrec per les bones després de 37 morts que ha causat la repressió oficial.

Però Maduro prefereix parlar amb els ocellets del seu mentor i amb les vaques per demanar el vot per al seu constituent en lloc de resoldre la crisi que aclapara als veneçolans, encara que ho titllin de boig i alienat mental. Algun semblança amb Neró, que tocava la lira, mentre cremava Roma?

Quan comencen a tombar les estàtues de líders és perquè els símptomes de la decadència i la descomposició assenyalen la imminent caiguda d'un règim. Molt poc temps ha durat el Chávez de bronze en peu. Els escombriaires recolliran els seus trossos fets miques que algun dels seus seguidors guardarà de record.